PRIMER DE MAIG, POLS ALS GOVERNS
Dossier 02/05/2012

Ignacio Fernández Toxo: "Rajoy acabarà provocant un xoc gravíssim a la societat"

Austeritat "Rajoy vol assumir els costos d'una política que en l'àmbit econòmic és suïcida i que en qüestions socials va demolint a poc a poc les bases de l'estat del benestar, a banda de condemnar a l'atur milions de persones per a un llarg període"

Joan Faus
4 min
Ignacio Fernández Toxo és el secretari general de CCOO i, amb Cándido Méndez, està liderant l'oposició a la reforma laboral.

El secretari general de CCOO, Ignacio Fernández Toxo, va atendre l'ARA divendres, abans de les manifestacions sindicals de diumenge i d'ahir amb motiu del Dia del Treballador. Toxo critica amb duresa la política del govern espanyol de Mariano Rajoy i insisteix que la reforma laboral no crearà ocupació, i que això només ho farà l'activitat econòmica. Adverteix a més que els sindicats incrementaran les seves mobilitzacions si Rajoy no rectifica la reforma laboral i no descarta convocar una altra vaga general a la tardor.

Segons l'Enquesta de Població Activa (EPA) en el primer trimestre d'aquest any hi hagut 5,6 milions d'aturats. Vostè va pronosticar fa uns dies que aquest any s'arribarà als sis milions.

Em feia eco de les paraules del president del govern central [Mariano Rajoy], que al mateix temps que anunciava una reforma laboral que en la seva opinió no crearia ocupació deia que per les circumstàncies econòmiques es destruiran a prop de 630.000 llocs de treball. Un simple càlcul dóna sis milions de persones a l'atur. El govern central ha adoptat una posició absolutament seguidista de la cancellera alemanya [Angela Merkel], una espècie de resignació que crida la societat a assumir els costos d'una política que en l'àmbit econòmic és suïcida i que en qüestions socials va demolint a poc a poc les bases de l'estat del benestar, a banda de condemnar a l'atur milions de persones per a un llarg període.

Molts experts alerten que una austeritat excessiva pot asfixiar l'economia i aplaçar el creixement. Quines alternatives proposa per superar la crisi?

Sabem que no hi ha solucions màgiques i que seria millor que el que fem aquí vingués precedit per un canvi de visió de les polítiques europees. Europa necessita un pla expansiu econòmic, duplicar almenys el pressupost de la UE, dotar-se d'una mínima dieta fiscal homogènia, establir una taxa per a les transaccions financeres, impulsar els eurobons. Però si això no tingués lloc a curt termini, seguim pensant que a Espanya hi ha marge.

Vostè considera que la reforma laboral aprovada pel govern espanyol no era urgent. Quines alternatives proposa per reduir l'alt índex d'atur?

El primer que cal dir a la gent és que les lleis laborals per si mateixes no creen ocupació. Les mateixes lleis són les que permeten, per exemple, que Navarra tingui una taxa d'atur del 13%, que de fet és molt alta, i les Canàries superin gairebé el 33%. L'ocupació la crea l'activitat econòmica i aquesta reforma si té alguna funcionalitat en aquests moments és que en un context de recessió econòmica accelera el ritme de destrucció d'ocupació. On eren les solucions? Espanya ha de guanyar en competitivitat, millorar la productivitat de les empreses.

Ha alertat també que hi haurà una escalada de la conflictivitat si Rajoy no rectifica la reforma laboral. ¿Fins on pot arribar aquesta escalada?

En acabar la vaga general [del 29 de març] vam voler enviar un missatge en positiu. La funció dels sindicats no és fer sortir gent al carrer, és fer coses que serveixin per solucionar problemes. La mobilització va ser la resposta a l'absència de negociació i d'acord, i a la imposició del govern central. I sembla que no ha llegit bé el que està passant a la societat espanyola. Fins on? Fins on permetin les normes, el nostre sistema democràtic. Fins quan? Fins que sigui necessari per modificar una reforma laboral que és fortament lesiva perquè desequilibra les relacions del treball en detriment de la posició dels treballadors, fins que el govern entengui que de la crisi n'hem de sortir d'una altra manera i sobretot que la crisi no pot ser la coartada per desmantellar la sanitat pública, l'educació, els serveis socials, etc.

¿Aquesta escalada podria suposar la futura convocatòria d'una altra vaga general?

Ara per ara CCOO no pensa en aquesta possibilitat, però no descarto absolutament cap escenari. Acabem de fer una vaga general. Al setembre s'hauran de presentar els pressupostos de l'Estat i ja veurem plenament els efectes sobre l'ocupació de la reforma laboral. En aquell moment parlarem.

¿Aleshores, no es pot descartar una altra vaga general a la tardor?

Jo no puc descartar res, però tampoc vull posar rètols al procés de mobilització.

Quin creu que pot ser l'esperó perquè el govern espanyol rectifiqui tal com li demana?

Aquest és un govern doctrinari que es mou més per la ideologia que per la raó i el sentit comú. I va a cop d'improvisació però també amb un objectiu molt clar, que és modificar les bases de l'organització social al nostre país. Al final el que provocarà és un xoc gravíssim a la societat espanyola.

Els sindicats asseguren que els efectes negatius de la reforma laboral ja s'estan notant en l'economia real.

Sí. Per exemple aquí mateix a Catalunya, amb un increment espectacular del volum d'expedients de regulació d'ocupació. Un altre [informe] fet a escala estatal parlava d'un 48% més d'expedients en aquests mesos de vigència de la reforma laboral respecte dels mateixos mesos de l'any anterior. I cap al 55% d'increment en persones acomiadades com a conseqüència d'aquests expedients.

¿Creu que hi ha una ofensiva del PP i el govern espanyol contra els sindicats?

És una campanya que és visible per a tothom. Sectors de la dreta espanyola porten diversos anys amb una campanya, una espècie de croada antisindical, perquè suposo que intueixen que els sindicats s'han configurat com l'última frontera que impedeix el pas a mode de desfilada militar d'aquestes polítiques d'inspiració clarament liberal-conservadora que tenen com a objectiu declarat la reducció dels costos del treball i fiar la competitivitat econòmica exclusivament a aquesta qüestió, a costa d'un empobriment creixent de la majoria de la població.

stats