24/05/2012

Rajoy s'alinea amb la cancellera mentre França lliura el combat

3 min
El president espanyol, Mariano Rajoy, va viatjar ahir en tren des de París -on es va reunir amb Hollande- fins a Brussel·les.

BARCELONATant a Chicago com a París i Brussel·les el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, mesura aquests últims dies al mil·límetre les seves paraules. L'objectiu és no incomodar la cancellera alemanya, Angela Merkel, cada cop més aïllada després de la derrota a les urnes del president francès, Nicolas Sarkozy, el seu principal aliat en la batalla per imposar l'austeritat a Europa.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

"Només la contenció de la despesa pública i les reformes profundes a la nostra economia ens portaran al creixement", repeteix aquests dies Rajoy davant la premsa quan li pregunten pel debat sobre si la via de l'austeritat és la bona per superar la crisi de l'euro -com defensa la cancellera Merkel- o cal virar el rumb i incentivar el creixement econòmic -que és l'aposta que fa el nou president francès, François Hollande.

No ho ha dit amb totes les paraules, però de les seves declaracions es desprèn que Rajoy s'ha situat al costat de la cancellera. "El debat entre l'austeritat i el creixement no té sentit", va arribar a dir a Chicago. Un alineament amb Merkel que, encara que només sigui evitant la discrepància amb ella, li pot reportar més endavant el necessari suport d'Alemanya a una intervenció del Banc Central Europeu (BCE) que millori la confiança en l'economia espanyola.

I és a l'espera d'aquest gest que Rajoy deixa anar aquests dies la necessitat de crear estabilitat, d'evitar la incertesa. "El més urgent és garantir l'estabilitat financera, que quan un país tingui un venciment del deute es pugui refinançar. I això es pot fer en 24 hores, no amb debats de lleis que duren dos anys", va advertir Rajoy fa uns dies deixant anar entre línies la crida al BCE -que ahir a la nit tenia la intenció de reiterar a Brussel·les- per tal que compri deute de països com Espanya, que, segons el criteri de Madrid, està fent els deures.

Rajoy observa des de segona fila

El president espanyol evita contrariar Merkel mentre observa, des de la segona fila, la batalla pel creixement econòmic a Europa que lliura el president francès, conscient que qualsevol resultat que se n'obtingui -un relaxament en l'objectiu de dèficit seria molt beneficiós- també aniria bé a Espanya. Un front de combat pel creixement al qual es va incorporar dilluns el mateix president dels EUA, Barack Obama.

"El creixement i l'austeritat són part del mateix paquet -va dir Obama a Chicago-. Hollande i Merkel estan d'acord que cal una estratègia equilibrada entre les dues opcions". Obama va referir-se en dues ocasions a Espanya quan va parlar de l'euro, una reiteració mai vista, per dir que "si una empresa tanca a París o Madrid, això vol dir menys negoci a Pittsburg o Milwaukee" i també que "països com ara Espanya o Itàlia han d'oferir als seus ciutadans la perspectiva d'una economia que millora, de llocs de treball que es creen".

La preocupació d'Obama per Espanya i, en general, per la situació a la zona euro el van portar fins i tot a reclamar més integració europea: "Europa veu que el seu projecte passa per més coordinació fiscal i una agenda comuna pel creixement", va dir el president nord-americà, que va concloure amb un somriure: "A mi em costa posar-me d'acord amb un sol Congrés i m'imagino el repte de posar d'acord els Congressos de disset països [de la zona euro]".

Monti, entre els extrems

Volgudament o no, a la cimera de l'OTAN es va parlar més d'Europa que de l'Afganistan. Després de la foto de família -encara davant les càmeres-, el primer ministre italià, Mario Monti, va agafar Rajoy pel braç i el va convidar a participar a principis del mes que ve a Roma en una cimera que aplegarà Merkel, Hollande, Monti i el president espanyol.

I és que Monti -un polític forjat a Brussel·les com a comissari europeu- juga en aquests moments a Europa un paper a mig camí entre les posicions alemanya i francesa. Economista de formació, la seva veu és escoltada -i respectada- i podria acabar sent l'artífex d'un acostament entre Berlín i París.

stats