Rússia: Una bicicleta per entrar a Europa pel cercle polar àrtic

MoscouLes autoritats de Moscou i Oslo han arribat aquesta setmana a un principi d’acord per resoldre el destí dels refugiats que durant els últims mesos del 2015 van entrar a Noruega -que no és membre de la Unió Europea però sí de l’espai Schengen- a través de Rússia, per la coneguda via de l’Àrtic i als quals aquest país escandinau ha denegat l’asil.

Es calcula que entre el setembre i el desembre del 2015 unes 5.500 persones, majoritàriament sirians, afganesos i iraquians, van entrar a Noruega pel punt fronterer amb Rússia de Storskog, a uns 400 quilòmetres al nord del cercle polar àrtic. Aleshores, les imatges de refugiats travessant la frontera amb bicicleta, perquè aquest punt només es pot passar amb algun mitjà de transport, durant el període de les nits polars i a temperatures molt baixes, van fer la volta al món.

A mitjans de gener Oslo va deportar unes 250 persones a Rússia, però aquest procés es va aturar per les pressions de Moscou i també d’algunes organitzacions de defensa dels drets humans que alertaven del perill que corrien els demandants d’asil perquè Rússia no es pot considerar un país segur. El cap d’Exteriors rus, Serguei Lavrov, va alertar el 26 de gener que Rússia no acceptaria els refugiats de tornada perquè havien mentit, ja que havien aconseguit el visat rus al·legant que hi anaven a treballar o a visitar familiars.

Després de nombrosos contactes bilaterals, el portaveu del ministeri de Justícia de Noruega, Tur Arne Os, va anunciar dijous que Rússia havia acceptat, per començar, rebre de tornada de 200 a 300 refugiats amb la condició que els deportin amb avió i els enviïn directament a Moscou. Segons el Servei Federal de Migració rus, tornaran a Rússia els que hi tenen permís de residència, permanent o temporal, o un visat de múltiple entrada.

Moscou i Hèlsinki estan duent a terme consultes semblants perquè la frontera amb Finlàndia també és una via d’entrada a Europa de refugiats, tot i que no tan popular com la de l’Àrtic.

Una ruta més segura

“Estic convençut que hi havia un acord entre els dos països perquè Noruega no s’oposés a l’arribada de refugiats per la frontera russa fins a finals d’any, una ruta molt més segura que la del mar Mediterrani”, explica a l’ARA Muiz Aldzhail, un periodista sirià opositor al règim de Baixar al-Assad que ajuda els refugiats del seu país a Rússia i que recentment ha aconseguit l’asil polític a Suècia.

Aldzhail explica que durant aquests mesos el que ell qualifica com a “negoci de la deportació” va funcionar perfectament organitzat amb la col·laboració de les autoritats migratòries russes. “Qualsevol ciutadà sirià podia pagar uns 15.000 rubles (175 euros) per rebre la deportació de Rússia; volava fins a Múrmansk, on l’esperava un intermediari que feia de traductor i que organitzava l’hotel i el transport fins a prop de la frontera; allà compraven la bicicleta i els deixaven; travessaven la frontera, i se n’anaven al camp de refugiats noruec”. “Tot plegat costava només uns 1.000 dòlars”, resum.

Aldzhail està convençut que “el problema va començar quan Noruega es va adonar que tota mena de persones i no només gent que fugia de la guerra, fins i tot sirians amb ciutadania russa i gent d’altres nacionalitats, s’aprofitaven d’aquest esquema corrupte”.