Rouco es queda sol i incomoda a tothom
Tots els partits deploren que l’arquebisbe atiés el fantasma de la Guerra Civil en el funeral de Suárez
Barcelona / MadridSembla difícil però l’homilia destinada a glossar la figura d’Adolfo Suárez -a qui molts a Espanya veuen com el gran polític de consens- s’ha convertit en un focus de discòrdia. Amb més o menys intensitat, tots els partits han criticat les paraules que va pronunciar el cardenal arquebisbe de Madrid, Antonio María Rouco Varela, en què va alertar que les “actituds” que van causar la Guerra Civil Espanyola poden tornar a fer-ho.
Gairebé tothom que s’hi va referir ahir va ser per desmarcar-se’n i qualificar el discurs com a mínim d’inoportú, pel fons i pel moment escollit. La direcció del PP va optar per no fer una valoració “política” d’una intervenció eclesiàstica. En privat, però, alguns dirigents mostraven el seu malestar. D’altres, fins i tot en públic marcaven distàncies. El portaveu parlamentari dels populars, Alfonso Alonso, va aprofitar les preguntes de la premsa per deixar clar que “la democràcia està consolidada” i que no percep cap ambient prebèl·lic. Va recordar a l’expresident de la Conferència Episcopal Espanyola que les discrepàncies polítiques plantejades a l’Estat es resolen amb fair play.
Reinterpretar la història
L’oposició va ser molt més contundent que el partit que dóna suport al govern espanyol. Les crítiques, en molts casos, no es van limitar només al discurs de Rouco Varela durant la cerimònia que es va fer dilluns al vespre a la madrilenya catedral de l’Almudena.
“Van ser paraules inapropiades, fora de lloc i fora de la realitat”, va sentenciar la portaveu del PSOE al Congrés, Soraya Rodríguez. De fet, va considerar que ha arribat el moment de començar a plantejar que aquests tipus de celebracions -un funeral d’estat- siguin laics. “El més greu és que es vulgui reinterpretar la història”, va alertar Pere Macias, de Convergència i Unió. Pel diputat nacionalista, el cardenal va argumentar la guerra del 1936 pels “avatars socials i polítics” del moment, en comptes de deixar clar que aquella guerra la va provocar un alçament militar contra el govern de la República. Com ell, altres dirigents polítics van deplorar que Rouco es dediqués a airejar el fantasma d’un conflicte bèl·lic en comptes de parlar de valors propis de l’Església com la pobresa i la caritat.
El portaveu del Govern, Francesc Homs, també va censurar aquestes paraules que, a parer seu, s’allunyen del tarannà tradicional de l’Església catalana i del discurs que predica el papa Francesc. Tot i que Rouco no va fer cap referència directa al debat sobiranista a Catalunya, sí que es va referir a la necessitat de buscar una entesa amb les comunitats històriques, apel·lant a l’exemple de Suárez durant la Transició. L’escoltava el president de la Generalitat, Artur Mas, que va assistir a la missa.
El portaveu a Madrid d’ERC, Alfred Bosch, va donar per fet que es referia, però, a la reclamació catalana. I va afegir: “Seria molt preocupant si la definició de diàleg que tingués el PP en el seu diccionari fos un sermó de Rouco Varela”.
Tot i que l’homilia va ser el blanc de les crítiques, hi ha altres aspectes del funeral d’estat, presidit pels reis, que no van agradar a la classe política. La líder d’UPyD, Rosa Díez, va criticar que sonés l’himne espanyol en el moment de la consagració. Ho va considerar una “falta de respecte” i, en línia amb el PSOE, va apostar per avançar en l’aconfessionalitat real de l’Estat. El diputat d’ICV al Congrés, Joan Coscubiela, va exigir saber qui havia convidat el “dictador cleptòman” Teodoro Obiang a la cerimònia. “Algú ha de donar explicacions”, va afirmar.
L’últim adéu a Suárez, envoltat de controvèrsia.
