Netejar Badalona amb la força de l'acer

Xavier García Albiol arriba al mercat de la Salut de Badalona i ja té una cua de veïns esperant-lo per fer-li saber els seus problemes. Joves que li porten el currículum, senyores que es troben pixats a la porta de casa i casos desesperats com el d'Estefania Pacheco, que plora i demana ajut a l'alcalde perquè està a l'atur, no cobra el PIRMI (la renda mínima d'inserció) i el seu exmarit no li passa la pensió dels fills. "Visc en la misèria, alimentant-me de menjar en mal estat", admet Pacheco. Al seu costat, Encarna Garcia li recomana passar pel Continente, "donen bon menjar gràcies a Càritas", i afegeix: "No hi ha dret. Si no portes vel, no t'ajuden".

Dues secretàries de l'Ajuntament prenen nota de les peticions que rep l'alcalde i distribueixen un número de telèfon perquè l'endemà hi truquin. Albiol rep les lloances de gent gran del barri i ell els pregunta pels seus orígens; un home de Badajoz el convida a visitar la seva finca per fer un tast de pernil. "Estem netejant la ciutat, però encara queda molt per fer", repeteix Albiol gairebé a cada persona que el saluda.

El primer cop que el sento parlar de "netejar" dono per fet que es tracta de la higiene del carrer, però després de repetir-ho tres o quatre vegades, m'adono que per "netejar" Albiol es refereix a buidar Badalona d'immigració il·legal i delinqüència, que per al PP són sinònims.

"Millorar la convivència"

Camacho es presenta a la Salut i Albiol li mostra un plànol del barri. Des de la distància em costa sentir el diàleg, però entenc com Albiol indica a la candidata els blocs d'habitatges "on s'han instal·lat les planxes". Ella respon fent que sí amb el cap repetint que "això és per millorar la convivència".

Millorar la convivència, en l'argot del PP, significa tapiar els pisos buits del barri per evitar que els okupin una marabunta d'immigrants il·legals i criminals. Al carrer Nàpols, a l'edifici de vivendes de protecció oficial on Albiol ens porta a donar un cop d'ull a les planxes d'acer de la convivència, hi viuen la Sandra i el Marco Antonio amb la seva filla. Cap dels dos té feina i viuen gràcies als diners que els ingressa una cunyada. La Sandra m'assegura que des que Albiol és alcalde, la seguretat i la salubritat de l'edifici han millorat notablement. "Fa un any i mig, el clima d'incivisme i de delinqüència feia la vida impossible. Avui heu vist que no hi ha gat amagat", assegura Albiol.

Quan marxa la comitiva del PP, alguns veïns aplaudeixen, però no tots. Dos pakistanesos s'ho miren des de la distància. Un d'ells es diu Ali, té 34 anys i en fa 9 que viu a la Salut. Explica que els establiments regentats per estrangers són sotmesos cada mes a inspeccions, "però no ho fan amb els comerços dels espanyols". Ali assegura que no sap a qui votar, que la comunitat pakistanesa de la Salut està analitzant a qui donar suport: "Al PP segur que no".

Alguns subsaharians s'acosten a Albiol per parlar-hi. Un home crida: "Albiol, que són il·legals!" Dues dones africanes li demanen subsidis per menjar i ell les adreça al centre cívic del barri. Quan elles marxen, un matrimoni gran agafa torn i explica a l'alcalde que el seu carrer és ple de rates. "Ara en prenen nota i hi enviarem els equips de fumigació".

Mesures contundents

"Mas no s'atreviria a venir a municipis on hi ha problemes de veritat com la immigració il·legal", afirma Sánchez-Camacho. La candidata aprofita que és a Badalona per presentar els sis punts del seu pla per a la immigració: un contracte d'integració; incrementar controls per evitar guetos; una llei perquè "els immigrants que ocupen pisos il·legalment no tinguin els mateixos drets que la resta de veïns"; igualtat de gènere, cosa que suposa prohibir el burca i el nicab; concedir serveis públics només a residents permanents, i expulsar del país l'immigrant que cometi un delicte.

El millor de tot és que ahir, després d'enumerar aquestes mesures, i de fruir amb el tour de la convivència , Sánchez-Camacho va acusar Marcelino Iglesias d'extremista i de pixar fora de test per haver comparat el nacionalisme català amb el nazisme. Definitivament, hi ha dies de campanya que preferiria no haver-me llevat.

Més continguts de

El + vist

El + comentat