CONFESSIÓ FRAU FISCAL

Pujol amagava des del 1980 una herència a l’estranger

Demana perdó coincidint amb les investigacions i l’ocàs polític de la família, a la qual intenta protegir

Després de 23 anys com a 126è president de la Generalitat, Jordi Pujol i Soley havia de passar a la història com l’antifranquista que, en democràcia, va fer d’arquitecte de la Catalunya autonòmica i havia consolidat institucionalment l’autogovern prestigiant-lo entre la ciutadania. El desengany de l’Estatut i el fracàs de l’aposta per encaixar Catalunya a Espanya va fer que agafés la pancarta i es posés al capdavant de la manifestació sobiranista. El vell president, encara un símbol per a centenars de milers de catalans, no volia passar a la història com una figura associada a l’autonomisme. A la seva biografia volia procurar-s’hi un epíleg que el presentés com un dels pares fundadors del procés cap a l’estat propi. Però serà més llarg. Pujol es va veure obligat ahir a tacar la seva biografia demanant perdó perquè ell i la seva família han amagat durant més de trenta anys a l’estranger diner negre provinent d’una herència del seu pare, Florenci Pujol.

Una confessió que, malgrat que busca “acabar amb les insinuacions i els comentaris”, alimentarà -i donarà més versemblança- als processos judicials i les investigacions que afecten els seus fills, a qui l’oposició ha acusat durant anys de fer negocis gràcies a la posició de poder del pare. Ell, amb la seva confessió, assumeix totes les culpes -“En sóc l’únic responsable”- i als seus 84 anys afirma que està disposat a comparèixer davant les autoritats tributàries i, si escau, davant els tribunals.

No va “trobar el moment”

Pujol explica que l’any 80, cinc mesos després d’arribar a Palau, va morir el seu pare -un banquer vinculat al mercat de divises- i que, davant la inquietud que li generava que el seu fill es dediqués a la política, havia deixat a l’aleshores líder de CiU i als seus fills “uns diners ubicats a l’estranger diferents dels compresos al seu testament”. Uns diners, no diu quants ni en quin país, que s’escapaven d’Hisenda. Pujol afirma que “la consciència i el càrrec” l’empenyien a no acceptar-los, però que finalment se’ls va quedar i, atès que els seus fills eren menors, va encarregar a un amic -tampoc l’identifica- que els gestionés. Així va ser fins que “un dels fills” va ser major d’edat. Pujol admet que, en 34 anys, “no es va trobar mai el moment adient per regularitzar l’herència” i assegura que mai va voler saber “el més mínim detall” de la gestió dels diners. L’expresident afirma que en els últims dies la seva família ha regularitzat la situació a partir de l’amnistia fiscal del 2012 “amb les conseqüències del nou marc legal que penalitza extremament les fetes a posteriori”.

Una disculpa “amb molt de dolor”

En un comunicat històric, Pujol reconeixia, doncs, algunes de les acusacions i insinuacions que ell i la seva família havien negat durant anys. Fins ara havien reaccionat amb querelles i insinuant atacs a Catalunya, però ahir l’expresident admetia que no havia fet els deures amb Hisenda i es disculpava amb “molt de dolor”, sobretot “a la gent de bona voluntat que poden sentir-se defraudats en la seva confiança”.

El mea culpa de Pujol, que diu que el seu “error original” de no renunciar als diners o regularitzar-los l’any 80 va “contaminar directament” els seus set fills i la seva esposa, arriba en el moment polític més sensible dels últims anys, en ple procés sobiranista però també just quan els Pujol desapareixen de l’escena política amb la dimissió de la secretaria general de CDC i la renúncia a l’escó del seu fill Oriol, que porta un any i mig imputat pel suposat cobrament de comissions il·legals de les ITV. Convergència, el partit que Pujol va fundar el 1974 i que va fer hegemònic, ara haurà de girar full al pujolisme de manera abrupta i radical. Poc després del comunicat de Pujol, Artur Mas va sortir a la palestra per deixar clar que la confessió del seu mentor “és un tema personal que no té res a veure amb CDC o amb el Govern”.

El tallafocs de Mas i Rull

El cert és, però, que a una immensa majoria dels catalans els costa segregar la imatge de Pujol del partit que va fundar i el govern que va presidir. De fet, ahir al vespre el PP, Ciutadans i la CUP van exigir que es depurin responsabilitats. Els adversaris d’Artur Mas s’hi abraonaran. Ahir era precisament el dia en què CDC girava full al pujolisme i el primer dia sense la família als òrgans de direcció del partit, ara comandat per Josep Rull a més de Mas, va ser accidentat.

Al vespre el nou coordinador general era a TV3. La primera pregunta, dels Pujol. “Demanin-li a ell perquè això és un afer relacionat amb la seva família. Nosaltres hem començat una nova etapa en què haurem de canviar algunes coses”, assegurava. Fer foc nou és inajornable per a un partit que no passa el millor moment i un procés polític sense acord amb l’Estat, amb poques complicitats a l’exterior i que no es pot permetre el plom a les ales.

Les informacions sobre els Pujol -i singularment dels negocis del seu fill gran, Jordi- han estat persistents des del 2012, però segurament la gota que ha fet vessar el got i que ha provocat que el patriarca prengués consciència que havia de dir alguna cosa -afirma que ara ja no en parlarà més- és una notícia d’ El Mundo de principis de juliol. El diari, el més persistent en aquestes informacions, afirmava que els Pujol, concretament la mare, Marta Ferrusola, i alguns dels fills, havien ingressat en comptes de bancs andorrans almenys 3,4 milions d’euros el Nadal del 2010, poc després de la primera investidura de Mas. Uns diners que provindrien de paradisos fiscals.

CDC esperava una explicació

La informació, que no quadra amb la versió de Pujol, situa la regularització de l’herència en “aquests últims dies”, coincidia amb altres que assenyalaven moviments de fins a 55 milions d’euros en paradisos fiscals del fill gran. Aquells dies de la primera quinzena de juliol, la direcció de CDC esperava que Oriol Pujol fes un pas enrere definitiu (va ser el 14 de juliol) i que la seva família donés una explicació “convincent” sobre el que anava sortint. De fet, el mateix dia de la renúncia de Pujol i el dia abans, un diumenge, al partit tenien indicis que sortirien “coses grosses”. L’expresident ha intentat una voladura controlada. Dolorosa i que l’embruta, però que pot permetre a Mas emancipar-se del tot d’una altra herència.

Més continguts de