Puig sacrifica el cap dels antiavalots i demana perdó

BARCELONAMolt seriós i amb una actitud gens habitual en ell, el conseller d'Interior en funcions, Felip Puig, va comparèixer ahir davant els mitjans de comunicació per demanar disculpes i donar explicacions per tercera vegada sobre els fets ocorreguts durant la vaga general del 14-N, i així esvair "qualsevol ombra de dubte" sobre l'actuació del cos dels Mossos d'Esquadra.

Un error en la cadena de comandaments va provocar que Puig oferís una explicació esbiaixada i parcial dels fets durant la seva compareixença al Parlament el 3 de desembre, quan va assegurar que no s'havia disparat cap projectil a la zona pròxima al passeig de Gràcia amb el carrer Casp, on Ester Quintana va patir la ferida que li va provocar la pèrdua d'un ull. Poc després, un vídeo i l'aparició d'un informe van obligar Puig a rectificar i a tornar a comparèixer ahir -a porta tancada- davant tots els representants dels grups parlamentaris.

De moment, l'embolic generat pel canvi de discurs del departament en les últimes setmanes ha acabat amb la renúncia del comissari responsable dels antiavalots dels Mossos, Sergi Pla, que va presentar la seva dimissió a Puig i que el conseller va acceptar. És el cap de turc sacrificat pel titular d'Interior. El conseller va admetre ahir que ell mateix havia posat a disposició d'Artur Mas el seu càrrec -en dues ocasions-, però que el president en funcions el va ratificar. "He vingut a demanar disculpes. Jo sóc l'últim responsable del que ha passat", va reconèixer Puig.

Cap pilota de goma

Malgrat el canvi de discurs, Puig continua mantenint que els Mossos no són els responsables de la lesió de Quintana. "Comprenc i comparteixo el neguit, el disgust i la tristor d'una persona que ha perdut un ull. És una situació tràgica que lamentem des del departament, però insisteixo que de la informació que tenim no es pot desprendre que la lesió sigui causada per l'acció de la policia", va dir. L'última investigació -i tercera versió dels fets- constata que no es va llançar cap pilota de goma però sí 62 projectils de llançadora (una arma molt més precisa)-. Set dels trets es van disparar en zones pròximes al passeig de Gràcia, entre Gran Via i la plaça Catalunya -en la primera explicació es va negar-, però cap coincideix en hora, lloc i trajectòria amb el moment de la lesió de Quintana, a les 20.50 hores. "S'ha identificat tret per tret", va precisar el conseller.

"La meva compareixença al Parlament no ha quedat desvirtuada, però per no tenir prou informació, que no va ser completa i exhaustiva, ha generat dubtes", va reconèixer. Uns dubtes que s'han saldat amb la destitució de Pla, malgrat que Puig va puntualitzar immediatament que en cap moment hi va haver "voluntat d'ocultar informació" i que ningú va actuar "de mala fe". Segons va explicar el director de la policia catalana, Manel Prat, l'11 de desembre -i Puig ahir ho va repetir -, en el moment de comparèixer al Parlament el conseller no disposava d'un dels informes que mencionava els trets d'aquella zona.

Les 1.000 bales de goma que van sortir de les dependències policials, segons va dir el conseller, van tornar-hi a entrar, i per tant no se'n va disparar cap. Els agents antidisturbis, però, sí que van disparar amb les mateixes armes 640 salves, que són trets sense bala que serveixen per dissuadir els manifestants. Respecte als projectils de llançadora -la xifra que ha ballat aquestes últimes setmanes-, finalment se'n van disparar 62, tots identificats.

Investigació judicial en curs

Interior va anunciar que posarà totes aquestes dades i informes a disposició del jutge que s'encarrega del cas. "Som els primers interessats a aclarir el que li va passar a la senyora Quintana, perquè se'n coneguin els responsables i no s'atribueixin els fets als Mossos", va insistir ahir el conseller.

Les ferides d'Ester Quintana han situat en primera línia el debat recurrent sobre les pilotes de goma i la resposta policial als aldarulls. De fet, una de les últimes dimissions d'alts càrrecs d'Interior es va produir arran de les manifestacions anti-Bolonya, que van suposar la destitució el desembre del 2011 del càrrec d'assessor de Rafael Olmos, el primer director general de la policia, nomenat pel llavors conseller Joan Saura. Puig va reconèixer ahir que durant la nova legislatura caldrà obrir un debat sobre els instruments que ha d'utilitzar la policia per mantenir l'ordre i la seguretat.

ERC i CiU van ser els únics partits que ahir no van qüestionar la continuïtat de Felip Puig al capdavant de la conselleria d'Interior, mentre que el PSC, ICV-EUiA, Ciutadans i la CUP van demanar que no aparegui en el nou executiu com a responsable d'aquest departament perquè la gestió dels esdeveniments ha fet perdre la confiança en ell.

Mentre que ERC i CiU consideren que amb la dimissió de Pla s'han assumit responsabilitats, els socialistes hi veuen un simple cap de turc. "Si Puig no ha mentit és que no controla el seu departament, perquè no té control sobre la informació del que passa", va dir ahir la presidenta del PP, Alícia Sánchez-Camacho. El diputat electe de la CUP David Fernández va ser un dels més durs amb el conseller i va recordar que la investigació del cas de Quintana "no està tancada".