L’incert desenllaç del xoc amb l’Estat

Salvador Cardús

“Rajoy no sap com impedirà el referèndum”

“El referèndum es convocarà i, si es pot, es farà. Mentrestant, és molt difícil saber quins passos seguirà l’estat espanyol perquè ni ell mateix ho sap. Sap que si pren una decisió excessivament dura se situarà en una posició discutible internament i internacionalment. A més, en funció de la decisió que prengui, haurà de pensar en l’endemà. Pot suspendre l’autonomia, sí, però durant quants mesos? I quan retorni l’autonomia, què? Convoquem eleccions? Retornem els diputats que hi havia al Parlament? Com que no està escrit enlloc, la decisió que prengui ha de comptar amb un pla per a l’endemà. No hi haurà, segur, una proposta política de veritat. Pot venir Rajoy i dir que farà totes les inversions que no ha fet en vint-i-cinc anys, però això no és una proposta. Una cosa és que des de la Generalitat es convingui mantenir la porta oberta a pactar un referèndum, i l’altra que es pugui comptar amb un acord. No n’han proposat cap fins ara i no ho faran”.

Vicenç Fisas

“Començar la desconnexió abans porta al desastre”

“No es donen les condicions per fer un referèndum legal tal com es volia fer. Com que Madrid no l’autoritzarà, potser es farà algun tipus de consulta, però no un referèndum. Ara bé, per a mi és molt important com, quan i de quina manera es fa la votació, i fins ara no s’ha seguit una seqüència lògica. Perquè el procés s’entengui a l’exterior cal una àmplia majoria independentista abans del referèndum, després, convocar la consulta amb condicions i, si guanya el sí, construir les estructures d’estat. Aquí s’ha fet al revés. Començar la desconnexió fins i tot abans de plantejar la pregunta del referèndum em sembla pervers i ens porta al desastre. Si hi ha presses, males pràctiques i incompetència d’aquells que no entenen com funciona la diplomàcia internacional, la possibilitat de tenir un estat propi es pot allargar vint anys. D’aquí al setembre no sé què passarà, però el tren va tan embalat que no crec que Puigdemont renunciï a convocar un referèndum a canvi d’una oferta de l’Estat. La resposta del govern espanyol als tribunals pot anar molt lluny, però no m’imagino que arribi a utilitzar els militars o suspengui l’autonomia”.

Clara Ponsatí

“Ningú ens traurà les castanyes del foc”

“No m’atreviria a dir que es votarà amb tranquil·litat i sense entrebancs, però arribarà el dia d’anar a votar. El Govern s’ha compromès de manera tan absoluta a fer el referèndum que, si es fa enrere, se l’endurà la riuada. L’Estat voldrà impedir la consulta, però és molt difícil de preveure fins a quin punt farà servir la força. Està clar, però, que l’única manera d’impedir la votació és amb repressió contundent. Espero que hi hagi una situation room a la Generalitat que pensi en tots els escenaris possibles. I més tenint en compte que la comunitat internacional no ens traurà les castanyes del foc. És il·lús pensar que Brussel·les es mourà. Els ciutadans haurem de donar suport al Govern, però són ell i el Parlament els que han de liderar el procés fins al setembre. Quan finalment es voti, el resultat serà vinculant”.

Liz Castro

“L’Estat no té prou gent per precintar edificis”

“Tenim una majoria al Parlament que s’ha compromès a celebrar el referèndum i la gent el vol fer. Com que l’Estat s’ha negat a dialogar, potser aquesta és l’única manera d’aconseguir que parli amb nosaltres. Suposant que la consulta tiri endavant, el govern espanyol podrà permetre’l o bloquejar-lo. Jo crec que el bloqueig no és possible perquè no tenen prou gent per precintar edificis o destruir paperetes. Coneixent-nos, les tornaríem a imprimir. De totes maneres, hem d’utilitzar el que hem après amb el 9-N: que les amenaces de l’Estat no sempre es compleixen o triguen dos anys a arribar als líders polítics. Per tant, el més probable és que l’executiu espanyol permeti el referèndum i després digui: «Això és una botifarrada». Tampoc farà una proposta alternativa. No hem vist cap moviment per parlar amb Catalunya, ni de l’Estat ni de cap partit polític amb poder a Madrid. Podem és l’únic que s’ha acostat als catalans, però encara diu que han de votar tots els espanyols perquè la consulta sigui efectiva”.

Josep Ramoneda

“Es vol espantar els menys independentistes de CDC”

“El referèndum es convocarà. Si es farà o no ja no ho sé. La decisió de Madrid d’impedir-lo és ferma, a diferència del 9-N. Per primera vegada el PP s’ha adonat que no fer res i tirar de tribunals té limitacions. No veig a Madrid cap intenció de negociar. Tal com estan les coses, crec que l’Estat centrarà la seva estratègia en un sector significatiu del que era Convergència susceptible d’abandonar l’independentisme: d’una banda, s’enviaran missatges molt específics a aquest públic -aquest és, de fet, el sentit de la visita de Rajoy la setmana que ve-, i de l’altra, s’intentarà generar prou inquietud perquè aquest sector s’espanti. Com? Les inhabilitacions continuaran en cadena. L’objectiu és aturar el referèndum i que tot acabi en unes eleccions, però aquest escenari depèn de molts imponderables: tant de si el govern espanyol es passa de frenada amb els intents repressius com de fins on arribi la mobilització al carrer”.

C. Álvarez de Toledo

“Si s’intervé l’autonomia, la vida continua”

“El referèndum s’intentarà celebrar i l’Estat té l’obligació d’impedir-lo. El govern espanyol fa temps que estudia mesures davant l’elevat risc que els separatistes el convoquin. La primera mesura és un recurs al Tribunal Constitucional, però n’hi ha d’altres, com la intervenció política de la comunitat autònoma substituint càrrecs que desobeeixin reiteradament la legalitat democràtica: des del president de la Generalitat fins a la presidenta del Parlament, en cas que ella assumeixi el lideratge d’una convocatòria independentista. Tot dependrà, però, del que estigui disposat a fer el govern espanyol. El precedent del 9-N ens diu que poc, però si ha après la lliçó farà alguna cosa. En cas que s’intervingui Catalunya, les coses no acaben, la política i la vida continuen. Com va dir Juan Luis Cebrián en una entrevista, passarem de debatre sobre la independència de Catalunya a fer-ho sobre la recuperació de l’autonomia a Catalunya”.

David Fernàndez

“Els cops d’estat judicials s’aturaran al carrer”

“El referèndum s’ha de fer, i entre el decret de convocatòria i la votació ens juguem el dret a l’autodeterminació davant d’un estat demofòbic. Serà una consulta diferent de la del 9-N, pel caràcter vinculant, la resposta de l’Estat i l’activació social en defensa de la democràcia. L’Estat ja ens bull a foc lent i la seva artilleria fa l’efecte que serà directa judicialment i gradual en termes financers, mediàtics i diplomàtics. Una guerra bruta soft de claveguera. Veig difícil, inútil i de fracàs anticipat que el govern espanyol faci alguna oferta: el règim del 78 ja no existeix a Catalunya, està desautoritzat i deslegitimat. El passat no tornarà contra el parer de la majoria social. I la Generalitat no renunciarà al referèndum. En primer lloc per la determinació política del Parlament i de Puigdemont, i també perquè no hi ha ni legitimació ni terreny per fer marxa enrere. Amb tot, entrarem en fase de conflicte democràtic obert. Anem a una solució democràtica unilateral i la clau que obrirà tots els panys serà la gent. Els cops d’estat judicials s’aturaran al carrer.”

Montserrat Guibernau

“Cal treballar més en la dimensió internacional”

“En aquests moments no val qualsevol referèndum. O és formal i reconegut o no val. Celebrar-lo no ho és tot, el que cal és legitimar el que es fa. El problema més gran que tenim a Catalunya és voler córrer massa. També crec que s’ha d’evitar el xoc amb l’Estat. Si hi ha violència, tot el procés i la legitimitat aconseguida fins ara desapareixeran. Hem de ser conscients que l’Estat és poder i que així és com funciona el món. No obstant això, dubto que el govern espanyol utilitzi mesures massa fortes a Catalunya. Des d’aquí, el que cal és treballar més i constantment en la dimensió internacional. Ens ajuda força tenir el model d’Escòcia i necessitem, a més, una mediació internacional entre la Generalitat i el govern de Madrid. Internament hem de reforçar la unitat, perquè amb la situació actual no guanyarem res ni tirarem endavant. La ciutadania està fracturada i, sense cohesió, no tindrem un país pròsper. És temps de generositat.

Paola Lo Cascio

“Crec que no hi haurà consulta però sí un acord”

“El govern espanyol no voldrà donar la sensació que li han robat la cartera amb el referèndum com va passar amb el 9-N: quan Mas va sortir a llegir els resultats es va sentir estafat. Tot i això, se’m fa molt estrany pensar que aquest cop l’Estat pugui començar a precintar col·legis electorals i a recopilar fotografies de Mossos i Policia Nacional impedint el referèndum. Seria vendre’s molt malament, i ja sap que fer certs moviments pot tenir costos en l’àmbit internacional. Davant la impugnació de la consulta hi pot haver desobediència, però també pot passar que, amb el requeriment judicial en mà, la Generalitat s’abstingui de celebrar-lo. De fet, des que hi ha inhabilitacions, l’Assemblea Nacional Catalana no ha fet cap mobilització. Sospito que el referèndum no s’acabarà celebrant i que hi haurà un acord. No tinc clar que sigui per una proposta de l’estat espanyol, però poden intervenir altres actors, com el PSOE, amb propostes com la de recuperar l’Estatut”.

Joaquim Coll

“El referèndum no es farà. Hi haurà eleccions”

“El més previsible és que el Parlament aprovi la llei de transitorietat jurídica i el Govern convoqui el referèndum. Però no es materialitzarà i Catalunya es veurà abocada a unes noves eleccions autonòmiques que el bloc independentista anomenarà plebiscitàries o constituents. Ara bé, la qüestió és fins on arribarà la Generalitat en l’intent de fer el referèndum. Hi pot haver processos penals per prevaricació o malversació de fons públics, però el més probable és que el govern espanyol actuï per la via del Constitucional i suspengui càrrecs i els Mossos d’Esquadra. No crec en gaires mesures més enllà. Una altra opció raonable seria suspendre les competències de la Generalitat per convocar eleccions fins al 2019, per la seva voluntat d’utilitzar-les per substituir un referèndum il·legal”.