Josep Lluís Salas: "La gent semblaven formigues baixant per la muntanya"

L'alcalde de Portbou, Josep Lluís Salas (CiU), va viure un diumenge dramàtic. Al seu municipi hi van morir dos ciutadans francesos, un home de 60 anys i la seva filla de 15, que van estimbar-se per un penya-segat quan fugien de les flames.

Vostè ja va dir diumenge que l'incendi que va afectar Portbou havia començat per una burilla.

És una informació que em van donar els conductors de l'ambulància que tenim a Portbou. Em van dir que els va semblar veure com una burilla sortia d'una finestra d'un cotxe, i al cap de deu segons es va començar a encendre tot. Al principi, el trànsit continuava circulant mentre el vent no va propagar el foc. Després, la tramuntana va fer que l'incendi fos més important del que era. Malauradament, no sabem qui va cometre la imprudència. Si aquesta persona fos conscient que arran d'això es van produir dues morts, potser no actuaria mai més així.

Artur Mas va parlar d'imprudències en l'origen dels incendis.

Nosaltres n'estem pràcticament convençuts, tot i que mai en tens la certesa al cent per cent. Em crec el que em van dir les persones de la meva confiança. L'incendi de Portbou va començar al costat de la carretera, i tots els indicis apunten a una imprudència. No parlem d'un incendi provocat sinó de negligència.

¿Va ser un error el desviament del trànsit?

Malauradament, la circumstància d'haver desviat el trànsit de la Jonquera via Portbou va tenir greus conseqüències. Les persones que van morir van deixar els cotxes a la carretera per fugir del foc. A la nit, tots els vehicles estaven intactes. Si s'haguessin quedat dins dels cotxes, potser no hauria passat res.

Les escenes que es van viure a Portbou eren dantesques.

De focs, per desgràcia, n'hem vist molts, i segurament de més importants que aquest que hem tingut ara. El problema va ser que quedessin atrapats una sèrie de cotxes. Veure com aquella gent baixava per un terraplè, amb calçat que no era l'adequat, va ser esfereïdor. Quan van arribar a Portbou, la gent del poble els vam rebre per portar-los aigua i els vam conduir als espais que havíem habilitat, perquè alguns tenien rascades per tot el cos. La gent que fugia tenia el foc al darrere i estaven espantats. Malauradament, d'una família que es va tirar a l'aigua, el pare i una filla van morir. Si haguessin conegut el terreny, haurien sabut que a 25 metres hi havia una baixada que conduïa a l'aigua.

¿Està satisfet de la resposta dels serveis d'emergències?

Totalment satisfet, no només dels serveis d'emergències, també dels voluntaris i dels veïns en general. Nosaltres hem convocat un ple extraordinari per agrair formalment la tasca de totes les forces de seguretat. El desplegament dels Mossos d'Esquadra i de Protecció Civil, que ens van enviar una desena d'ambulàncies, va ser fantàstic. Estic content i orgullós de ser alcalde de Portbou per la gent que tenim.

¿Es podria haver pres alguna mesura que per evitar la tragèdia?

És molt difícil de dir. Si ho penses fredament, potser podríem haver aconseguit que la gent que estava atrapada trobés una altra sortida. Semblaven formigues baixant per la muntanya. En cap moment podíem imaginar que havien quedat cotxes bloquejats a la carretera. També ens feia patir que alguns s'esperessin al costat d'una gasolinera. Si allò hagués explotat, les conseqüències haurien estat terribles, perquè tots els cotxes haurien cremat.

Quina feina queda per fer?

El foc de Portbou està totalment apagat. Esperem que el que va passar aquest diumenge no torni a passar, que no ho hàgim de tornar a veure. Et sap molt de greu que, sent alcalde, es morin dues persones al teu poble. Em sembla que tots faríem la mateixa reflexió.

Quina sensació té quan veu com crema l'Empordà?

Vius una situació d'impotència. Diuen que el foc es pot aturar i l'aigua no, però ja no sé què és pitjor. Veure aquestes flames, alimentades pel vent, et produeix amargor.