Dossier 03/07/2012

"Mai més tornaré a veure el meu poble com era abans"

Salvador Almenar
2 min
"Mai més tornaré a veure el meu poble com era abans"

OSSET"Mai no havia vist els camins que hi havia en aquesta vall". "¿Tornarem a veure aquest bosc ple de pins?" Aquests són alguns dels comentaris i preguntes que els veïns del petit poble d'Osset es fan en contemplar per primer cop la devastació de l'incendi d'Andilla, i que es queden en l'aire. Osset, com la resta de petites poblacions afectades a la comarca dels Serrans, és enmig d'un paratge natural de difícil accés que ha quedat arrasat per les flames. "Aquest era el pulmó verd més proper a València", explica una de les poques veïnes que va poder pujar ahir, per primera vegada des de dijous, a casa seva.

Ahir els equips d'extinció van permetre que els veïns accedissin durant una hora a Osset per arreplegar les coses i veure l'estat de les cases. L'ARA va acompanyar una família que, tot i que tornava al seu poble, tenia la sensació d'estar en un paratge diferent. "Sense els arbres no reconec aquest camí", deia l'Ignacio. Només els seus comentaris trencaven el silenci durant els poc més de 10 quilòmetres que separen l'alberg de Villar del municipi d'Osset. La resta d'ocupants del cotxe no articulaven paraula. Miraven per les finestres tractant de fotografiar a la seva ment el resultat del foc.

La postal sempre és la mateixa a les dues bandes de l'estreta carretera: pins cremats, molts encara fumejant. La majoria continuen drets i alguns conserven una mica el seu color original. "Tot i que no estan cremats, tots els pins moriran", explica un vell veí del poble. "La terra està molt cremada i és impossible que hi hagi vida", afegeix.

Aquí no hi viuen més de 20 persones durant l'hivern. Ahir van pujar uns quants més que hi tenen xalets que ocupen a l'estiu. Quan els 50 veïns van arribar al poble i van baixar dels cotxes, tots feien la mateixa cara de desolació i incredulitat. Un reflex del seu estat d'ànim. "Amb el que trigarà a repoblar-se, crec que mai més veuré el meu poble com estava dimecres", vaticinava una noia mentre treia de casa unes bosses de roba.

Dol compartit

Osset està custodiat per unes muntanyes que abans feien d'aquest paratge un lloc verd ple de vegetació. Ara els pins cremats són testimoni d'uns veïns que han aconseguit salvar les cases però han perdut part de la seva vida. El foc va arribar fins a la mateixa entrada del poble i va encerclar-lo, però de manera sorprenent es va aturar allà. Només algunes propietats als afores del poble han patit danys per les flames. Als dos carrers de la localitat ningú parla. Els veïns caminen i només trenquen el silenci per dir-se "hola" en veu baixa, respectant el dol de cadascú. Alguns ploren i altres fan que no amb el cap com si no entenguessin què ha passat.

Fa menys d'una hora que han arribat al poble i una regidora d'Andilla els comunica que el temps que els havia donat la Guàrdia Civil s'ha esgotat. Ningú es pot quedar al poble i revisen un per un els cotxes per veure si tots els que han pujat al poble tornen cap a Villar. Els veïns s'acomiaden tristos i algú alça la veu per dir: "Ara, més que mai, hem de venir al poble".

stats