L'aturada arrossega més alumnes que professors

Escoles i llars d'infants

Una dotzena de nens de primària encapçalaven ahir la manifestació de Barcelona. A les mans, una pancarta on es preguntaven això: "Quin futur ens espera?" El nou màxim de 30 alumnes per aula a primària és una de les mesures que evidencien el malestar de la comunitat educativa per les retallades.

Seguiment de la vaga

Moltes escoles públiques d'infantil i primària van treballar ahir en serveis mínims. En d'altres, només una part dels mestres van fer vaga, però en general l'afluència d'alumnes va ser força baixa. En molts centres, la majoria de pares no hi van portar els nens. Però també hi havia centres que havien acordat no secundar l'aturada, no per oposició als motius de la convocatòria sinó per la forma. L'Escola Collaso i Gil del Raval de Barcelona, per exemple, va optar per fer només una cassolada, i la Pau Casals de Gràcia, en lloc de fer vaga, enviarà una carta a la consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, per demanar-li que "derogui" les mesures previstes per al pròxim curs.

Entre les escoles concertades, també convocades a aturar-se, la vaga va ser gairebé nul·la. Això va reduir la xifra global d'incidència a infantil i primària al 55% a tot el territori, segons CCOO, i al 28% segons Ensenyament.

Les escoles bressol van tenir la seva pròpia vaga a Barcelona del 8 al 10 de maig, quan un terç dels centres es van aturar contra els canvis que preveu l'Ajuntament. Ahir, contra les retallades de totes les administracions, la incidència va ser més gran: dos terços dels centres i un 30% de mestres, segons el consistori. "Per primer cop una vaga educativa convocava també el sector de 0 a 3 anys: hi havíem de ser", explicava la directora de la llar d'infants Fontana, Rosa Planes, un centre que no es va adherir a la vaga del dia 8 i que ahir estava en serveis mínims.

Reptes de futur

El curs que ve hi haurà fins a 30 alumnes per classe i els mestres hauran de fer 25 hores lectives a la setmana (una més que ara i dues més que el 2010). Atendre més alumnes amb menys recursos "atempta contra la línia de flotació de l'educació inclusiva" i "dificulta el tractament de l'heterogeneïtat de les aules", denunciava el Marc Unitari de la Comunitat Educativa (MUCE), que engloba mestres, professors, famílies i estudiants. El sector també va alertar que les retallades poden acabar convertint l'educació infantil -que no és obligatòria (de 0 a 6 anys)- i especialment les llars d'infants en un servei merament assistencial, perdent el seu caràcter educatiu actual.

Instituts

"No estem a favor que un adolescent de 14 anys pugui fer vaga", va dir ahir a RAC1 la consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, que va advocar per la vinculació d'aquest dret social només a la llei del treball. I és que una gran majoria dels alumnes de secundària (a partir de 12 anys), però sobretot de batxillerat i formació professional (entre 16 i 18), van optar ahir per no anar a classe.

Seguiment de la vaga

Els sindicats majoritaris a l'educació pública -USTEC i CCOO- coincidien ahir a assegurar que als instituts catalans s'havia "aturat tota l'activitat" per la vaga. Però el departament d'Ensenyament va xifrar l'aturada dels professors de secundària en un 22,23%, inferior a la dels mestres de primària. Els instituts públics -als concertats, que acostumen a englobar primària i secundària al mateix centre, el seguiment va ser molt baix- presentaven ahir, en general, un aspecte molt diferent a l'habitual, però no per l'alt seguiment de la vaga entre els professors sinó pel seguiment entre els alumnes. A l'Institut Secretari Coloma de Barcelona, per exemple, hi havia ahir 16 professors (menys de la meitat de la plantilla) per als 20 nois que hi van anar, dels prop de 475 alumnes del centre. Al centre La Sedeta només van fer vaga 6 dels 37 professors, però hi van faltar un 75% dels alumnes. "Creiem que els sindicats haurien de ser més creatius en les formes de protesta", al·legava la directora, Ester Bescós.

Reptes de futur

L'educació secundària obligatòria (ESO) és l'etapa en la qual més s'evidencia el fracàs escolar del sistema educatiu català, ja que un 30% dels alumnes no obtenen el graduat del cicle. El govern espanyol ho vol resoldre avançant un any la tria entre batxillerat i FP, dividint 4t d'ESO en itineraris diferents per a cada opció. L'objectiu és evitar l'abandonament escolar prematur, però sindicats i moviments pedagògics es queixen que és fer la selecció massa d'hora. A més, encara cal fer de la FP una opció atractiva i que generi ocupabilitat. Rigau vol implantar el model dual alemany a la FP, amb pràctiques remunerades a empreses a partir del segon any.

El curs que ve els professors d'institut hauran de fer una hora lectiva més, 20 en total. Les substitucions (com a primària) no es cobriran fins a l'onzè dia laborable i cada professor haurà de deixar preparat un temari de la seva especialitat perquè qualsevol company el pugui impartir. Per compensar l'increment de feina, la consellera ha obert la porta a concedir la jornada intensiva als instituts que ho demanin. Alhora, però, el màxim de nois per aula passa de 30 a 36.

Universitats

Aquesta vaga general de l'ensenyament, que per primer cop englobava tots els cicles i àmbits educatius, públics i privats, era per a les universitats la quarta aturada dels últims sis mesos. La pujada dels preus de la matrícula universitària, que aquest any ja va augmentar un 7,6% i el que ve ho farà entre un 66% i un 100%, ha posat en peu de guerra els universitaris. Les retallades en les subvencions del Govern als centres públics també s'han traduït en reduccions de plantilla, que han afectat sobretot els professors associats.

Seguiment de la vaga

Tot i el desgast de les múltiples convocatòries i la proximitat del final de curs, les universitats públiques catalanes van tornar a sumar-se ahir amb empenta a l'aturada general, encara que la incidència -com a secundària- va ser més alta entre els estudiants que entre els docents. Els talls de circulació dels piquets al voltant del campus de Bellaterra i a l'estació dels Ferrocarrils, que s'han convertit ja en costum en les jornades de protesta, van fer que s'aturés l'activitat en 8 de les 13 facultats de la Universitat Autònoma de Barcelona. A la Universitat de Barcelona, el Govern assegurava ahir que l'afluència del professorat havia estat la "normal", tot i que un miler d'alumnes del campus Mundet van generar també un caos de trànsit travessant la ciutat de camí a la manifestació del centre. A la Universitat Politècnica de Catalunya, el Govern va xifrar l'aturada en un 70% al seu campus sud. La Universitat de Lleida va informar que un 80% dels estudiants havien fet vaga. L'aturada va tenir incidència en tres facultats de la Universitat de Girona, però a la Universitat Rovira i Virgili va ser molt baixa, segons l'executiu català.

Reptes de futur

La retallada de fons a les universitats públiques dels últims dos anys (2011-2012) ha portat molts centres a acomiadar professors associats, eliminar màsters propis o tancar els edificis a l'agost, entre altres mesures. Però el Govern ha aprofitat l'ajust econòmic per plantejar una transformació del model universitari, començant per la reducció del pes del funcionariat entre professors i investigadors per incentivar la contractació permanent de talents. Els canvis han inclòs una revisió de l'aportació de l'alumne, que ha portat el govern espanyol a aprovar un preu màxim del 25% del cost. Un augment que segons el líder d'UGT a Catalunya, Josep Maria Álvarez, deixarà fora "molts fills d'obrers".

Però la revisió no s'acaba aquí. El ministre d'Educació ha creat un comitè d'experts que farà més propostes de canvi, començant per la "racionalització de les titulacions".