Dossier 15/05/2012

El "crepuscle" de l'euro

El Nobel d'economia Paul Krugman ha descrit com serà per a ell el "crepuscle" de l'euro. Segons ha escrit l'economista al seu blog, la sortida de Grècia de la unió monetària es produiria "molt probablement el mes que ve" i això tindria com a conseqüència "una retirada important de diners dels bancs espanyols i italians" cap a altres països més segurs, cosa que podria desencadenar un 'corralito'. Això deixaria Alemanya davant d'una disjuntiva: fer marxa enrere en la política d'austeritat i de control de la inflació o acceptar "la fi de l'euro".

Dani Sánchez Ugart
3 min
Joan TugoresXavier Sala i MartínSantiago Niño Becerra: El "crepuscle" de l'euro Les preguntes

BarcelonaLes preguntes

  1. Grècia sortirà de l'euro?
  2. Hi haurà 'corralito' a Espanya?

Joan Tugores

  1. S'ha convertit en probable o possible que es doni una situació que fins fa poc era impensable i que significaria un fracàs històric. Deixar sortir Grècia de l'euro seria un revés per al projecte europeu i el sol fet que n'estiguem parlant evidencia unes febleses institucionals remarcables. Grècia hauria de ser capaç d'arribar a una situació d'unitat política interna, tenir un objectiu clar i ser capaç de complir les exigències, però les autoritats europees han de decidir si estan disposades a deixar escapar Grècia, tenint en compte les conseqüències desastroses que això tindria per a l'euro. El futur no està escrit enlloc, però caldria una determinació clara i no perdre de vista que si es perd Grècia es posa un projecte sencer en perill.
  2. Dependrà de la credibilitat del govern espanyol per convèncer els mercats que la situació econòmica de l'Estat no és homologable a la de Grècia. I jo crec que no ho és. Però de moment no han demostrat que siguin capaços de transmetre aquesta confiança. En només quatre mesos, el govern ha passat de tenir una credibilitat intacta a una debilitat enorme. Dues reformes financeres en poques setmanes, i la sensació que no hi ha una direcció clara han estat factors claus per determinar aquesta debilitat, que pot jugar en contra del prestigi d'Espanya en els mercats.

Xavier Sala i Martín

  1. És una decisió política. Depèn de fins a quin punt Alemanya estigui disposada a cedir per evitar-ho. Grècia té poques alternatives: ja no poden vendre res i no són competitius. Si els seus polítics no s'avenen i no són capaços d'atendre les exigències europees i pagar els deutes, i Europa els talla l'aixeta del crèdit, els bancs grecs es paralitzaran i faran fallida. Després passaria exactament el mateix que va passar a l'Argentina amb el corralito .
  2. La sortida de Grècia de l'euro trencaria la percepció que la unió monetària és intocable. Si es deixa caure Grècia és normal que la gent es plantegi que pot passar el mateix amb Espanya, Itàlia i, fins i tot, amb França. Com a conseqüència d'això començaran a endur-se els diners a països més segurs com els Estats Units, Alemanya i el Regne Unit, i això obligarà el regulador a limitar la sortida de diners dels bancs, per tant, es podria arribar també aquí a un corralito . No és gaire probable, però és possible. Si vol evitar-ho, Alemanya haurà de cedir i acceptar un canvi en la regulació perquè sigui possible salvar bancs amb fons europeus -que ara estan pensats només per salvar països-. També haurà de permetre més inflació i flexibilitzar la política d'austeritat. Si això no passa, no només es pot arribar a un corralito a Espanya, sinó que podria ser la fi de l'euro.

Santiago Niño Becerra

  1. Grècia es quedarà dintre de l'euro mentre Europa, i molt especialment Alemanya, vulgui. Paul Krugman està emmarcat dins d'un moviment que vol que l'euro es desgasti, per això defensa que s'ha de deixar enrere la política d'austeritat i permetre més inflació. Però aquesta recepta és un error i la majoria de la població alemanya no vol ni sentir-ne a parlar. És molt fàcil fer crides a gastar cada cop més si estem parlant dels diners dels altres. El que cal és un pla conjunt europeu que sigui realista, amb objectius a llarg termini i amb polítiques fiscals conjuntes.
  2. Arribarà un punt en què els espanyols, si comença a sortir capital cap a altres països, hauran de limitar la quantitat de diners que es pot treure. Però cal deixar clar que ningú no perdrà ni un euro, perquè no es deixarà que cap entitat financera de l'Estat faci fallida. Sí que té raó Krugman quan diu que una sortida de l'euro de Grècia arrossegaria capital fora dels bancs espanyols i italians, però més per una qüestió de simpatia que no pas perquè la situació real d'aquests països sigui comparable. El moment clau per a Espanya arribarà amb els resultats de l'auditoria de dues entitats independents que prepara el govern espanyol per als bancs. En sortirà dinamita. I serà el moment de treure tota la porqueria del sistema bancari.
stats