BarcelonaBen Emmerson explica que quan la filla d’Oriol Junqueras, a punt de fer tres anys, torna de visitar el seu pare a la presó d’Estremera, fa el gest d’alçar les mans enlaire. “Què fas?”, li demanen. “M’emporto el papa a casa”. L’advocat anglès, especialista en drets humans i dret internacional, que representa Carles Puigdemont, Oriol Junqueras, Jordi Cuixart i Jordi Sànchez davant l’ONU, ho explica en un debat a la presó Model, dins la Setmana per la Llibertat d’Expressió, organitzada per la plataforma No Callarem.
Diu que l’anècdota “encapsula el que hem de fer”: “És el moment d’arribar a la maduresa, que Catalunya pugui tornar a casa”. La pluja persistent obliga a fer l’acte al teatre de la presó, una petita instal·lació sense llums a l’escenari, on hi deuen cabre unes 120 persones. És ple, fa una mica de fred i ha quedat gent a fora. “Hauríem pogut omplir tres teatres com aquest”, comenta -i es disculpa- el vicepresident d’Òmnium, Marcel Mauri.
Passar pel panòptic i les galeries, amb cel·les i locutoris de vidre que no difereixen gaire de les que veuen els familiars dels presos quan fan els 1.400 quilòmetres per anar-los a veure, estremeix. La periodista Txell Bonet, parella de Cuixart, així ho verbalitza i s’estén un nus de silenci. Abans de començar, el seu fill s’ho mirava tot amb uns ulls vivíssims, des del cotxet. La parella de Raül Romeva, Diana Riba, explica que els seus fills, de 9 i 12 anys, comencen a sentir la duresa dels viatges a Madrid per veure el pare rere un vidre durant només 40 minuts. El que més impressiona no són aquestes adversitats sinó l’esperit alçat amb què les afronten. “Ara ens toca preparar-nos per a una marató però ens en sortirem”, diu Riba. “Sempre em refugio en una espurna de positivisme, hem d’empènyer amb dignitat per defensar la veritat”, subratlla Bonet.
Modera la taula la periodista de Catalunya Ràdio Mercè Alcocer, que va patir una sanció de 601 euros per fer la seva feina, en aplicació de la llei mordassa. Per a Emmerson, l’estat espanyol està assolint “un nivell de repressió que no es veu en cap altre lloc d’Europa”. I no entén que el jutge Llarena no hagi atès les mesures cautelars de les Nacions Unides i vulneri tant el dret internacional com la seva pròpia Constitució.
“El més important és que la resposta catalana ha sigut pacífica i cal que continuï sent-ho”. Aquesta remarca també la fa l’activista Bill Shipsey, fundador d’Arts for Amnesty d’Amnistia Internacional, “de naturalesa optimista”, que commina a “seguir forts, no violents, a no desesperar, no odiar” i així aconseguir “més suports a Europa”. Mercè Barceló, coordinadora del Col·lectiu Praga, insisteix en “la via internacional” per desemmascarar un “jutge imparcial que se’ns presenta com a víctima”. En sortir, a quarts de dues del migdia, es mantenen les cues per visitar la Model. Però, després de tanta integritat, la pluja sembla menys desavinent.
