TERRORISME

Islamofòbia, la benzina que atia la radicalització

El Govern ja treballa per dur l'ensenyament de l'islam a les escoles

La falta de condicions dels oratoris és un dels problemes de la comunitat / JORDI PIZARRO

Un home entra amb una moto en marxa a l’oratori islàmic del barri del Carmel de Barcelona i omple el local de fum enmig d’una festa tradicional. Als centres de culte com els del Clot i el Raval els pinten les portes amb creus i insults a Mahoma. En altres locals algú embruta les portes amb sang i trossos de porc. Les comunitats islàmiques tenen problemes per aconseguir llocs on instal·lar oratoris -al barri del Verdum de Barcelona se’n va frustrar un l’any passat- i quan ho aconsegueixen sovint són locals molt precaris i a vegades pateixen atacs com aquests. Els recopila l’informe La pràctica religiosa de les comunitats musulmanes de Barcelona, expressions i problemàtiques encarregat per l’Ajuntament i fet pels antropòlegs Alberto López Bargados, Martin Lundsteen i Ariadna Solé Arraràs. El document qualifica de “preocupant” que hi comenci a haver “oposicions veïnals coordinades” a l’obertura de nous oratoris.

El professor de psicologia Luis de la Corte Ibáñez, de la Universidad Autónoma de Madrid, inclou al llibre Islamismo yihadista: radicalización y contrarradicalización els “episodis puntuals o reiterats de discriminació o maltractament per la identitat nacional, ètnica o religiosa” entre les experiències que poden dur a la radicalització. L’antropòleg de la Universitat de Barcelona (UB) Jordi Moreras assegura que “la mala gestió de la nostra ràbia, en contra de l’islam, pot causar l’efecte contrari al desitjat”. Explica que a la comunitat musulmana hi ha “molta recança” sobre com la societat catalana respon al terrorisme jihadista. Segons ell, pensen: “I per què ens culpeu de tot això quan també en som víctimes?”

El catedràtic de ciències polítiques de la UB Joan Anton Mellón diu que cal fer tallafocs perquè els missatges dels jihadistes no calin. “Per això són tan negatius els missatges xenòfobs, contribueixen a fer la feina als difusors dels ideals dels terroristes”, afegeix. Un dels advocats més veterans en casos d’acusats per jihadisme a Catalunya, Benet Salellas, ara diputat de la CUP, hi està d’acord, i critica que la Fiscalia no doni dades de quants dels detinguts acaben condemnats. “Calculo que com a molt són un 10%”.

El 1996 el think tank britànic Runnymede Trust va redactar vuit indicadors per detectar la islamofòbia. L’escriptora i activista Brigitte Vasallo assegura a Combatir la islamofobia que es pot trobar el rastre d’aquests indicadors en la majoria de debats sobre els atemptats. Afegeix que es pot denunciar sense oprimir una població “triplement victimitzada”: pels terroristes que “segresten la seva creença”, per la població que “els criminalitza” i per unes estructures polítiques i econòmiques “obertament racistes”.

Els 8 indicadors del Runnymede Trust

  1. Estàtic
    Entendre l’islam com un monolit sense canvis ni corrents.
  2. Separat
    Considerar l’islam com a un ens aïllat i impermable a altres cultures.
  3. Inferior
    Veure’l bàrbar, irracional, primitiu, masclista: inferior a Occident.
  4. Enemic
    Etiquetar tot l’islam com a violent, amenaçador i pro terrorista.
  5. Manipulador
    Veure’l com una ideologia política usada per aconseguir avantatges.
  6. Ignorable
    Descartar sense valorar qualsevol crítica des de l’islam a Occident.
  7. Discriminable
    Discriminar els muslmans justificant-ho amb l’hostilitat a l’islam.
  8. Normalització
    Acceptar l’hostilitat antimusulmana com a natural i normal.

Una aliança

El secretari d’Igualtat, Migracions i Ciutadania del Govern, Oriol Amorós, afirma que les comunitats musulmanes estan molt preocupades per la radicalització. Com Mellón, considera que més formació en islam podria servir per combatre-la -cal recordar que l’últim informe de l’Instituto Elcano diu que un 89% dels detinguts per jihadisme tenien coneixements “elementals” de l’islam-. Un lloc on es pot fer aquesta formació, diuen tots dos, és a l’escola. La llei ho preveu, en cas que els pares ho demanin, però a Catalunya “ara només s’imparteix religió catòlica”, admet el director general d’Afers Religiosos, Enric Vendrell.

Tot i això, el Govern ja té un pla aprovat que inclou dur l’ensenyament de l’islam als centres on els pares ho demanin i Vendrell assegura que han començat a treballar-hi. “Les comunitats musulmanes demanen un ensenyament de l’islam amb garanties pedagògiques”, diu. Mellón cita l’exemple de França, on s’han tancat acords amb associacions islàmiques per reglamentar l’ensenyament de la religió.

Més continguts de

El + vist

El + comentat