Artur Mas enceta el seu segon mandat amb el repte de l'estabilitat

Barcelona"Això s'assemblarà al tripartit", reconeixia ahir un dirigent de Convergència als passadissos del Parlament, on Artur Mas va ser investit president de la Generalitat per segon cop en dos anys. Ho va ser gràcies als vots afirmatius de CiU (50) i d'ERC (21). Per ser més exactes, van votar-lo 37 diputats convergents i 13 d'Unió. La precisió, tot i tractar-se de dos socis d'una federació ja veterana, és menys gratuïta que mai. El nou executiu se sustentarà sobre una majoria parlamentària de 71 diputats i tres visions diferents del nou procés cap al dret a decidir: Convergència, Unió i Esquerra.

L'acord firmat per Mas i Junqueras dimecres garanteix d'entrada que el projecte del nou Govern "salpi" rumb a l'estat propi. Tots dos sembla que s'han conjurat perquè no descarrili tot just començar, malgrat que ni l'Estat ni la crisi concediran ni un minut de treva. A les files nacionalistes, però, no són pocs els que temen que el suport dels republicans acabi flaquejant quan d'aquí un temps la cruesa de la tisorada inflami el carrer.

Duran llança un advertiment

La solidesa del nou Govern no dependrà només de la relació entre Mas i Junqueras. L'acord de governabilitat ha deixat la direcció d'Unió plena de dubtes. L'augment d'impostos ha estat objecte de crítica en els òrgans interns dels democristians. Tampoc no entrava en els plans del partit que lidera Josep Antoni Duran i Lleida fixar l'any en què s'haurà de celebrar la consulta, i Mas va acabar concedint per escrit a ERC el termini del 2014.

Ahir Duran va deixar entreveure en la seva carta web que té coses a explicar sobre com va anar la negociació, però es va mossegar la llengua per no restar protagonisme a la investidura de Mas, que ell mateix va seguir des de la tribuna de convidats, al costat de Jordi Pujol i Helena Rakosnik. El que sí que va voler explicitar Duran és que, en aquesta nova legislatura, Unió no es resignarà a jugar un paper de comparsa, beneint cada decisió que acordin convergents i republicans.

"No es podrà fer res sense diàleg, ni en el si de CiU ni entre CiU i ERC", va advertir Duran. És a dir, Mas haurà de tenir en compte els nous aliats republicans, però sense menystenir els socis de federació. Junqueras pot exhibir la clau de l'estabilitat, però Duran no renunciarà a la seva. Amb el president d'ERC pressionant perquè la Generalitat vagi a totes cap a la independència i el líder d'Unió enrocat en defensa d'una consulta dins de la "legalitat", és de preveure que en els pròxims dos anys Mas vegi trontollar en algun moment l'estabilitat del Govern.

Un altre punt en què les visions d'ERC i d'Unió poden col·lisionar és la relació amb el PP de Mariano Rajoy. Lluny de pregonar una confrontació directa amb les institucions espanyoles, i conscient que és Madrid qui controla l'única aixeta que ara per ara nodreix de crèdit la Generalitat, Duran va defensar ahir estendre el diàleg a l'Estat. "La política és sobretot diàleg, i les circumstàncies presents en necessitaran, i molt", va afirmar el màxim dirigent d'Unió, convençut que el seu partit porta el valor del diàleg "a la sang".

Una prova que Duran no es quedarà de braços plegats és que ja ha anunciat que mantindrà contactes en privat amb Junqueras, el socialista Pere Navarro i l'ecosocialista Joan Herrera. Aquesta iniciativa forma part de l'estratègia d'Unió per marcar perfil propi i no deixar-se endur pels plantejaments de Convergència.

Topada amb Sánchez-Camacho

Tot i que el govern de Mariano Rajoy alimenta certes esperances que Duran tibi CiU cap a la moderació, no serà fàcil restablir un mínim clima de comunicació amb els populars. Això va quedar encara més clar ahir, en la segona i última jornada del ple d'investidura, quan Mas va topar dialècticament amb Alícia Sánchez-Camacho. Va ser un debat aspre i sense eufemismes que va escenificar el divorci entre dues persones que durant dos anys han col·laborat estretament, però que ara, amb el repte de la consulta per afrontar, estan en trinxeres oposades. Després que dijous intervinguessin Junqueras i Navarro, ahir va ser el torn de Camacho, que va etiquetar el nou executiu com a "ultranacionalista" i va convidar els 13 diputats d'Unió a frenar Mas.

Més que mai, es va posar de manifest que els dos grups més irreductibles en contra del dret a decidir seran el PP i Ciutadans. Tant o més contundent que Camacho es va mostrar Albert Rivera, que va instar el president a "plegar" després que la seva aposta sobiranista hagi "fracassat" a les urnes. En canvi, el president va recollir dos avals més (previsibles) als seus plans per convocar un referèndum: ICV-EUiA i la CUP.

Més suports a la consulta

Herrera va renovar el seu compromís en favor del dret a decidir tot i acusar CiU i ERC de tancar un full de ruta obviant altres consensos. "No demanin una adhesió, no la tindran", va advertir el secretari general d'ICV, delerós de tenir-hi més protagonisme. Malgrat la seva càrrega crítica contra tot el "sistema", David Fernàndez (CUP) va estendre la mà per fer realitat la consulta. En un context hostil en l'àmbit estatal, cap suport serà sobrer.