DOSSIER DE DIUMENGE: EL RISC SOCIAL D'UN NOU AJUST

L'única sortida per a Artur Mas: escurçar la retallada del 2013

CiU i ERC estudien denunciar davant Brussel·les l'estret marge de dèficit per forçar Rajoy a ampliar-lo

De la tisorada a la destral. La Generalitat és a tres setmanes d'entrar en l'any pressupostari més esgarrifós de les tres últimes dècades. Si res no ho atura, el nou Govern haurà de retallar el 2013 prop de 4.000 milions d'euros, si fa no fa la mateixa quantitat que ha calgut ajustar els dos anys anteriors per mirar de satisfer els criteris imposats des de Madrid sota pressió europea. Si en el primer mandat d'Artur Mas ja es va arribar a tocar os en serveis bàsics, les conseqüències socials de la nova estocada a la despesa poden ser explosives. Fonts nacionalistes consultades per l'ARA admeten que només hi ha una sortida: que l'Estat elevi el sostre de dèficit autoritzat a les comunitats per a l'any vinent. Una mica d'oxigen que permetria escurçar la retallada del pròxim pressupost.

Aquest serà el gran cavall de batalla del Govern en els pròxims mesos. Catalunya va tancar el 2011 amb un dèficit d'uns 6.700 milions d'euros, el 3,3% del PIB. Per al 2012, els deures consisteixen a reduir-lo a l'1,5%, però hi ha seriosos dubtes que la Generalitat hi pugui arribar. Ni amb la recent privatització d'Aigües Ter-Llobregat i dels túnels de Vallvidrera i del Cadí, per un valor total de 1.430 milions, sembla que n'hi haurà prou. Ara bé, encara és més improbable complir amb el límit de dèficit per al 2013: un 0,7% del PIB.

Darrere d'aquesta dada s'hi amaga una cadena de greuges. Igualment atabalat pels deutes, amb un dèficit enfilat fins al 8,9%, l'executiu de Mariano Rajoy va implorar a les institucions europees que relaxessin l'exigència sobre una Espanya a les portes del rescat financer. Europa va respondre positivament. El març passat va elevar el llistó del dèficit per al 2012 del 4,4% al 5,3%. Al juliol va concedir-li encara més marge, fins al 6,3%.

Malgrat això, i davant l'astorament general, la reacció espanyola va ser estrènyer encara més la soga al coll de les autonomies. En lloc de repartir entre totes les administracions el marge addicional concedit per l'Eurogrup, Rajoy va endurir les condicions a les comunitats, obligant-les a reduir el seu dèficit a més velocitat. En veure la maniobra, el conseller Andreu Mas-Colell va posar el crit al cel per l'ordeno y mando del PP als seus "súbdits" autonòmics.

Segons un informe de la conselleria d'Economia, l'any que ve la Generalitat es veurà forçada a reduir més d'un 50% el seu dèficit, mentre que l'esforç de l'Estat es queda en un 15,5%. "Ens empenyen cap al precipici", sintetitza un dels dirigents nacionalistes consultats, que recorda que les autonomies gestionen el gruix de despesa en sanitat, ensenyament i serveis socials. Per no caure en l'abisme d'un ajust sense precedents, caldrà que Rajoy avali un sostre més alt de despesa. La importància d'aquest detall queda resumida en una dada: cada punt percentual de més o de menys en l'objectiu de dèficit representa prop d'uns 1.500 milions d'euros. Si el límit per al 2013 fos l'1,7%, per exemple, l'ajust no seria de 4.000 milions sinó d'uns 2.500.

Ponts dinamitats amb el PP

La decisió final sobre l'abast de la tisorada, en tot cas, dependrà del govern central. Una pèssima notícia per a CiU, que té tots els ponts trencats amb el PP. L'aposta sobiranista de Mas va cavar una fossa entre totes dues formacions, que encara es va fer més profunda quan els populars van intentar treure rèdit del fals informe policial d' El Mundo sobre els presumptes comptes suïssos d'Artur Mas i Jordi Pujol. Malgrat això, fonts de CiU admeten que caldrà restablir uns mínims canals de diàleg, si més no en el terreny institucional. Amb l'aixeta del crèdit tancada als mercats financers, l'única via de finançament de la Generalitat és el Tresor Públic, mitjançant el fons de liquiditat autonòmic (FLA), al qual s'haurà d'acollir abans del 17 de desembre per poder rebre diners el 2013. El que es gasti per damunt dels seus ingressos, per tant, només ho podrà eixugar amb l'ajuda de Madrid.

Aquest fil roig amb Madrid també serà imprescindible per arrencar concessions en el límit de dèficit. El president de la Generalitat tindrà aquí un aliat circumstancial i discret: la resta de comunitats autònomes, incloses les del PP, que també necessiten més aire per quadrar els comptes. Alícia Sánchez-Camacho, líder del PP a Catalunya, assegura que Rajoy està disposat a parlar-ne. Però com convèncer-lo a ell i al seu ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, perquè afluixin?

Precisament aquest està sent un dels temes de negociació entre CiU i ERC de cara a la nova legislatura. Fonts coneixedores de les converses en l'àmbit econòmic -que es desenvolupen en paral·lel a la negociació política sobre el referèndum d'autodeterminació- han explicat que s'estan valorant diferents fórmules per pressionar Rajoy. D'entrada, parlen d'articular un front comú català que reclami més temps per reduir el dèficit. Un cop més, el PP de Camacho podria quedar aïllat si Rajoy no estén la mà a la Generalitat. Una altra fórmula seria "internacionalitzar" el cas. ERC suggereix acudir a Brussel·les per denunciar la "deslleialtat" de l'executiu espanyol. Catalunya podria anar-hi carregada de raons: suporta més pressió fiscal que altres zones de l'Estat, s'ha comportat com una alumna avantatjada en austeritat, acumula any rere any un dèficit fiscal del voltant d'un 8% del PIB i, a més, veu com el govern central no li abona el que li deu, per exemple, en inversions en infraestructures.

Buscar la comprensió europea

Es tractaria de fer entendre als responsables europeus que Catalunya està compromesa amb el rigor pressupostari però que l'Estat tracta "injustament" les autonomies, que generen un 36% de la despesa global i, en canvi, es veuen abocades a assumir un ajust desproporcionat, que afectarà greument les prestacions socials. Aquest és un dels arguments que esgrimeix Mas-Colell, a qui Mas ha designat per portar la negociació amb ERC en el capítol econòmic. En les converses, els republicans collen per augmentar ingressos a través de nous impostos. CiU de moment no es tanca a res. Però caldrà esperar a tenir un acord sobre la consulta per poder tancar el pacte pressupostari.

Més continguts de