Causes que avancen a tota màquina

BarcelonaLa màxima de la lentitud de la justícia no es compleix en el cas de les investigacions que tenen a veure amb el procés sobiranista. La més llarga fins ara és precisament la del 9-N, que començarà a jutjar-se demà i que s’ha allargat dos anys. Un dels motius que justifica la celeritat d’aquestes causes és que, en tots els casos, giren entorn de fets molt concrets, delimitats en el temps, i que es fan de manera pública, cosa que implica que les proves són de fàcil obtenció, a diferència, per exemple, del que passa amb les trames de corrupció, en què el delicte es fa d’amagat i les proves es dissimulen o es destrueixen per evitar que surtin a la llum.

El cas Forcadell és el que avança més ràpid: la fiscalia es va querellar contra la presidenta del Parlament a mitjans d’octubre i a hores d’ara el cas pràcticament s’ha acabat de tramitar després de la declaració de la investigada i d’alguns testimonis. La fiscalia està pendent d’una última decisió del Tribunal Constitucional per demanar la seva conclusió, segons fonts pròximes al cas.

El 9-N al Suprem

El judici d’Homs, pendent de data al calendari

El portaveu del PDECat al Congrés, Francesc Homs, declararà dimecres que ve com a testimoni en el judici contra Mas, Ortega i Rigau, però té a prop l’hora d’asseure’s al banc dels acusats per la seva participació en el 9-N. El Suprem va tancar el cas el 20 de gener després de dos mesos de tramitació, bona part de la qual s’havia fet ja al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC).

La fiscalia acusa Homs de desobediència i prevaricació per autoritzar per carta a una empresa que continués treballant per la consulta quan ja estava suspesa. Li demana 9 anys d’inhabilitació. La de dimecres serà la tercera declaració judicial de l’ara diputat sobre el 9-N: Homs ja va comparèixer voluntàriament al TSJC abans que el comencessin a investigar i ho va fer un segon cop ja com a investigat davant del Suprem.

Cas Forcadell

Pendents de noves acusacions contra la presidenta

La causa contra Carme Forcadell semblava pràcticament enllestida després que el 16 de desembre la presidenta del Parlament declarés davant del TSJC i uns dies després ho fessin diversos testimonis. Però des de Nadal la causa s’ha aturat, en bona mesura, segons fonts coneixedores del cas, a l’espera del que dictamini el Tribunal Constitucional.

La màxima autoritat judicial de l’Estat té sobre la taula l’últim recurs del govern central, que plantejava que el ple del Parlament havia vulnerat la sentència del tribunal de garanties l’octubre passat aprovant la resolució per portar a terme un referèndum a Catalunya, amb garanties de l’Estat o sense.

El Constitucional podria ordenar a la fiscalia presentar una nova querella contra Forcadell per aquest fet -i contra altres diputats del Parlament si ho considerés pertinent-, com ja va fer per la votació de les conclusions de la comissió d’estudi sobre el procés constituent. Faria ús per segon cop de les noves potestats que li va donar el govern de Mariano Rajoy en l’última reforma, com ja va fer en el moment que va ordenar la primera querella contra la presidenta del Parlament. Si això es produís, la jutge del TSJC podria afegir la nova demanda a la investigació ja en marxa, que s’allargaria, o obrir-ne una de nova que només se centrés en la nova actuació.

Montse Venturós

La detenció que va fer xocar el Govern i la CUP

A l’alcaldessa de Berga la investiguen per un suposat delicte electoral, per no haver retirat l’estelada de l’Ajuntament durant les jornades electorals del 27-S i el 20-D i per negar-se a anar a declarar als jutjats les dues vegades que la van citar. Un cop interrogada, la tramitació del seu cas està pràcticament enllestida, a l’espera que el jutge la tanqui definitivament.

La detenció de Venturós per ordre del jutge de Berga va enfrontar el Govern i la CUP, que demanava una actuació diferent dels Mossos d’Esquadra. Va ser la primera intervenció de la policia catalana en un cas derivat del procés.

Joan Coma

La maniobra de la fiscalia en un cas de sedició

La investigació per sedició de l’Audiència Nacional contra el regidor de la CUP de Vic Joan Coma també està a punt d’acabar, després de la seva declaració davant del jutge. La fiscalia va haver de recórrer a una extensa maniobra per portar-lo als tribunals -ell s’havia negat a anar-hi-, justificant la vigència del delicte “contra la forma de govern”, retirat del Codi Penal l’any 1995, per detenir-lo i portar-lo davant l’Audiència.

L’acusa d’incitar a la desobediència a l’Estat i el TC durant un ple municipal del 2015, quan es votava una moció de suport a la resolució del Parlament sobre la desconnexió de l’Estat. “Per fer una truita, primer s’han de trencar els ous”, va dir llavors Coma. La frase va centrar l’interrogatori del regidor a Madrid. La fiscalia li va preguntar insistentment pel seu significat i per si implicava l’exercici de violència. A diferència de Venturós, la detenció de Coma es va fer de manera acordada amb els Mossos i el regidor de la CUP va rebre el suport del Govern i dels partits sobiranistes.

Municipis investigats

Els tribunals han obert 407 casos relacionats amb el procés

Des de l’inici del procés s’han obert fins a 407 causes contra municipis i diputacions, segons el recompte de l’AMI. Els motius són no penjar la bandera espanyola, impulsar la sobirania fiscal, pagar la quota de l’AMI, declarar-se “territori català lliure i sobirà” i treballar el 12 d’Octubre. La majoria encara estan pendents de resoldre.