Mas parla clar a Madrid: "Catalunya necessita un estat"
MADRIDUn dels col·laboradors més pròxims a Artur Mas explicava ahir just després de la intervenció del president de la Generalitat en un col·loqui informatiu a Madrid que s'acabava de "viure un moment històric": per primera vegada, un cap del Govern demanava públicament a la capital espanyola un estat per a Catalunya.
Enmig del silenci imperant al saló de l'Hotel Ritz, Mas no es va allunyar ni un centímetre de la valoració institucional de l'endemà de la Diada. "Catalunya necessita l'instrument d'un estat, qualsevol nació el pot arribar a tenir. Aquest és el clam de la gent, de manera pacífica, democràtica i il·lusionant. Necessitem un estat", va afirmar.
Les novetats respecte al missatge de dimecres es van centrar en el com i el perquè: en la manera en què va reclamar un estat i en el seu afany per justificar-se. Tal com acostuma a fer en les seves visites a Madrid, el president es va mostrar pedagògic i mesurat, conscient que estava en camp rival .
Com avançava l'ARA d'ahir, Mas va tractar de convèncer, sobretot als mitjans internacionals presents a la conferència -com ell mateix va reconèixer-, que el "sentiment de fatiga mútua" entre Catalunya i Espanya no és fruit de l'actual crisi -com s'apunta des del PP-, sinó d'un desencant acumulat al llarg de molts anys. "El nostre projecte durant dècades ha estat intentar transformar l'Estat perquè fos el nostre, això no ha estat possible" i, per tant, "el que s'ha d'entendre és que Catalunya necessita un estat [...], i crec que aquest és el llenguatge que se'ns està transmetent des del carrer".
El seu fil argumental va ser clar i directe: els esforços de Catalunya per modernitzar l'Estat i ajudar a la seva governabilitat no s'han correspost de manera justa. Es va referir, per exemple, al suport de CiU a la Constitució, als pactes de la Moncloa, al 23-F, a l'entrada a la UE i a la llei de partits. La resposta, va dir, ha estat una "invasió competencial permanent", estatuts "a la baixa", un dèficit fiscal "inamovible" en el 8% del PIB durant 30 anys i inversions i finançament "sempre per sota" del nivell de la població. L'últim exemple: la decisió de Madrid de no repartir el punt extra de dèficit i exigir més a les autonomies. Hi ha una "dicotomia" entre la realitat i les potencialitats de Catalunya, va dir.
Un memorial de greuges que ha dut la població a dir prou i que Mas va descriure metafòricament com si es tractés d'una relació personal. "Catalunya s'ha cansat de no poder progressar bé dins el conjunt de l'Estat, i Espanya es cansa de la manera de fer de Catalunya", va dir, en una analogia amb les tensions entre el nord i el sud d'Europa. Una fatiga que va demanar abordar amb la Moncloa "civilitzadament".
" I ara què?", li van preguntar. No hi ha dubte que Mas està en una difícil situació, en un joc d'equilibris entre els que tenen més o menys pressa per arribar a l'estat propi. Sense pronunciar la paraula independència va negar que es tracti d'un procés traumàtic. Va voler subratllar que Catalunya té un fort compromís europeu i que les relacions econòmiques amb Espanya no tindrien per què deteriorar-se. I en cas que algú dubti que Catalunya sigui una nació, va proposar consultar els catalans per dilucidar-ho.
Una transició sense terminis
El president va situar Catalunya en un procés de "transició" amb diferents etapes però sense terminis, la primera de les quals és la negociació del pacte fiscal. La proposta l'abordarà dijous amb Mariano Rajoy a la Moncloa, però tenint en compte les últimes reaccions del president espanyol, l'acord sembla gairebé utòpic. El Govern es dóna uns mesos per intentar assolir-lo. Si no arriba, podria avançar les eleccions, si és "estrictament necessari".
El "mandat del carrer", però, pressiona i, segons Mas, cal "encaixar-lo" perquè seria un "gravíssim error" minimitzar-lo. "El pitjor que pot fer un governant és tallar les ales de la il·lusió d'un poble", va dir. I per intentar descriure l'abast de la manifestació va dir que era com si a Madrid desfilessin nou milions de persones. Ni més ni menys.
