Sani Ladan: “Espanya critica Salvini però fa el mateix a la frontera sud”

Aquest jove camerunès va arribar a Ceuta en pastera i ara dirigeix un centre d'acollida a Sevilla

Aquest jove camerunès va arribar a Espanya nedant i dirigeix un centre d’acollida a Sevilla. La setmana passada va presentar el seu testimoni davant el Tribunal Permanent dels Pobles a Barcelona, que jutjava els "crims de frontera".

Com va arribar a Espanya?

Soc del Camerun i vaig voler anar a Nigèria, per estudiar a la universitat de Lagos. Tenia 17 anys i vaig marxar sense dir res als pares. A la frontera em van robar tots els diners i vaig haver de fugir al Níger en un camió de tomàquets. Per primer cop a la vida vaig haver de treballar al camp i dormir al carrer. No volia recórrer als pares i vaig decidir continuar cap al nord. Van ser quatre dies al desert d’Algèria, que vam creuar a peu, i se’ns va acabar l’aigua. L’Ibrahim no ho va resistir i vam haver de deixar el seu cos allà. Ens havíem perdut i uns tuaregs ens van ajudar. A Algèria em vaig adonar que ser negre era un problema. La policia va calar foc a les clavegueres on vivíem. Vam seguir una via de tren per arribar al Marroc. Vaig intentar saltar la tanca de Melilla des del Gurugú, però no me’n vaig sortir i ho vaig provar nedant, envoltant l’espigó de Ceuta. Els marroquins ens perseguien amb una llanxa i ens pegaven cops de porra: em van deixar inconscient. I la Guàrdia Civil ens disparava pilotes de goma: una va punxar el neumàtic que portava. Dos companys van morir, però la notícia no va sortir a cap diari.

¿Com funciona la cooperació entre Espanya i el Marroc?

La relació és molt estreta: les policies es comuniquen als dos costats de la tanca. La Guàrdia Civil t’entrega a la policia marroquina sabent que et tractaran com un animal. Saben que les forces auxiliars cremen els campaments i paguen als nens del carrer que esnifen cola perquè peguin als migrants. Allà tothom ho sap. A Brussel·les, Espanya o el Marroc, els migrants són una moneda de canvi.

Es fomenta la xenofòbia?

Els governs i també les ONG parlen de “desbordament” i de “crisi”, i això fomenta la xenofòbia. ¿Al Líban acullen dos milions de refugiats sirians i ens diuen que Andalusia es desborda per l’arribada de dues mil persones? Hem de canviar el llenguatge. Espanya critica molt [el ministre de l’Interior italià Matteo] Salvini però fa el mateix a la frontera sud: obren la porta de la tanca i retornen la gent al Marroc. I passa el mateix al mar: la Guàrdia Civil permet que la Marina Reial marroquina se’ls endugui quan ja són en aigües territorials espanyoles.