Societat 24/08/2017

L’imam de Ripoll: de traficant de drogues i ferralla a jihadista

Un jutge va suspendre l’expulsió d’Es Satty perquè s’esforçava per “integrar-se”

Enric Borràs / Esther Herrera
3 min
Imatge de l’oratori de Ripoll on va treballar d’imam Abdelbaki es Satty.

Barcelona / Brussel·lesAbdelbaki es Satty, quan vivia a Ripoll, anava de l’oratori a casa i al revés, i es feia amb poca gent. O això pensaven els que el coneixien. Aquest home reservat d’una quarantena d’anys havia aplegat al seu voltant un grup de joves amb qui va preparar bombes per atemptar contra la Sagrada Família i altres monuments catòlics. I els va deixar tan convençuts que, quan va morir a Alcanar per un accident amb els explosius que preparava, els acòlits que van quedar vius van atemptar igualment, amb el que van arreplegar: vehicles, ganivets, destrals i falsos cinturons d’explosius. Aquest individu, que s’havia volgut guanyar la vida venent ferralla i traficant amb drogues, va morir considerant-se un jihadista.

Es Satty va arribar a Espanya des del Marroc quan tenia 16 anys, amb la seva mare, que es va casar amb un autòcton amb una discapacitat del 65% i va aconseguir la nacionalitat espanyola. El primer vincle conegut amb el terrorisme islàmic és del 10 de gener del 2006. Aquell dia mig miler de policies nacionals i guàrdies civils van arrestar vint persones a Vilanova i la Geltrú i a Madrid en l’anomenada operació Xacal, contra un grup que teòricament enviava homes a l’Iraq per lluitar amb el Grup Salafista per a la Predicació i el Combat. Ell vivia al mateix pis que els arrestats de Vilanova, al carrer Lepant del barri de Sant Joan, però no el van detenir perquè no van considerar que hi estigués implicat. Aquest vincle mai es va comunicar als Mossos. De tota manera, després d’una primera condemna de l’Audiència Nacional, el 2011 el Tribunal Suprem va absoldre tots els vilanovins de l’operació Xacal.

Delinqüència comuna

El 2007 -quan Es Satty encara vivia a Vilanova, però al carrer Major- el van multar amb 4.600 euros a Granada perquè conduïa un vehicle cap al Marroc amb 1.500 quilos d’excés de pes: duia ferralla per vendre-la. Sembla que no va abandonar del tot aquesta activitat, perquè, segons fonts amb accés a la investigació dels atemptats de Barcelona i Cambrils, el grup es va finançar, entre altres vies, a través de la revenda de metalls i joies robades.

A més de ferralla també transportava i venia drogues. El gener del 2010 el van arrestar a Ceuta per tràfic d’haixix, el van condemnar a quatre anys de presó. Ja l’havien condemnat per dos delictes més, un dels quals de lesions. Va complir condemna a Castelló i, tot i que la Subdelegació del govern espanyol en va ordenar l’expulsió el 2014, la va esquivar. Un jutge la va descartar perquè el delicte de tràfic no era prou greu, feia cinc anys que no delinquia -dos els havia passat entre reixes-, vivia aquí des dels 16 anys, “s’esforçava per integrar-se” i tenia un “evident arrelament laboral”, ja que havia cotitzat sis anys.

Després de passar per la presó es va centrar més en la religió. El 2015 va arribar a Ripoll, on va treballar d’imam mig any en un oratori. Després Es Satty va anar a Bèlgica, entre el gener i el març del 2016, per buscar feina d’imam. Soliman Akaychouh, el representant de la mesquita de Diegem, al nord de Brussel·les, va alertar la policia belga sobre aquell home. “[Akaychouh] Li va preguntar sobre el seu passat, però no va voler explicar res. Per això, li va demanar si tenia un document en què constés que no tenia antecedents penals, però va fugir quan se li va demanar”, explica Jean-Pierre de Groef, l’alcalde de Diegem. Tampoc parlava ni francès ni flamenc i no tenia cap document que acredités la seva formació com a imam, dos requisits imprescindibles a Bèlgica per exercir d’imam. Aquesta actitud va semblar “sospitosa” a Akaychouh.

La policia belga va preguntar a “la policia de Barcelona” si Es Satty tenia connexions amb el terrorisme jihadista, segons ha declarat a l’ARA l’alcalde de Vilvoorde, Hans Bonte. No concreta si ho van demanar a la Policia Nacional, a la Guàrdia Civil o als Mossos d’Esquadra. Segons l’agència Efe, qui fos li va respondre que no els constava que en tingués. Si haguessin sigut els Mossos, era d’esperar, perquè, segons han admès, no sabien el vincle amb l’operació Xacal. Després de Bèlgica va tornar a Ripoll, on va aconseguir feina en un nou oratori escindit de l’anterior on havia treballat.

stats