Catalunya tindrà els 5.000 milions del rescat
Mas vol de Rajoy un repartiment just dels objectius de dèficit entre les administracions. El president espanyol ho estudiarà i, en la seva única concessió, va confirmar el rescat de 5.000 milions a Catalunya.
MADRID.A banda de la proposta del pacte fiscal, la situació financera de les comunitats autònomes va centrar bona part de la reunió de dues hores que van mantenir ahir a Madrid el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, i el de la Generalitat, Artur Mas. De fet, les dues qüestions estan estretament vinculades: Catalunya demana un rescat a l'Estat per poder pagar els seus venciments de deute. Un rescat que Mas assegura que no té més remei que sol·licitar pel dèficit fiscal.
Una interrelació que des de la Moncloa es nega. Per l'executiu de Rajoy, l'origen dels problemes de l'Estat, Catalunya i la resta d'autonomies és el mateix. "Un excés de despesa i una caiguda generalitzada de l'activitat econòmica i, en conseqüència, dels ingressos públics que se'n deriven", subratllava un comunicat difós per la Moncloa després de la trobada.
La nota també reiterava el compromís del govern central de no deixar caure cap autonomia i recordava els instruments que ha dissenyat per ajudar -això sí, sota una estricta condicionalitat- les comunitats a solucionar els seus problemes de tresoreria. L'últim, el fons de liquiditat autonòmic, dotat amb 18.000 milions d'euros, al qual Catalunya ha sol·licitat un préstec de 5.000 milions per pagar els venciments de deute del tercer i quart trimestre d'aquest any.
Buscant evidenciar la fragilitat financera de la Generalitat, el comunicat destacava que Rajoy va donar el seu sí al rescat català i que l'executiu espanyol haurà proporcionat aquest any ajudes financeres al Govern per valor d'uns 11.000 milions.
Una distribució "injusta"
El president espanyol va valorar, a més, "l'esforç" que totes les autonomies estan fent per reduir el dèficit públic però no va fer cap menció, en la nota, a millorar el repartiment dels sacrificis entre les administracions. Aquesta va ser una de les principals reivindicacions que li va fer Mas en referència al fet que l'Estat no repartís amb les comunitats el punt extra de dèficit atorgat per Brussel·les per assolir l'objectiu comú del 6,3%. "Com pot ser que a les autonomies que estaven en un punt de partida pitjor no se'ls doni més temps? És una situació clarament injusta", va denunciar el president català en una roda de premsa a la Delegació del Govern a Madrid.
Mas va explicar que Rajoy es va comprometre a "estudiar a fons" com millorar el repartiment i que va mostrar comprensió. Tot i que no va rebre cap proposta concreta, el president català va destacar que la "música" de fons era bona. També va demanar-li normalitzar els pagaments de l'Estat per evitar problemes de tresoreria de la Generalitat.
Mas tornarà a plantejar les dues qüestions a la cimera de presidents autonòmics del 3 d'octubre. Serà la primera vegada que veurà als seus homòlegs d'Extremadura i Galícia després dels retrets contra Catalunya que han llançat últimament. També serà l'estrena oficial d'Ignacio González com a mandatari madrileny i potser l'última cita per als presidents gallec i basc, que afronten eleccions el dia 21.
