L'esperança trencada d'una nova generació

WashingtonLes mans relaxades del senador John F. Kennedy, en un primer pla, busquen les d'una multitud efervescent en un acte de la seva campanya per la presidència del 1960. La fotografia de Cornell Capa és una icona de l'extraordinari carisma i encant del president més jove de la història dels EUA. El seu poder només va durar 1.000 dies, però el seu lideratge, que va inspirar una nova generació, i el seu traumàtic assassinat el van elevar a la categoria de mite.

Kennedy era un polític massa jove i amb poca experiència, i que molts consideraven un playboy ,quan va decidir presentar-se a les primàries demòcrates. "Va ser el primer president autoseleccionat", explica Richard Reeves, periodista reconegut i autor del cèlebre llibre President Kennedy: Profile of power . El jove senador va utilitzar el seu do de paraula i la naixent televisió per aconseguir una candidatura impossible. "Kennedy va demostrar que per ser president només cal voler ser-ho. No l'escollia un partit sinó un mateix", diu Reeves, que afegeix que sense ell no s'entén, per exemple, la victòria de Barack Obama.

La majoria d'historiadors coincideixen que JFK va ser un bon president, però no un dels grans presidents. Per als nord-americans, en canvi, és un dels seus líder més populars i el millor des del president Dwight Eisenhower, segons una enquesta recent publicada al llibre The Kennedy half century , del politòleg Larry Sabato. ¿Com s'explica aquesta admiració? "Kennedy s'associa a un temps en què els EUA estaven al zenit de la seva influència al món -aclareix Sabato-. A més, la seva mort va solidificar el seu llegat".

El primer dels tres anys de la presidència de Kennedy va ser un desastre, com ell mateix va admetre. El fiasco de la invasió de la badia de Cochinos, per derrocar el govern cubà de Fidel Castro, i la humiliant cimera a Viena amb el líder soviètic Nikita Khrusxov van ser una forta bufetada al seu lideratge. Aquests dos grans fracassos, atribuïts a la seva inexperiència, el van preparar per bregar amb èxit la crisi dels míssils a Cuba l'octubre del 1962.

"Kennedy va decidir envoltar-se d'un grup de persones de confiança, entre els quals el seu germà Bobby, i va veure que havia de pensar-s'ho dos cops abans de fer cas als militars", assegura Philip Goduti, autor del llibre Kennedy's kitchen cabinet .

Goduti menciona el discurs de Kennedy a l'American University el juny del 1963 com una fita històrica que va suposar l'inici d'una distensió entre Washington i Moscou. L'endemà, després d'evitar el tema espinós de la segregació racial durant dos anys, es va dirigir a la nació per afirmar que els drets civils no eren un qüestió religiosa o política, sinó moral. El discurs va canviar la direcció del país i va establir el camí cap a l'aprovació d'una llei dels drets civils que no va poder veure.

És difícil respondre a què hauria passat si Kennedy no hagués mort. ¿Hauria optat per una escalada a la Guerra de Vietnam, que ell va començar, com el seu successor? ¿Seria el mite en què s'ha convertit? Reeves creu que la seva popularitat es mantindrà per sobre dels seus escàndols sexuals i, fins i tot, quan la generació dels baby boomers hagi mort. "JFK era més que una figura política, era una figura cultural que va canviar la manera de pensar i de fer dels nord-americans".