Jorge Soley : “Els bancs han de guanyar diners, així anirem tots millor”

BarcelonaJorge Soley (Barcelona, 1942) és professor de direcció financera a l’Iese. A més, acumula una llarga trajectòria al sector bancari i assegurador. Va ser conseller delegat del Banc d’Europa i el primer director de compliance de La Caixa. A més, va presidir l’Associació Espanyola de Leasing i també l’Associació Espanyola de Factoring i va ser president de Leaseurope. És un dels principals especialistes en supervisió i solvència del sector financer, a més de coneixedor de les normes de Basilea, que han de seguir els bancs en la seva comptabilitat.

¿Amb l’actual preu del diner els bancs poden guanyar diners?

No. Quan va començar la crisi tots parlàvem de falta de liquiditat. Ara parlem de falta de rendibilitat. Amb els tipus al 0%, de miracles no se’n poden fer. Al sector financer, de miracles n’hi ha pocs. Són sumes i restes. És un problema no només d’Espanya, sinó de tot Europa, i potser de tot el món. La banca alemanya té els mateixos problemes que la nostra, o pitjor, la banca italiana té molts problemes, tot i que els amaguen... Hi ha molta gent que posa en dubte el futur de la banca.

¿I els diners que ha injectat el BCE al sector on han anat a parar?

El que està molt clar és que no tot s’arregla amb liquiditat. Pot ajudar a fer arribar els diners al client final, però no està clar. Hi ha d’haver liquiditat, però hi ha d’haver una demanda creditícia normal, que avui no existeix. Durant la crisi moltes empreses s’han acostumat a viure sense la banca, s’havien de desendeutar. Per tant, no hi ha la demanda que hi havia abans, i hi ha una sèrie d’entitats, com la banca a l’ombra i les fintech, que a poc a poc prenen més importància.

Han sorgit alternatives a la banca?

Sí, i això ja no hi ha qui ho pari. Fintech, fons d’inversió, private equity, crowdfounding, crowdlending, això ja és aquí. I la banca o arriba a algun tipus d’acord amb ells o tindrà problemes. Si a la banca no es digitalitza el que s’ha de digitalitzar i no incorpora aquestes plataformes, ja en parlarem.

Però el crèdit al consum s’està incrementant molt.

Sí, perquè el particular tira més que l’empresa, i la banca veu que pot tenir més rendibilitat, més marge, perquè els tipus són més elevats per als particulars, malgrat que hi hagi més morositat.

¿Calen més fusions de bancs a Espanya? Quantes?

Sí que en calen. Sembla que segurament no hi haurà més de cinc o sis entitats.

¿I la digitalització portarà al tancament d’oficines i més reducció de personal?

Sí, i afectarà molta gent. Però, com diu el professor Pedro Nueno, al final, a la gent ens agrada parlar amb algú del banc, consultar, explicar les necessitats d’inversió. No tot s’acaba a la banca al mòbil. Però a Espanya hi havia més de 40.000 oficines i ara n’hi ha la meitat.

El Fons Monetari Internacional assegura que, vuit anys després de Lehman Brothers, la meitat dels actius de la banca europea encara són tòxics. És així?

Sí, encara hi ha toxicitat. Moltes entitats encara eviten despullar-se en públic. La banca italiana és totalment opaca. I de les caixes d’estalvis alemanyes... Déu ens en lliuri.

Després de l’escandalosa sortida a borsa i nacionalització, ¿creu que Bankia és un exemple de com s’han de sanejar les entitats?

Crec que José Ignacio Goirigolzarri està fent una gran neteja. I ara ha sorgit el tema del Banco Popular, que l’ha provocat el totxo, l’exposició que el banc encara tenia al sector immobiliari.

Tornarem a caure en el totxo?

I tant. La gent sempre caiem en els mateixos pecats, des d’Adam i Eva.

¿El Popular se salvarà amb l’ampliació de capital que ha iniciat o haurà de fusionar-se?

No m’atreveixo a dir-ho. Però està en una situació complexa.

Quant temps creu que estaran els tipus en mínims?

Draghi diu que dos o tres anys.

La banca ho podrà suportar?

No. I no només la banca. Les companyies d’assegurances tampoc, perquè no tindran alternatives d’inversió per pagar el que van prometre, per exemple, en els plans de jubilació.

Els bancs es queixen que hi ha sobreregulació. Hi està d’acord?

Crec que sí. A més, si un visita una entitat bancària, ara hi ha centenars de persones dedicades a complir els requeriments, que, a més, no són tancats, sinó que es van modificant recurrentment. ¿I qui es dedica a vendre, a la banca, si tots estan pendents dels requeriments? Malgrat tot, hi ha regulació que era necessària.

Li falta capital a la banca?

Sí. Però com més capital tenen, més solvents són, però també menys rendibles! I quan incrementen el capital, que és més car que els recursos de tercers, hi ha dues alternatives: apujar el crèdit per recuperar rendibilitat o disminuir la cartera creditícia perquè llavors cal menys capital. I això és el que ha passat. A més, als bancs els costa captar capital, perquè, amb una rendibilitat tan minsa, qui vol invertir en banca? Això és el que fa baixar les cotitzacions dels bancs a la borsa.

Quina serà la solució, si la banca no és una inversió rendible? ¿Banca pública?

Per a mi, banca pública no. Si els tipus pugen una mica, els bancs milloraran. Però si la banca no guanya, no es podrà digitalitzar, no podrà tancar les oficines que ha de tancar. A la gent li molesta molt que els bancs guanyin diners, però n’han de guanyar, perquè així anirem tots millor.