L’Estat Islàmic, el referent del jihadisme internacional
Al-Qaida ha perdut pes en favor d’un grup que ha exportat el terror al món
TunisEl reguitzell d'atacs reivindicats recentment per l’autoanomenat Estat Islàmic (EI) ha confirmat de manera definitiva la seva condició de referent del jihadisme internacional davant d’una Al-Qaida en declivi. Després d’haver aconseguit controlar una àmplia franja de territori a cavall de Síria i l’Iraq resistint als atacs d’una potent coalició internacional, el grup extremista també necessitava mostrar capacitat de colpejar en repetides ocasions el blanc més simbòlic: el cor d’Occident. L’EI ha posat fi a la percepció d’invulnerabilitat dels EUA al seu territori després de l’11-S, i ha creat una de les crisis polítiques més greus a França des de fa dècades. ¿Quines són les claus que expliquen el meteòric ascens del grup, creat fa poc més de tres anys?
Tot i que un dels principis ideològics centrals del jihadisme és el retorn a l’islam original, la veritat és que la seva doctrina representa una innovació que trenca amb el consens establert pels savis islàmics a través dels segles. Un d’aquests canvis és la declaració d’un suposat califat amb l’aspiració de reunir tots els territoris musulmans per part del líder espiritual de l’EI, Abu Bakr al-Baghdadi, fins fa poc un clergue pràcticament desconegut. El projecte no va comptar ni tan sols amb el suport dels teòlegs afins a Al-Qaida: Al-Baghdadi estava molt lluny de comptar amb el consens de la comunitat de creients musulmans.
Però, en una mostra d’audàcia, Al-Baghdadi va anar encara més lluny, decretant una fàtua o edicte religiós que obligava tots els musulmans a emigrar al nou califat. Recorrent a un concepte vinculat a l’edat d’or de l’islam, quan es va estendre com una taca d’oli per tres continents en un termini de tot just cinc dècades, el líder de l’EI volia introduir en l’imaginari col·lectiu dels musulmans la recreació d’una antiga utopia. I, gràcies a l’ús de la propaganda, va aconseguir-ho sobretot en un estrat social molt concret: el dels joves sense expectatives vitals, tant els residents al Pròxim Orient com els d’Occident. Com un imant, aquest califat va atreure milers de voluntaris que es convertirien en els soldats d’un compromès exèrcit de més de 30.000 homes.
El poder de la violència
Segons l’analista Hassan Hassan, un text clau per entendre la mentalitat i el creixement de l’EI és 'Idarat al-Tawahush' ['La gestió de la brutalitat']. Publicat el 2004, va constituir el manual d’acció per a la branca d’Al-Qaida a l’Iraq sota la direcció d’Abu Mussab al-Zarqawi, l’embrió de l’EI. Per exemple, en aquest text, de referència per als oficials de l’EI, es justifica la decapitació dels enemics com una recomanació de Déu i del seu profeta, Mahoma. En definitiva, la doctrina de l’EI es basa en la màxima que és millor ser temut que respectat per les poblacions musulmanes. Els dirigents del grup jihadista consideren que, a través de l’aplicació d’una violència salvatge, i amb mètodes d’execució cruel, no només s’espantarà els soldats enemics al camp de batalla, sinó que la població civil en les àrees sota el seu control se sotmetrà més fàcilment a la seva autoritat. Una de les diferències entre Al-Qaida i l’EI és que aquest últim defensa una actitud genocida cap a la minoria xiïta, considerada infidel.
El domini de les xarxes
L’última pota de l’estratègia de l’EI descansa sobre un ús intens de la propaganda, sobretot a les xarxes socials. En aquest punt, supera de lluny Al-Qaida. El seu material, tant el magazín 'Dabiq', publicat en diverses llengües, com els vídeos de les seves execucions són d’una factura tècnica impecable. Alguns experts, com Javier Lesaca, assenyalen que els vídeos utilitzen un llenguatge semblant al dels videojocs, fet que els serveix per reclutar voluntaris molt joves, sovint encara adolescents. A més, el grup compta amb membres dedicats a la captació de simpatitzants a les xarxes socials que són experts a identificar perfils propensos a ser convençuts. Per exemple, joves d’origen musulmà amb problemes identitaris, d’integració o de depressió. Com succeeix en el fenomen de les sectes, l’EI es converteix per a ells en una segona família.
