L'Església i les entitats socials han de pagar l'IBI?
Creix el debat sobre si l'Església ha de tributar en funció del seu patrimoni. La institució catòlica s'estalvia cada any 900 milions a tot l'Estat en no pagar l'IBI, segons la Fundació Ferrer i Guàrdia.
BARCELONA.En època de retallades i pujades d'impostos per eixugar el dèficit públic, algunes veus reclamen que l'Església també contribueixi a equilibrar les arques de l'Estat. Els partits d'esquerres han obert el debat i exigeixen a l'Església el pagament de l'impost de béns immobles (IBI), del qual queden exemptes moltes propietats. Tampoc paguen l'IBI ONGs, sindicats i partits polítics.
Un informe de la Fundació Francesc Ferrer i Guàrdia, el think tank del Moviment Laic i Progressista, denuncia els beneficis fiscals del patrimoni eclesiàstic, blindats encara pels acords firmats entre l'Estat i la Santa Seu el 1979, i per la llei de mecenatge del 2002. L'Anuari de la Laïcitat a Espanya 2012, que es presentarà avui, estima que les exempcions fiscals de l'IBI impagat per part de propietats religioses representen uns 900 milions d'euros anuals a tot l'Estat. Aquests ajuts públics s'afegeixen a l'aportació directa del 0,7% de l'IRPF, que l'any 2011 van representar 248 milions d'euros per a l'Església, segons les dades de la Conferència Episcopal Espanyola (CEE).
La jerarquia eclesiàstica reconeix l'existència de més de 40.000 centres de culte catòlics a l'Estat (6.000 a Catalunya), una xifra que no inclou residències, centres de formació ni entitats socials. Malgrat l'opacitat de la CEE, algunes fonts quantifiquen la totalitat del patrimoni en 100.000 immobles arreu de l'Estat. L'Església no paga l'IBI de temples i espais de culte i tampoc de seminaris, convents i parròquies. L'exempció s'estén també a altres propietats, com les residències de religiosos. En canvi, sí que n'ha de pagar en els locals d'ús comercial.
Aquests avantatges fiscals van motivar una proposició no de llei d'Izquierda Unida perquè l'Església aboni l'impost, que el Congrés va tombar la setmana passada. El PSOE, que quan governava no va legislar sobre aquest tracte especial, ha iniciat ara una campanya per exigir a tots els ajuntaments que les confessions religioses paguin l'IBI pels seus immobles, una proposta censurada dilluns pel president espanyol, Mariano Rajoy. El cardenal Antonio Rouco Varela ja va advertir que l'Església pagarà l'impost si la llei ho estableix, però que això "anirà en detriment d'altres accions", com l'activitat de Càritas.
El responsable d'economia de l'arquebisbat de Barcelona, Antoni Matabosch, s'ha defensat d'aquesta ofensiva i diu que l'actual situació no representa "cap privilegi" per a l'Església ja que edificis històrics o seus d'ONGs i de partits polítics tampoc paguen l'IBI. Subratlla els beneficis que obtenen les religions jueva, protestant, ortodoxa i musulmana, però també edificis singulars com l'Hotel Ritz de Madrid. Matabosch assegura que en aquest debat no s'ha tingut prou en compte que l'Església és la primera entitat en acció social: "Les 200 parròquies de Barcelona ajuden 150.000 persones, Càritas gestiona 300 projectes socials i els ordes religiosos 700". Matabosch ha advertit que un canvi legislatiu pot afectar l'economia de les diòcesis i de les parròquies, que "ja és molt precària".
Secularització de la societat
Al marge de la picabaralla política, l'informe de la Fundació Ferrer i Guàrdia detalla l'asimetria entre el manteniment d'aquests privilegis econòmics de l'Església (l'Estat també paga el sou de milers de professors de catecisme d'acord amb el concordat) i la davallada de l'adscripció religiosa en les últimes dècades. El 1978 només un 8% de la població estatal es declarava no religiosa, un percentatge que l'any passat era del 22,8% (un 34,8% entre els joves de 16 a 29 anys), segons dades del Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS).
A més, els ciutadans que es declaren catòlics tenen punts de vista allunyats de la moral catòlica en qüestions com l'avortament i l'ús del preservatiu. L'anuari recull que set de cada deu catòlics estan a favor de l'avortament. Entre les persones que es declaren religioses, el percentatge que fa servir mètodes anticonceptius és del 55%, una xifra que s'eleva fins al 72% entre els ciutadans que es declaren no religiosos.
