CATAQUÈ? LA INTERNACIONALITZACIÓ
Dossier 01/07/2012

Potència creativa

No només de Dalí, Tàpies i Miró viu la cultura catalana. El talent creatiu del país, en totes les arts, s'està situant en els principals aparadors internacionals amb marca pròpia

3 min
Potència creativa

Venècia i els grans aparadors

Posar-se sota els focus

L'estratègia per fer visible la marca Catalunya és situar-la sota els focus: una cultura petita ha de ser als principals esdeveniments internacionals de totes les àrees. Venècia està resultant en els últims anys un espai perfecte per als catalans: les biennals d'art, arquitectura i arts escèniques són una referència intel·lectual que situa Catalunya en el mapa. L'exdirector del Lliure Àlex Rigola dirigeix la secció de teatre de la Biennal. L'Institut Ramon Llull ha apostat els últims anys per participar motu proprio a les mostres d'art i arquitectura: la relació preu-repercussió és assequible (750.000 euros i 350.000) i és una aposta de futur.

Els festivals, fires i mercats en què Catalunya ha tret el nas són creixents: en teatre, a l'Olimpíada Cultural de Londres i al festival d'Avinyó; en música, al South by Southwest d'Austin i al The Great Escape, de Brighton; en literatura, a les fires del Quebec, París i s'espera ser a Bolonya; en art, la Documenta de Kassel, etc. Són exemples recents de la voluntat i capacitat de Catalunya de mirar i fer-se veure a l'exterior.

Vida després de Frankfurt

L'expansió literària

D'ençà que va ser la literatura convidada l'any 2007, l'interès per l'obra d'autors catalans s'ha consolidat. En aquests últims quatre anys les traduccions han rondat les 130 anuals. Entre els autors més traduïts últimament hi ha Sergi Pàmies, Jaume Cabré, Jordi Puntí, Najat El Hachmi i Francesc Serés. S'ha detectat un interès creixent per clàssics com Josep Pla i Mercè Rodoreda. Barcelona serà la convidada del Saló del Llibre de París de l'any que ve.

Noms incontestables

Aprofitar-se del patrimoni

Catalunya es pot explicar a través de noms propis de la seva cultura, especialment de l'art: Antoni Gaudí, Joan Miró, Antoni Tàpies, Josep Maria Sert i Salvador Dalí són tocs segurs. La força d'atracció d'aquests catalans universals és incontestable. Això explica que institucions com la Tate de Londres, la National Gallery de Washington, el Petit Palais, el Jeu de Paume i el Pompidou de París o la Documenta alemanya hagin impulsat i acollit mostres internacionals d'obra catalana. Grans noms que serveixen de ganxo als principals aparadors i de porta d'entrada a la cultura catalana per al públic estranger.

Talent contemporani

Artistes internacionals

Des de La Fura dels Baus i Comediants, fundades fa més de trenta anys, la creativitat catalana excel·leix al món. Sovint, genis individuals destaquen per la seva singularitat i obren camí a altres talents. Avui hi ha noms com el director escènic Calixto Bieito; els artistes Miquel Barceló, Jaume Plensa, Francesc Torres i Antoni Muntadas; el músic Jordi Savall, i el cineasta Albert Serra, que treballen habitualment amb encàrrecs estrangers. I darrere d'ells hi ha desenes de companyies i institucions que són un referent internacional. Per exemple, la Sala Beckett (i els dramaturgs, de Belbel i Galceran a Rosich i Clua), el Sónar i el Primavera Sound, FiraTàrrega i Temporada Alta, entre d'altres.

Exportar: l'aposta institucional

El mercat és el món

"Catalunya mobilitza un 1% de les transaccions culturals internacionals, amb només un 0,1% de la població", xifra el conseller Mascarell. La consciència que el mercat català és massa petit per a la producció artística del país s'ha accentuat en temps de crisi. El 2002 es va fundar l'Institut Ramon Llull com a màxim òrgan de projecció de la cultura. En deu anys ha doblat el pressupost (de 5 a 11 milions, tot i que els últims quatre anys ha anat a la baixa: el pic va ser el 2007 amb 24 milions per anar a Frankfurt), ha obert quatre delegacions a les principals capitals i agrupa un centenar d'universitats al món que ensenyen català.

L'altra gran pota d'internacionalització és l'ICEC, amb un pressupost de 2,8 milions per ajudar les empreses a fer el salt internacional (la meitat dels recursos són subvencions: s'ajuden 600 empreses a l'any), assistir a fires, mantenir cinc oficines estrangeres i fer tasques de comunicació i promoció. La feina de formiga de la marca Catalan Arts, creada el 2005, està donant bons fruits.

El talent individual del cinema

Professionals amb ofici

Pa negre ha contribuït a consolidar un model a seguir per la indústria cinematogràfica catalana, però encara no existeix una marca cinema català que sigui reconeguda internacionalment. Sí que hi ha tot un seguit d'individualitats amb prestigi arreu. Albert Serra és el director amb més repercussió en els festivals europeus. Sergio Caballero va aconseguir un premi a Rotterdam amb Finesterrae . J.A. Bayona, que ja va triomfar amb El orfanato , farà el gran salt internacional quan estreni Lo imposible . I l'èxit de David Martí i Montse Ribé, que van guanyar un Oscar pel maquillatge d' El laberint del faune , confirma la bona fama internacional dels professionals catalans.

stats