PAPA DECISIÓ HISTÒRICA

Pablo Blanco Sarto: "El van elegir, però volia tornar a casa"

Pablo Blanco Sarto (1964) ha escrit la biografia més completa de Joseph Ratzinger en llengua castellana, després d'estudiar la seva figura durant més d'una dècada. En el llibre Benedicto XVI: el Papa alemán (Planeta, 2010), aquest professor de teologia de la Universitat de Navarra assegura que darrere la imatge més distant del pontífex s'hi amaga un home tranquil, tímid i irònic. L'autor, que admet que ha elaborat el retrat del Papa des de la sintonia amb el personatge, fa un recorregut pel pensament de Benet XVI amb una extensa aportació de fonts i testimonis que han marcat la trajectòria vital de Ratzinger. Blanco dibuixa una figura més pròxima que la de l'intel·lectual del Vaticà que el 2005 va rellevar Joan Pau II al capdavant de l'Església, un retrat documentat del mateix home que ahir, cansat i malalt, va decidir fer un pas enrere.

Quina lectura fa de la renúncia?

En un primer moment, de sorpresa. Però quan he pogut llegir la nota en què es recollien les seves paraules, el discurs m'ha semblat perfectament coherent amb el que Joseph Ratzinger ha dit i ha fet al llarg de la seva vida. No es considera imprescindible, perquè governa l'Església en comunió. És una lectura tranquil·la de la vida.

Ha estudiat la trajectòria de Benet XVI durant més d'una dècada. Com és el Papa?

El que intento reflectir en el llibre és un retrat interior de Ratzinger. És un home senzill, del poble bavarès, fill d'un gendarme rural. Ell manté aquesta senzillesa i això ho admeten totes les persones que estan al seu voltant. Té un tracte pròxim, amable, normal. I, a la vegada, és un home d'una gran altura intel·lectual. Com deia Francisco Umbral, ha sigut capaç de dialogar amb les icones de l'ateisme sense treure's les sabates vermelles, un fet que li permet entendre el món d'avui. Un altre tret que intento destacar és el seu sentit de l'humor, que no és tan conegut. És un home de somriure i d'ironia.

El Papa és irònic?

Sí. Té aquesta capacitat d'ironia, sobretot per no prendre's massa seriosament coses que realment no són serioses. És capaç de relativitzar el que és relatiu i només plantejar com a absolut el que, de veritat, val la pena.

Com va viure aquell jove Ratzinger l'impacte del nazisme sobre la societat alemanya? Aquest és un dels episodis més controvertits de la seva trajectòria.

Va ser un autèntic trauma. El seu pare era un decidit antinazi, que va haver de prejubilar-se, i la seva mare explicava acudits de Hitler, una actitud molt agosarada en aquella època. El mateix Ratzinger va ser una víctima del sistema, perquè amb 16 anys va haver d'actuar com a ajudant d'una bateria antiaèria alemanya. Segons expliquen, no va disparar cap tret. Va passar per un camp de treballs forçosos i, al final, va desertar de l'exèrcit nazi. Si l'experiència del nazisme va marcar tots els alemanys, Ratzinger no podia ser menys.

Un teòleg liberal de Munic, Eugen Biser, afirmava que Ratzinger "havia sacrificat bastant més del que creiem de la seva vida i de la seva felicitat". Ha sigut feliç Benet XVI?

Crec que sí. L'hi van preguntar en una ocasió i va dir que es considerava bastant feliç, tenint en compte que compleix amb la seva obligació. En un altre moment, un periodista li va preguntar si dormia bé, una bona pregunta si recordem que Ratzinger era la persona que treballava en la funció que algú anomenava com el lloc més dur de l'Església, la Congregació per a la Doctrina de la Fe. I va respondre que, després de fer un examen de consciència i de resar les oracions, dormia força bé perquè sabia que l'Església era de Jesucrist i no nostra.

¿És just l'estereotip de rottweiler de Deú que se li havia penjat?

En les seves funcions a la Congregació per a la Doctrina de la Fe havia de prendre mesures pròpies del guardià de la fe. Però, quan va ser escollit papa, els mitjans de comunicació, les càmeres de televisió, ens van oferir la imatge d'un ésser normal, tranquil i raonable en els seus plantejaments.

La principal aspiració de Ratzinger era escriure una gran obra teològica. ¿No entrava en les seves previsions assolir el lideratge de l'Església catòlica?

Ell, per descomptat, no ho pensava. Ratzinger havia afirmat que ell no havia sigut creat per dur a terme aquesta funció. Havia afirmat que quan s'anaven acumulant vots al seu favor en el procés d'elecció, s'anava acostant la guillotina. El van elegir, però ell volia tornar a casa, al poble, per dedicar-se a escriure llibres. Fins i tot s'havia dirigit a Déu per demanar-li que no li fes això. Li van fer entendre que l'Església el necessitava i ell va acabar dient que sí.

Joan Pau II va ser un papa amb popularitat i visibilitat, però de Benet XVI se n'ha transmès una imatge menys pròxima, d'un intel·lectual del Vaticà. ¿És ajustada aquesta descripció?

En part, sí. Joan Pau II era un home molt mediàtic, dotat de simpatia, que conqueria les masses. Benet XVI ha sigut un papa més tranquil, més tímid. Però a mi em desperta un sentiment d'empatia, i les persones que s'hi relacionen parlen de la seva proximitat i capacitat de diàleg.

En el llibre relata que, per al Papa, és inherent a la fe cristiana el diàleg amb la raó secular i la cultura contemporània. ¿Ratzinger és pròxim a la realitat del segle XXI?

Possiblement és la persona més ben informada del planeta. Com a professor universitari i pel seu temperament, sempre ha tingut contacte amb el món laic.

Un dels reptes de Benet XVI era reconstruir la malmesa imatge de l'Església catòlica, tacada, per exemple, pels casos de pedofília. ¿Ha sigut suficientment contundent en aquesta matèria?

Sí, i també abans de ser papa. No només ha demanat perdó, sinó que també ha pres mesures. De fet, ha iniciat el que algun periodista ha anomenat com a "operació neteja". El Papa ha exigit que tant tribunals eclesiàstics com civils persegueixin aquests casos, i no se m'acut quines mesures més contundents podria prendre el pontífex sobre aquesta qüestió tan polèmica.

Més continguts de

El + vist

El + comentat