Ivan Tibau: "Generem grans esportistes cada dia"

Catalunya és una potència esportiva?

Evidentment que sí. Per molts motius, però un de molt clar és que el 30% de la delegació espanyola que anirà a Londres és catalana. Catalunya és generadora de bons esportistes, i de les 69 federacions que tenim, les catalanes estan al capdavant de les competicions estatals.

¿A la secretaria general de l'Esport heu calculat amb quins països ens podem comparar?

No ho hem fet, però estic convençut que estaríem molt per sobre de qualsevol país de la nostra mateixa mida, i fins i tot ens podríem comparar amb països més grans. En la majoria d'esports d'equip en què hem guanyat medalles en Jocs anteriors, i en els quals ara també optem a medalla, tots són equips sobretot catalans. És a dir, si els catalans no anessin amb Espanya, Espanya baixaria molt el seu rendiment. I això no és una dada que m'inventi, és una dada real.

D'on surt aquest potencial?

Té un punt de partida, que és el nomenament de Barcelona com a ciutat olímpica el 1986. En aquell moment es crea un moviment del qual neix el CAR de Sant Cugat, i es comença a treballar en l'esport amb l'objectiu de fer un bon paper als Jocs del 1992. Va començar un procés de formació d'esportistes, i el 92 ja en veiem uns resultats importants. Aquest engranatge va començar llavors i no ha deixat de funcionar fins ara, que encara n'estem recollint els fruits. Hem anat fent millores, evidentment, i hem creat un model esportiu català que avui ens situa a escala mundial com un país amb més pràctica esportiva, amb més clubs i amb més campions en diferents modalitats. I és que no és que siguem bons en una sola cosa, sinó que som bons en molts esports.

¿Es pot dir que amb Xavi, Busquets, Piqué, Pedrosa, Márquez, els Gasol, Navarro... és el millor moment de l'esport català a escala mundial?

No sé si és el millor, però sí un dels millors. En tota competició tenim catalans a dalt de tot. Espero que el millor moment encara hagi de venir, perquè això voldrà dir que en tindrem més. Amb els noms que m'has dit és evident que som punters, però en esports menys mediàtics també som molt bons. Tenim una gran xarxa de base, i la base és fonamental per tenir èxits. És una manera de fer d'aquest país que quasi sense voler genera grans esportistes diàriament.

¿Internacionalment saben apreciar l'aportació catalana dins dels èxits espanyols, o encara falta fer pedagogia?

És difícil, perquè la gent de fora d'Espanya no està preocupada per la nostra situació. I sap greu que no puguem fer bandera del que guanyem. Els nostres esportistes, els agradi o no, competeixen amb la selecció espanyola, perquè si no seria impossible, tret de les 21 seleccions reconegudes internacionalment, però que són federacions molt petites. Nosaltres formen molts jugadors perquè puguin ser seleccionats amb Espanya i puguin competir, però no en podem treure cap rèdit.

En els esports individuals és més fàcil reivindicar una medalla, però en els esports d'equip ja costa més, tret que no sigui el waterpolo o l'hoquei herba, en què la situació és evident.

És evident per a nosaltres, però no per a un xinès o un sud-americà, ja que ells veuen només Espanya. A poc a poc ens fem veure més, i els nostres esportistes també mostren que Catalunya els ha ajudat a arribar fins allà, però quan no pots anar amb la senyera, la gent que no està molt informada difícilment ho entendrà.

Fora dels Jocs Olímpics, pel que fa als clubs esportius, els catalans ja fa anys que guanyen la meitat de les lligues i copes estatals que disputen, en totes les disciplines.

Aquesta és una dada que corrobora les altres. Els clubs catalans fan una gran feina, en la majoria de competicions estatals estan al davant, i cada cop més també en les competicions europees, i això és una cadena.

I té mèrit quan en altres zones d'Espanya els clubs reben més diners públics.

Si parlem en xifres absolutes no és cert, però relativament parlant sí. M'explico. Catalunya aposta molt per l'esport, i a Castella-la Manxa, per exemple, posen molts diners en un club, i un club català d'aquell mateix esport no rep la mateixa quantitat. Però a Catalunya tenim de tot, competim en molts esports, i tenim molts equips a dalt. En canvi a Castella-la Manxa només tenen el Caja Segovia de futbol sala, i hi destinen molts diners. I ara, amb la crisi econòmica galopant, aquests clubs que reben tants diners públics veuran com els seus pressupostos se'n ressenten i no podran sobreviure. En canvi els clubs catalans, que depenen molt poc dels diners públics, tindran problemes i hauran de fer ajustos, però sobreviuran. I ara agraeixen que l'ajuda pública sigui més baixa.

¿L'esport és un dels motors econòmics de Catalunya?

Sí. A Catalunya l'esport aporta el 3% del PIB, per sobre del sector de l'automòbil. L'empresa esportiva funciona molt bé a Catalunya, tot i que el turisme, lògicament, va per davant.

I el CAR de Sant Cugat és la joia de la corona.

I tant. I a més ara hem inaugurat un nou mòdul que fa que sigui una referència mundial per a l'alt rendiment esportiu, i el que volem fer ara és internacionalitzar-lo. Aprofitant els Jocs obrirem una oficina a Londres i hem concretat visites amb tots els comitès olímpics per mostrar-los el que tenim aquí al CAR: instal·lacions, clima, connexions. Volem que seleccions d'arreu del món puguin venir a preparar-se i a fer estades a Sant Cugat. És la instal·lació que qualsevol esportista somiaria per preparar-se per a una competició d'alt nivell, i la tenim aquí.