CANVI DE CICLE LA RELACIÓ AMB MADRID

Rajoy posa límits al diàleg amb Mas

Els dos presidents es reuniran, però la Moncloa no es mourà dels marges estrictes de la Constitució

En política els procediments, les formes, tenen tanta importància com el fons. I més quan es tenen entre mans processos tan ambiciosos com el que ha iniciat Catalunya. Per això, l'equip del president de la Generalitat, Artur Mas, que en va prendre bona nota durant la tramitació de l'Estatut, no es vol saltar cap etapa. Ara comença l'escenificació del diàleg, que, com es va encarregar d'evidenciar ahir Mariano Rajoy, no té cap concreció, més enllà d'iniciar la revisió del sistema de finançament autonòmic a partir de l'estiu de l'any que ve.

Per al sobiranisme, els mesos que s'inicien serviran per constatar que Madrid -PP i PSOE- no permetrà el referèndum d'autodeterminació. Per a CDC és també una manera de satisfer les demandes de la direcció d'Unió, que aposta per evitar com sigui el xoc de trens. Com va explicar l'ARA dijous, la Moncloa ja s'ha encarregat de mantenir una via de diàleg -discreta- amb la federació nacionalista des de les eleccions al Parlament, el 25-N.

L'endemà de la manifestació de l'Onze de Setembre aquest diari va titular: "Independència (primer acte)". I el guió es va complint. Ahir al matí el conseller de la Presidència i home fort del Govern, Francesc Homs, va explicar en diverses entrevistes radiofòniques que el "més raonable" és una nova trobada entre els dos presidents per començar a posar fil a l'agulla a una consulta pactada que permeti als catalans exercir el dret a decidir. El cap de l'executiu espanyol no va defugir la qüestió i es va mostrar disposat a rebre Mas "amb molt de gust" quan el president li demani oficialment.

Un "president constitucional"

L'estratègia de Rajoy passa per no afegir personalment més llenya al foc (alimentar cap "tensió centrífuga", en va dir) i, en tot cas, deixar que siguin altres nivells de l'administració estatal i, sobretot l'aparell mediàtic de la dreta espanyola, els que carreguin contra el pacte CiU-ERC. En el balanç de l'any 2012 que va fer ahir a la Moncloa, es va reservar el paper d'home de consens, disposat a recuperar el diàleg institucional amb la Generalitat. Durant aquests últims mesos la interlocució s'ha fet en un segon pla aprofitant en bona mesura el Congrés de Diputats. Ara bé, la mà estesa que va oferir té uns límits de pedra.

El president espanyol va provar de fer equilibris per mostrar-se conciliador amb Catalunya i, alhora, no decebre els sectors més espanyolistes, que li reclamen contundència contra el full de ruta independentista. "Faré tot el que estigui a les meves mans per reconduir les coses", va afirmar, però sempre "respectant les regles i els procediments, i amb lleialtat recíproca".Va remarcar que com a "president constitucional" sap prou bé quines són les "responsabilitats assumides" i a qui deu "lleialtat". Dit d'una altra manera, va avançar el seu no a la petició d'autoritzar la consulta. A més, va provar de blindar-se políticament i es va mostrar convençut que en la decisió tindrà al seu costat el líder del PSOE, Alfredo Pérez Rubalcaba. Aquesta negativa no sorprèn ningú i es dóna per descomptada abans de la cimera. El conseller Homs havia dit al matí que no espera cap gest del govern espanyol pel que fa al dret a decidir, però va fer un avís a Madrid: "Hem demostrat que no desistim col·lectivament com a país i que cada cop que ens posen un obstacle, busquem la manera de saltar-lo". De moment, no va voler avançar quin serà el pla B si el Tribunal Constitucional tomba la llei de consultes catalanes o directament prohibeix preguntar als ciutadans sobre el seu futur.

Evitar un dèficit "insostenible"

Amb aquestes cartes sobre la taula, queda clar que el diàleg serà estrictament formal. De cartó pedra. Les posicions dels uns i els altres estan allunyades i no es veuen a l'horitzó senyals d'apropament. Un exemple: quan ahir a Rajoy se li va preguntar si la negociació de la llei Wert podria ser una via per rebaixar tensió, va fugir d'estudi. La Moncloa sap que part del seu electorat està "decebut", com va reconèixer el president espanyol, per la falta de resultats concrets del primer any al capdavant de l'executiu. "Les coses han estat més difícils del que ens esperàvem", va dir. Tot i que preveu un 2013 "molt dur", espera que l'economia comenci a remuntar a partir de mitjans d'any i, sobretot, el 2014. Va assegurar, però, que si no hagués pres mesures per posar les bases per a la recuperació, el dèficit estaria a l'11%, "insostenible".

Aquest horitzó explica, en bona mesura, el seu enrocament. D'una banda, sap que les reformes marcadament ideològiques -com la de l'educació- l'ajuden a reconnectar amb els votants molestos. De l'altra, és conscient que, encara que volgués, la difícil situació financera i el tutelatge d'Europa li deixen poc marge de joc per provar de satisfer amb més recursos la situació de Catalunya. Per això, la Moncloa prova ara de guanyar temps i fer coincidir la revisió del model de finançament autonòmic amb una certa recuperació dels comptes públics. Ahir ell va referir-se a la necessitat d'"acomodar millor les demandes de diversitat" arreu de l'Estat.

Mentre la millora de l'economia no arriba, Rajoy opta pel wait and see , i malgrat que des de Catalunya se li recorda que és Madrid qui ha de moure fitxa, ell va acusar CiU d'haver dinamitat els "punts d'entesa". El cert és que el PP no té cap intenció de buscar solucions estrictament polítiques per respondre al repte sobiranista.

No flexibilitzar el dèficit

D'entrada Rajoy va deixar clar que no flexibilitzarà el dèficit autonòmic del 0,7% del PIB per a l'any que ve, tal com demana la Generalitat. Va assegurar que es tracta d'una qüestió de principis, perquè part dels problemes que té avui l'Estat es deuen al fet que les diverses administracions van gastar "moltíssim més del que ingressen". Tot i els missatges de duresa que envia el ministeri d'Hisenda, ahir Rajoy es va mostrar confiat que l'Estat no haurà d'arribar a l'extrem d'intervenir els comptes de cap comunitat.

La solució política, però, tampoc serà una reforma de la Constitució espanyola, com vol el PSOE. El president espanyol, que se'n va declarar un "incondicional", va assegurar que no preveu canviar-la i que és vàlida per afrontar els reptes de la pròxima dècada. Menys "brindis al sol", va demanar. Comença el diàleg. Però només per parlar de la crisi.

Més continguts de

El + vist

El + comentat