Economia 13/08/2017

Raimat, a les fosques i a la fresca

Raimat afronta una de les veremes més primerenques de tot Europa amb bones perspectives

Imma González
4 min
Un treballador a Raimat, durant la collita nocturna de l’inici de la verema, aquest agost.

LleidaL’any 1914 Manuel Raventós adquiria les 3.200 hectàrees de terreny desèrtic que envoltaven el castell en ruïnes de Raimat, situat a 17 quilòmetres de Lleida, per convertir-les en camps de vinyes. Amb l’objectiu de fer realitat el somni d’una nit d’estiu, Raventós va construir més de 100 quilòmetres de sèquies per importar, des del canal d’Aragó, l’aigua necessària per a les seves assedegades terres. Només tres anys després, el 1917, es duia a terme la primera collita. Aleshores Raimat s’havia convertit, literalment, en un oasi enmig del desert.

Inscriu-te a la newsletter Economia Informació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi

Cent anys, milions de quilos de raïm recollits i una DO després, ens encercla el mateix paisatge que fa un segle era terra erma. Un calorós 1 d’agost és la data triada per començar la campanya de la verema al celler de Raimat, la qual, segons Xavier Ferrer, un dels seus viticultors, s’espera que sigui “excepcional”.

A dos quarts de deu de la nit la suau brisa nocturna minva la sensació de calor. El celler manté la tradició de començar la collita de nit, i és que el clima, més suau amb els últims raigs del sol, influeix en el raïm collit i, consegüentment, en la qualitat final del producte, afavorint la preservació dels aromes dels ceps alhora que s’eviten fermentacions no desitjades. Tampoc és casualitat que les collites primerenques en aquest celler, que destaca ja des dels inicis per la seva innovació, es facin manualment. Només així és possible que els collidors seleccionin i classifiquin de manera acurada cada cep que recullen, fixant-se en aquells matisos en què les màquines simplement no arriben a reparar. Tenir en compte aquests matisos resulta fonamental sobretot en el cas del chardonnay, la varietat de la qual estem rodejats i que es cull al llarg de la primera nit i la resta de la setmana inicial de la verema. D’aquest tipus de vinya -“la millor que tenim”, destaca Ferrer- naixerà un dels seus productes de més qualitat, el cava Raimat, i són els petits detalls, com sempre, els que marquen la diferència.

Celler primerenc

Raimat també és conegut com un dels cellers més primerencs de tot Europa quant a l’inici de la verema. Principalment gràcies al chardonnay, aquesta varietat tan preuada pel celler que, deixant de banda les necessitats ja explicitades, també precisa d’un raïm més aviat verd, atès que si es collís més tard en aquestes terres, conegudes per les seves altes temperatures, seria massa madur.

Fins a 35 persones han començat la seva jornada laboral sota la llum de la lluna -i dels seus llums frontals-, i no serà fins ben entrada la matinada, cap a les dues, quan acabin. La Violeta, per exemple, està molt animada i no dubta a donar-nos una mica de conversa entre tall i tall. Ens explica que és la primera vegada que hi treballa, no només en una verema, sinó al camp en general, i agraeix profundament que la collita tingui lloc de nit. El procés, vist des de fora, sembla bastant senzill: tisores en mà, els collidors, en primer terme, hauran d’arrencar totes les fulles que envolten el raïm per, en segona instància, tallar-lo i ficar-lo en una de les caixes que, finalment, recolliran les persones que carreguen els tractors, els únics que s’atreveixen a destorbar la silenciosa calma que predomina entre les infinites files de vinyes. Ells, i els diversos generadors de llum instal·lats per millorar la visibilitat.

Donat que l’any passat va ser molt bo per la verema gràcies, en bona mesura, al clima de la zona, les xifres d’aleshores esdevenen, ara per ara, insuperables. No obstant això, segons els experts, aquest any prevaldrà la qualitat per sobre de la quantitat: preveuen collir sis milions de quilos de raïm en total -una quantitat una mica inferior a la de l’any passat- entre chardonnay, albariño, parellada, xarel·lo i macabeu (blancs) i sauvignon, syrah, merlot i ull de llebre (negres). Tot i això, el clima d’enguany, calorós de dia però fresc -i refrescant- de nit, resulta perfecte per a l’elaboració de vins molt intensos i amb un gust molt especial. Un gust que el Xavier qualifica com a “gust Raimat”.

Simplificar l’elecció

Mentre passegem per les vinyes no podem evitar pensar en la gran quantitat de varietats de què disposa el celler. A tots ens agrada gaudir d’un bon vi, però sense les nocions d’un expert enològic escollir entre més de vuit varietats diferents es pot convertir en una tasca feixuga. Joan Esteve, que juntament amb el Xavier s’encarrega de la direcció de la secció viticultora del celler, ens explica que Raimat ja s’ha posat en marxa per “simplificar” l’elecció dels seus vins per part dels consumidors. De fet, els vins que surtin d’aquesta verema, que arribaran al mercat d’aquí un any i mig, els trobarem classificats en funció de la seva intensitat.

Raimat va néixer amb la clara convicció que les pràctiques agrícoles sostenibles sempre serien la millor opció, sent el seu compromís amb la natura una de les seves millors cartes de presentació. La recerca de Raventós en aquest camp, sempre apostant per les idees més innovadores, com la introducció de cobertes vegetals per reduir l’erosió del sòl, la implantació de la tècnica de reg per gravetat amb l’objectiu d’estalviar més energia i la viticultura de precisió, ha aconseguit el reconeixement del Consell Català, que el 2008 va qualificar el 100% de les seves vinyes com a sostenibles. Malgrat tot, el celler pretén fer un pas més en el seu viatge enològic, i l’any passat va iniciar un dels seus projectes més ambiciosos. Enguany, 200 de les 1.700 hectàrees ja estan preparades per al naixement dels seus dos primers productes totalment ecològics, Boira i Ventada, i es preveu que l’any 2019 la totalitat dels seus productes siguin confeccionats mitjançant aquesta tècnica. En aquest cas, Raimat s’erigirà com una de les primeres bodegues amb producció 100% ecològica del país. Ho farà a les fosques. I a la fresca de les nits d’estiu. Tal com va començar tot.

stats