Múltiples fronts condicionen l’agenda econòmica

Els responsables de l’activitat econòmica hauran de mirar en moltes direccions per afrontar el nou curs

ÀLEX FONT MANTÉ / JÚLIA MANRESA / XAVIER GRAU / DANI CORDERO

Els responsables de l’activitat econòmica hauran de mirar en moltes direccions per afrontar el nou curs. Des de la guerra aranzelària iniciada als EUA fins al BCE i l’adeu als estímuls. I a Catalunya estarem pendents dels pressupostos i de la renovació empresarial.

GUERRA COMERCIAL

ARRIBA EL PROTECCIONISME

“L’amenaça del proteccionisme i una escalada de tensions comercials” poden desencadenar un deteriorament de la “confiança en l’economia”, més enllà de l’impacte directament vinculat a la imposició d’aranzels. La cita és de les últimes actes del consell del Banc Central Europeu, del mes de juny. El proteccionisme, de la mà sobretot del president dels Estats Units, Donald Trump, s’ha instal·lat de nou a l’economia mundial, malgrat els advertiments de molts organismes, com el Fons Monetari Internacional (FMI), l’Organització Mundial del Comerç (OMC) i la Comissió Europea (CE), que han advertit que pot llastar el creixement. La guerra comercial, de fet, ja s’ha desfermat, especialment entre els Estats Units i la Xina, que ja s’han imposat respectivament aranzels per valor de 100.000 milions de dòlars, i sobre la taula hi ha l’amenaça de doblar-los. Però Trump ha portat aquesta guerra comercial a socis més reeixits, com el Canadà i la Unió Europea, i fins i tot amb aliats estratègics, com Turquia.

ORGANITZACIONS EMPRESARIALS

EL RELLEU QUE PORTA ANYS ESPERANT

Miquel Valls abandonarà a finals d’aquest any o a inicis del pròxim la presidència de la Cambra de Comerç de Barcelona, un càrrec que ocupa des del 2002. Josep Lluís Bonet també deixarà la Fira de Barcelona, que presideix des del 2004. I Joaquim Gay de Montellà, al capdavant de Foment del Treball des del 2011, també obrirà un nou cicle deixant vacant la seva cadira. A Madrid, Joan Rosell liquidarà després de vuit anys la seva etapa com a president de la patronal espanyola CEOE. Les institucions empresarials preparen un ball de cadires amb una incertesa desconeguda fins ara: no se saben els successors. El successor de Valls dependrà de les primeres eleccions camerals que se celebren a Catalunya després de la supressió de les quotes obligatòries, mentre que l’Ajuntament, la Generalitat i la mateixa Cambra han de tancar qui rellevarà Bonet després de múltiples dilacions. A Foment del Treball Gay de Montellà vol dirigir la successió a la patronal catalana, mentre que Rosell deixarà una guerra oberta a la CEOE.

FINANCES PÚBLIQUES

A L’ESPERA DELS PRESSUPOSTOS CATALANS

El repte més important -polític i econòmic- del govern català és aprovar els pressupostos per al 2019. Quan es va constituir el nou govern, després de l’aplicació del 155, Aragonès va decidir prorrogar els anteriors. Però ara cal fer els de l’any vinent i trobar els suports polítics per tirar-los endavant. Aragonès té a favor els acords del Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF), que va decidir alleugerir l’objectiu de dèficit de les comunitats, per passar del 0,1% del PIB inicialment previst al 0,3%, cosa que li dona 485 milions de marge.

La situació del govern espanyol encara és més difícil perquè fins i tot el sostre de despesa ha de passar pel Senat, controlat pel PP, per això està en procés de canviar la normativa i esquivar el veto popular. I ni així serà fàcil trobar punts d’acord en àmbits com la fiscalitat amb partits com Podem, el PDECat i el PNB.

PENSIONS

EL CAS DE LA CAIXA BUIDA

La Seguretat Social arrossega un dèficit rècord i, tot i així, el govern va decidir apujar les pensions. A més, l’augment podria no acabar aquí perquè l’IPC s’enfila per sobre de l’1,6% previst i el govern del PSOE ja s’ha compromès a actualitzar la pujada perquè no es perdi poder de compra. ¿D’on han de sortir els diners? Sánchez no ha trobat la fórmula. S’inclina per fer-ho amb la creació d’impostos però calen noves idees. El de la banca està oblidat.

BCE

INCERTESA DAVANT LA FI DELS INCENTIUS MONETARIS

Aquest curs serà una veritable prova per a l’economia europea, que veurà com, per primer cop en més de tres anys (des del març del 2015), el Banc Central Europeu (BCE) deixa de comprar deute públic. Aquesta mesura, iniciada molt després que als Estats Units (on la Reserva Federal va iniciar les compres el 2008, tan aviat com va començar la crisi), ha sigut una de les més importants que ha aplicat el BCE per intentar reforçar l’economia europea, molt dèbil per les constants sotragades que ha patit en l’última dècada, i per allunyar definitivament el fantasma de la deflació (és a dir, de la caiguda generalitzada i sostinguda dels preus). Aquest fantasma va espantar molt la cúpula del BCE, que lidera Mario Draghi, i va servir per vèncer definitivament les reticències dels països que, com Alemanya, rebutjaven la compra de deute. Les adquisicions es deixaran de fer al desembre i, a finals d’aquest curs (o a principis del vinent), està previst que el BCE comenci també a apujar els tipus d’interès, un altre pas cap a la normalitat econòmica. El gran dubte, però, és com evolucionarà l’economia en els pròxims mesos sense l’assistència artificial amb què s’ha dopat fins ara.

El + vist

El + comentat