19/06/2013

'L'aigua apaga l'alegria de Sant Joan', la crònica d'un desastre natural que agreuja més la crisi

3 min

BarcelonaLa meva mare, l'Ares, plora mentre parla per telèfon amb Arties per conèixer la situació. El restaurant i la botiga que ella i el Joan regenten al municipi han quedat inundats. Tant és que li repeteixi que cobrarà l'assegurança: no sap com faran front a l'estiu. No es tracta únicament del risc que puguin tenir menys visites, és que no saben en quines condicions podran obrir, i quan podran obrir. De moment, el més probable és que per a la festivitat de Sant Joan, la més popular de la Vall d'Aran, no ingressin ni un euro.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

El parquet, la pintura de les parets, els aliments dels congeladors, els aparells electrònics, les prestatgeries de fusta, els productes que s'han mullat o humitejat: tot estava llest per a l'estiu, i ara és per llençar. La seguretat social, els salaris dels empleats i els proveïdors, com els pagaran si no ingressen? En aquesta època de crisi no hi ha prou caixa que serveixi de coixí per a casos extrems com aquest. L'Ares està desesperada perquè, a més, el desastre l'ha enganxat fora de la Vall d'Aran i els veïns que tenen les claus dels seus establiments o han estat evacuats a Vaquèira o viuen fora del nucli urbà, i no hi ha manera d'entrar-hi: els ponts han quedat tallats i la via secundària, el camí de terra dels banys romans, està cobert per l'aigua. Tampoc hauria servit de gaire que ella hagués estat a la Vall perquè viu a Bossòst, al Baix Aran, i per pujar a Arties s'hauria trobat la carretera tallada.

El futur, una mica negre

El Baix Aran no gaudeix de la intensitat turística de l'Alt Aran. Depenen en bona part dels veïns francesos que hi van a comprar més barats els productes de la llar. Però d'un temps ençà que municipis com Bossòst i Les pateixen una davallada de visites franceses. Si a això s'hi suma que el passeig de Bossòst i les seves botigues han quedat fetes un nyap, el futur és ara una mica més negre. Els pobles francesos de frontera encara estan més enganxats urbanísticament al riu Garona. A última hora de la tarda un miler de persones havien estat evacuades de la prefectura de l'Alta Garona. Luchon, centre turístic i poble germà de Bossòst, havia quedat aïllat.

Els comerciants de la Vall d'Aran van rebre el 14 de juny una notificació del Consell General en què advertia que estaven en situació de "prealerta de desgel" i que, "sense ànim de generar un estat d'alarma", demanava que informessin els clients del risc d'acostar-se al riu. La meva mare feia un parell de setmanes que m'enviava imatges de les allaus que tallaven carreteres secundàries, però també fotos del riu Garona en què el cabal ja semblava al límit. De fet, ella m'insistia que semblava que d'un moment a l'altre es desbordaria. La Confederació Hidrogràfica de l'Ebre no ho va comunicar, però a la Vall d'Aran es donava per fet que el pantà d'Aiguamoix -26 metres d'altura- s'havia desbordat. El pantà recull les aigües dels vuitanta llacs del circ de Colomers i les canalitza cap al riu que connecta amb el Garona a Tredòs, just l'epicentre del desastre.

No tinc present cap inundació a l'Aran, però la meva mare sí que recorda les inundacions del 1982 i com els paisatges van canviar d'un dia per l'altre. L'agost del 1963, també a Arties, les pluges van desbordar el riu Garona, van inundar el poble i van inutilitzar la central elèctrica. Una dona gran hi va morir. De fet, a Arties hi ha un barri de cases aparellades de dues plantes que Fecsa va construir per als seus empleats després d'unes inundacions en vivendes que hi havia a tocar del poble.

El llibre Fets, costums i llegendes de la Val d'Aran , de Joan Bellmunt, no recull cap tradició o rondalla aranesa vinculada a inundacions. Fins i tot en el capítol dedicat a Arties s'explica que el poble va ser traslladat als camps entre els rius Garona i Valarties perquè uns despreniments de terra van ensorrar l'antic poble. Juli Soler va deixar escrit que Arties és una paraula que ve del basc, wartia , que vol dir entre dues aigües . Aran en basc vol dir vall . La Vall d'Aran és una vall de valls: desenes de rius desemboquen a la Garona. La naturalesa pot ser benvinguda, a l'Aran havia obsequiat els amants de l'esquí amb neu fins al maig, però també pot portar inclemències que superin l'ésser humà.

stats