L'últim escenari de la vergonya mundialista
BarcelonaEl 9 d'octubre del 1932 els delegats de la FIFA, l'organisme que controla el futbol internacional, van votar en el congrés d'Estocolm que la seu del segon Mundial de la història seria Itàlia i no pas Suècia. Els suecs, indignats, van queixar-se, ja que pensaven que Mussolini havia comprat els vots per aconseguir tenir el seu bany de masses. Ja en la seva segona cita, el Mundial de futbol quedava tacat. El 1966 la FIFA va permetre a Espanya ser escollida seu del Mundial del 1982 quan encara era una dictadura. El 1978 no va emetre cap queixa quan l'Argentina va convertir el Mundial en un acte propagandístic de la junta militar que va assassinar milers de persones.
L'elecció de Qatar com a seu d'un Mundial no és un fet tan greu com alguns del passat relacionats amb dictadures tiràniques, però no deixa de ser un nou cas d'esdeveniment esportiu de primer nivell marcat per la sospita que han estat moviments polítics els que han fet possible que siguin una realitat. De fet, Qatar no és un estat lliure segons els informes d'Amnistia Internacional o Humans Rights Watch. No és lliure ni el vot, ni la capacitat per associar-se, ni la premsa. Ni les dones són lliures ni els estrangers que treballen en el sector de la construcció tenen els mínims drets bàsics. Qatar és un nou cas d'estat que utilitza l'esport per vendre una cara amable mentre amaga les seves escombraries portes endins.
Ni tan sols podem dir que aquesta manca d'ètica de l'esport d'elit sigui cosa dels últims anys -amb casos relacionats amb estats del Golf Pèrsic, Rússia o la Xina-. Des dels seus inicis els Jocs Olímpics o els Mundials de futbol han fet pudor. Són, és cert, un espectacle que dóna alegria a milers de persones, però això mateix els converteix en una arma mediàtica massa poderosa perquè determinats règims polítics no la vulguin utilitzar. Europeus, americans, asiàtics o africans. Ja sigui recorrent al dopatge, comprant vots o amb dictadors fent-se fotografies.
El Mundial de Qatar ja és protagonista de moltes notícies polèmiques quan falten 9 anys per al partit inaugural. Entre d'altres, l'ús de la influència política, un pla per captar jugadors joves estrangers i crear una selecció de futbol gairebé artificial, i els informes -primer periodístics i ara d'Amnistia Internacional- sobre les condicions de vida dels treballadors utilitzats com a mà d'obra per crear la xarxa d'estadis de luxe més gran per a un espai tan petit.
El diari L'Équipe ja va denunciar una reunió entre el president de la UEFA, Michel Platini, que defensava que el Mundial del 2022 s'havia de fer als Estats Units, amb el llavors president de la República francesa Nicolas Sarkozy i l'emir de Qatar. Platini, poc després, va deixar de donar suport als Estats Units i va votar per Qatar. Aquest 2013 ha admès que "molts líders polítics van demanar als delegats que el seu vot fos per Qatar pels interessos econòmics que existeixen amb aquest estat". Segons les normes de la FIFA, la ingerència política en aquests processos d'elecció és una infracció greu. Però a la FIFA l'únic debat és sobre si cal organitzar el Mundial a l'hivern o l'estiu. No en podem esperar gaire més. Sempre ha estat així.
