BAMAKOL'atac de l'aviació francesa contra els feus islamistes al nord de Mali posa punt final a mesos de dubtes de la comunitat internacional pel que fa a una intervenció a la regió, després del fracàs dels Estats Units i els seus aliats per debilitar l'islamisme radical. Durant anys, Washington va voler aturar l'expansió del jihadisme amb un ambiciós programa de contraterrorisme a les àrees més turbulentes del Sàhara. Però a mesura que la insurgència s'estenia pel desert l'any passat, els comandaments de les unitats d'elit de l'exèrcit malià entrenades pels Estats Units van anar desertant quan més se'ls necessitava.
"Va ser un desastre", es lamentava un dels oficials malians que van confirmar aquestes desercions. En la fugida es van endur tropes, armes, camions i els coneixements adquirits en els últims anys cap al bàndol enemic. Avions espia nord-americans i els anomenats drones -avions no tripulats- van intentar treure l'entrellat a tanta confusió, però Washington i els seus aliats encara lluiten per aclarir qui són exactament els seus enemics.
Ara, tot i els continuats advertiments dels Estats Units, que afirmen que un assalt occidental a les fortaleses de l'extremisme islàmic podria mobilitzar el jihadisme arreu del món i propiciar atacs terroristes en territori europeu, França ha decidit entrar en guerra. La prioritat era tallar l'avenç islamista que, segons calculen, estava a punt d'aconseguir el control de la resta de Mali en qüestió de dies. Diumenge, alguns avions francesos van passar a l'ofensiva atacant camps d'entrenament, dipòsits d'armament i destacaments a l'interior del territori dominat pels islamistes amb la voluntat d'escapçar unes forces rebels que han estat capaces de construir el refugi més gran del món per al jihadisme.
Un dels líders salafistes de Mali va amenaçar ahir que França, amb la seva intervenció, havia "obert les portes de l'infern", unes declaracions que reforçaven la por d'una revenja en territori francès. El ministeri de Defensa francès va reconèixer ahir, a més, que la insurgència islamista havia aconseguit el control d'una ciutat al centre de Mali, cosa que contradeia la versió d'hores abans del responsable d'Exteriors, Laurent Fabius, segons el qual la intervenció havia aturat l'avenç dels rebels.
El factor libi
L'operació francesa ha arribat després del fracàs de l'aposta contraterrorista. El departament d'Estat dels EUA va pressionar, durant molt de temps, a favor d'una operació selectiva per assassinar els caps dels dos grups radicals que dominen el nord de Mali, Ansar Dine i Al-Qaida del Magrib Islàmic. Segons els seus plans, si s'eliminaven els líders seria més fàcil promoure un esfondrament intern.
Els últims quatre anys els Estats Units van gastar prop de 400 milions d'euros per intentar combatre l'islamisme radical a la regió sense haver de reproduir les guerres que ja tenien al Pròxim Orient. El programa s'estenia des del Marroc fins a Nigèria, i van triar l'exèrcit malià com a soci exemplar. Les forces especials nord-americanes van entrenar els soldats malians en el control de fronteres, els exercicis d'emboscades i la lluita antiterrorista. Però tot el pla es va desmuntar ràpidament quan combatents islamistes fortament armats i bregats en la batalla van tornar al Sahel després de lluitar a la guerra de Líbia i es van associar amb altres grups jihadistes com Ansar Dine.
Els experts admeten que la intervenció militar francesa podria recuperar fàcilment les grans ciutats del nord del país, però alerten que els islamistes estan preparats per a una guerra d'insurgència sagnant.
