ARANJUEZA mesura que el president Pujol desgrana el discurs, amb un punt d'èpica guanyada a pols, comencen a flotar a l'ambient les imatges suggerents de les pel·lícules de Theo Angelopoulos: l'estàtua de Lenin baixant lenta amb una barcassa pel riu a La mirada d'Ulisses o aquelles figures immòbils, congelades a la neu, de Paisatge a la boira . Com en la filmografia del desaparegut director grec, les paraules de l'expresident de la Generalitat durant el curs d'estiu de la Universidad Rey Juan Carlos I, tenen una virtut essencial: retraten amb precisió un món que ha desaparegut i alerten de la necessitat que les noves generacions reaccionin amb rapidesa per construir-ne un de nou d'entre les cendres.
És el que va haver de fer Konrad Adenauer a Alemanya després de la Segona Guerra Mundial. El que van haver de gestar els demòcrates a Catalunya i a l'estat espanyol per al dia després del franquisme. Allò que va intuir el jove Jordi Pujol des del cim del Tagamanent a principis dels anys quaranta.
Ara toca la reconstrucció. "Espanya ha perdut la guerra contra si mateixa", afirma d'entrada, davant la sorpresa dels alumnes que l'escolten a Aranjuez. "Espanya ha estat un país frívol", aclareix, d'aquells que s'entrebanquen amb els cordons de la sabates, un estat que s'ha "emborratxat de prosperitat", atrapat entre "la bronca constant i l'hedonisme". Amb la mirada fixa a Alemanya, recorda una conversa reveladora amb Theo Waigel, ministre de Finances amb Helmud Kohl: "Em va dir: el canceller vol que Espanya entri a l'euro. Però a mi em fa por perquè vostès no són seriosos, i tenia raó", admet l'expresident.
Sempre mirant a Berlín, a qui també fa retrets importants, Pujol recorda que van sortir del forat postbèl·lic "dient la veritat i fabricant Mercedes". I a Espanya què cal fer?
D'entrada, allunyar-se d'actituds com la de José María Aznar quan, sent president, es dedicava a humiliar el canceller Gerhard Schröeder perquè feia reformes de fons a principis del 2000. Ara toca recuperar la "seriositat i el coratge, amb modèstia i veritat". I cal "tornar a Suècia", per veure quines reformes han fet per garantir la viabilitat de l'estat del benestar. "Serà diferent el paisatge després de la batalla", diu.
El futur del cafè per a tothom
I serà diferent també l'estructura política de l'Estat. Posant la bena abans de la ferida, Pujol recorda als joves que l'escolten que han estat destacats dirigents espanyols, com Alfonso Guerra, els que obertament han qüestionat el cafè per a tothom com un "defecte de fabricació" de l'estat autonòmic. Per ell caldria tornar a la idea del 1978, amb "les tres autonomies" que sempre havien demanat l'autogovern. Arribats a aquest punt del camí, però, i amb "l'actitud antiautonomista" del govern Rajoy, admet que és difícil el retorn a aquell punt inicial com si res hagués passat. Aquest era ahir un debat col·lateral però que Pujol no va esquivar, conscient que en el nou paisatge europeu el futur de Catalunya hi tindrà un lloc clau.
