Què pots fer per assolir l’Agenda 2030
Què podem fer nosaltres per activar els objectius de desenvolupament sostenible i què hi pot fer la classe política? La Laura, el Jordi, l’Emma i la Laia tenen algunes respostes
“L’any passat havíem de rebre les vacunes contra el tètanus al nostre centre escolar i ens van ajornar la data. I aquest any no n’hi havia prou per tothom. Encara avui molts alumnes del meu curs no han rebut la segona dosi de la vacuna. Molts dels pares dels alumnes estaven indignats perquè els seus fills no podien ser vacunats. I vaig començar a reflexionar-hi. Nosaltres preocupats i queixant-nos perquè no ens podien vacunar mentre que als països subdesenvolupats no tenen recursos ni per a la primera dosi. Per assolir els objectius de desenvolupament sostenible podríem crear una ONG o realitzar una campanya per recollir diners i donar-los a entitats que treballen per acabar amb la mortalitat infantil i promoure el benestar dels més petits. Als polítics els podríem demanar que una part dels impostos recaptats vagin a entitats que promouen la salut i el benestar de les persones. Tothom ha de tenir accés a la sanitat”.
“Els adolescents hem d’impartir pau i justícia en el dia a dia”
“L’objectiu de pau, justícia i institucions sòlides és el més important, és la base de la nostra societat. La pau és la forma de conviure amb tothom. Si hi ha guerres hi ha pobresa, i si hi ha pobresa no tens ni educació, ni medicina, ni casa, ni la cosa més important: el dret a la vida. Un exemple és la guerra de Síria. El que hauríem de fer els infants i els adolescents és impartir el màxim de pau i justícia en el nostre dia a dia. Per exemple, si algú pega a un altre, aturar-lo. I els polítics haurien de posar-se d’acord, perquè mentre no hem tingut Govern no han fet gaire cas del Consell Nacional dels Infants i Adolescents”.
“Els impostos haurien d’anar a entitats que promouen la salut”
“L’educació és clau
per formar-te la personalitat”
“L’educació és més que formar i ensenyar. És que els infants desenvolupin una forma pròpia de pensar i veure el món. L’educació dels infants és fonamental perquè creïn la seva personalitat i es preparin per a la vida com a persones autònomes. I tots els infants hi haurien de poder accedir. Hi ha diferents problemes que poden afectar l’educació escolar: l’assetjament, l’absentisme, les diferents capacitats intel·lectuals, el baix rendiment, el TDAH, la falta de recursos econòmics o problemes familiars. M’agradaria explicar un cas pròxim: una alumna de la meva escola, que viu en un CRAE, ha deixat l’escola sense donar-ne cap explicació. Durant aquest temps no ha pogut assistir a les excursions de final de curs ni fer certes activitats o comprar material. Com la podem ajudar? Podem fer activitats que no impliquin gastar diners. La nostra responsabilitat és tan o més gran que la dels seus tutors, perquè a la nostra edat és molt important sentir-se inclòs. Els polítics podrien oferir subvencions als centres on conviuen aquests afectats per ajudar-los a tenir igualtat de condicions respecte als seus companys”.
“Al món hi ha molta gent que pateix pobresa, però no ens adonem que al voltant nostre també. A Catalunya hi ha pobresa i a les nostres ciutats també. Segur que tothom ha vist gent pobra pels carrers de la seva ciutat. Hem d’intentar erradicar la pobresa perquè no només afecta els adults, sinó també a nosaltres, els infants. I nosaltres també podem ajudar a erradicar la pobresa amb campanyes de recollida d’aliments, fent voluntariat en menjadors socials o, si sabem que algú de la nostra classe ho està passant malament, animar-lo perquè no se senti trist, perquè la pobresa ens pot afectar emocionalment, o no excloure’l d’un grup perquè no pot fer les mateixes activitats que els altres per falta de recursos. Demanaria als polítics que destinessin més diners a fons socials, que donessin una ajuda a les persones que no poden pagar el lloguer. Una altra idea que tinc per dir als polítics és que puguin donar ajudes a l’estiu o en èpoques de festes assenyalades a les famílies que tenen problemes per comprar menjar”.
