BARCELONAUn dia després que el ministre d'Hisenda espanyol, Cristóbal Montoro, reconegués que Espanya necessita l'auxili d'Europa per sanejar la banca, ahir va començar a prendre forma el que ja s'anomena un rescat suau per a Espanya. Suau perquè, a diferència dels casos de Grècia, Portugal i Irlanda, no tindrà com a protagonista el conjunt de l'economia, sinó que el rescat anirà adreçat a les entitats financeres amb problemes.
El sector financer espanyol és el principal maldecap de les institucions comunitàries des de fa setmanes -juntament amb la possible sortida de Grècia de l'euro-, especialment després de saber-se que Bankia, el tercer banc espanyol, costarà 23.000 milions d'euros a l'Estat.
L'arquitecte del rescat de la banca espanyola és el govern alemany d'Angela Merkel, gens partidària de reformar el fons de rescat europeu per permetre que injecti diners als bancs sense passar pels estats membres, com demanava l'executiu de Mariano Rajoy.
L'acord que es perfila passa per capitalitzar la banca espanyola amb fons europeus a través del Fons de Reestructuració Ordenada de la Banca (FROB) per reforçar el missatge que l'arrel dels problemes de l'economia espanyola són els bancs i no les seves finances públiques, segons avançaven ahir el Financial Times i Reuters.
A l'espera dels auditors
Al tancament d'aquesta edició cap font de la Moncloa havia confirmat l'aprovació formal del pla bancari, i menys els detalls del rescat tou. Reuters parlava d'una injecció de 80.000 milions d'euros a la banca espanyola, però el cert és que, al marge del rescat, caldrà esperar a l'informe que publicarà la setmana que ve el Fons Monetari Internacional (FMI) i a l'auditoria feta per les empreses Oliver Wymann i Roland Berger -contractades pel govern espanyol- per conèixer exactament les necessitats de la banca espanyola.
"És dolent acostumar-se a viure en una apocalipsi diària", es va limitar a dir ahir al vespre la vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, per demanar tranquil·litat i assegurar que Espanya se'n sortirà.
"Hi ha la disposició al rescat suau per a la banca, però fins que no se sàpiguen les necessitats autèntiques de la banca espanyola no s'acabarà de decidir", van assenyalar fonts del govern alemany, informa Isaac Lluch des de Berlín.
El rescat tou permetria que Espanya s'estalviés algunes de les estretors que han acompanyat els plans de contingència acordats amb Grècia, Portugal i Irlanda. Així, els fons europeus podrien alliberar-se a canvi de reformes en el sistema financer. Val a dir que Brussel·les ja va imposar la setmana passada a Espanya una dura llista de deures a canvi de retardar un any l'objectiu de dèficit del 3% (del 2013 al 2014). Augmentar la recaptació de l'IVA, avançar el retard de l'edat de jubilació, vigilar de més a prop els comptes de les comunitats autònomes i actuar en el mercat laboral són algunes de les imposicions de la Comissió Europea a canvi de la seva benevolència amb el dèficit públic.
L'executiu de Mariano Rajoy fa setmanes que clama auxili -sense èxit- al Banc Central Europeu (BCE) perquè alleugereixi la prima de risc espanyola, que ahir va tancar per sota dels 500 punts bàsics després de dues setmanes. Últimament Angela Merkel havia començat a parlar a favor de la unió bancària, just quan Espanya estava en el punt de mira dels mercats. Urgia més que mai una resposta per a Espanya.
Durant els últims dies s'han succeït els rumors sobre pressions de Berlín a Rajoy perquè sol·liciti un rescat del sistema financer espanyol, però aquests informacions han estat desmentides per ambdues parts, l'una rere l'altra.
Hores abans que transcendissin els plans del rescat tou per a la banca espanyola, el ministre d'Economia, Luis de Guindos, va explicar des de Brussel·les que el govern "prendrà les decisions que hagi de prendre" per recapitalitzar els bancs, però primer esperarà als resultats de l'auditoria independent.
Preguntat sobre si Espanya està preparant en aquests moments una petició d'ajuda a Europa, De Guindos va subratllar: "No estem preparant absolutament res, no s'ha plantejat cap tipus de qüestió sobre això". El ministre -que avui donarà a conèixer el relleu de Miguel Ángel Fernández Ordónez com a governador del Banc d'Espanya- també va dir que hi ha un full de ruta "molt clar" del govern espanyol en relació amb el sector bancari i va recalcar que està convençut de la necessitat de més integració en l'àmbit de la política econòmica, inclosa la unió bancària.
"La unió bancària creiem que és un concepte fonamental", va afirmar, i va aclarir que això implica més coordinació de la supervisió, un sistema paneuropeu d'assegurances de dipòsits i que hi hagi instruments en els actuals fons d'ajuda per poder capitalitzar els bancs.
D'altra banda, la Comissió Europea va fer ahir un pas incipient cap a la unió bancària que pretén crear Europa en un futur, amb una proposta que obliga els accionistes i creditors de la banca a pagar la factura dels rescats i que crea una xarxa de fons nacionals de resolució que hauran de ajudar-se entre si.
El comissari europeu de Mercat Interior i Serveis Financers, Michel Barnier, va sostenir en roda de premsa que la normativa "busca precisament evitar en el futur situacions similars" a les de Northern Rock, Dexia i Bankia a la UE.
En total, el cost de les reestructuracions i dels rescats ha obligat els governs europeus a injectar diners públics i posar garanties per 4,5 bilions. Per ara s'establiran fons nacionals de resolució que funcionaran a partir del 2015 i que podran prestar-se mútuament, sobretot en crisi transfrontereres.
Aquests fons es finançaran mitjançant les aportacions dels bancs per reunir l'equivalent a un 1% dels dipòsits bancaris coberts durant 10 anys.
