'Spanic', o el món en alerta per Espanya

BarcelonaDel 'Grexit' a l''Spanic'

El gust de la premsa anglòfona pels jocs de paraules, que ja va quedar patent amb el terme Grexit (híbrid entre Grècia i exit [ sortida , en anglès]) ja té la seva seqüela en Spanic , el pànic espanyol. L'autor del neologisme és James Mackintosh, el cap de la secció d'inversions del diari econòmic anglès Financial Times . Amb el Tàmesi de fons, l'analista va mostrar en un espai de vídeo a la web del rotatiu la situació de desconfiança dels inversors amb la prima de risc i va assegurar que amb aquestes pors "Espanya s'ha situat com la principal font de perill de l'eurozona". L'analista creu que els inversors fugen del deute espanyol cap a l'alemany perquè es preparen per a un "plausible" final de l'euro, o per si Alemanya "decideix" que Espanya ha d'abandonar la moneda única.

Intervenció "tard o d'hora"

"Comença a créixer la sensació que Espanya té massa deute", diu l'analista de Roubini Global Economics Arnab Das. "Encara no en el sector públic, però està anant en aquesta direcció". Segons l'economista, la necessitat de recapitalitzar els bancs amb deute de l'Estat convertirà el deute públic en privat: "Per això hi haurà un rescat tard o d'hora". Una sortida de Grècia ho pot "accelerar", però Espanya té els seus propis "demèrits" i "patirà", sentencia.

Una quitança per créixer lentament

L'economista de l'Institut Peterson va dir ahir a les jornades del Cercle d'Economia a Sitges que la recepta per a la sortida de la crisi implica l'austeritat, "que és difícil de combinar amb creixement". Reinhart es va referir a la necessitat de fer "concessions" al deute per reestructurar-lo. En aquest sentit, ha dit que les quitances s'han donat fins ara en països emergents, amb creixements ràpids, i ha assegurat que el problema de deute espanyol és "bàsicament dels privats". Creu que s'ha d'atacar aquest problema, però alerta que això suposarà baixos creixements "durant uns quants anys".

Unió bancària i 10 anys de penitència

10 anys. Aquest és el temps que el director adjunt del Financial Times Wolfgang Münchau dóna abans que l'economia espanyola comenci a créixer. Abans, opina, caldrà una "unió bancària" a Europa que passi per un fons de dipòsit conjunt, una recapitalització bancària, un regulador central europeu amb atribucions reals i una bona supervisió. És a dir, tot el que no agrada a Alemanya. En aquest sentit, creu que Olli Rehn té raó quan diu que caldrà una "reforma dels tractats" perquè això sigui possible. Una possibilitat que, de moment, Berlín no accepta.

Sortida de l'euro abans que Grècia

L'economista i columnista del diari The Wall Street Journal Matthew Lynn va escriure dijous que Espanya serà "la primera a abandonar l'euro", en el que va anomenar Spexit (un joc de paraules amb Spain i exit) . El principal dels sis arguments que proposa l'expert és que l'Estat "és massa gran per ser rescatat", a diferència de Grècia, que "pot ser subsidiada per sempre". Lynn també cita el moviment dels indignats i assegura que els ciutadans ja "estan cansats de l'austeritat". D'altra banda, destaca també punts positius de l'economia espanyola, que segons ell li obren la porta a marxar: té una economia real que pot sobreviure sense l'euro, té un sistema polític segur i horitzons més amplis que Grècia (no només mira a Europa sinó també a l'Amèrica Llatina i els EUA). En últim lloc, Lynn diu que el debat ja ha començat.

La "inexorable" insolvència

"Com salvar Espanya", es planteja en un dels seus articles centrals la revista The Economist d'aquesta setmana. Darrere d'aquesta ambiciosa pregunta el setmanari hi veu problemes: "Espanya serà arrossegada a la insolvència inexorablement". I solucions que inclouen, segons ells, posar el focus en el rescat dels bancs i deixar d'obligar el govern a assumir l'"austeritat fiscal" que vol Merkel. Però, admet, caldrà ajuda europea i "el temps per resoldre la crisi del deute s'està acabant".

"Prepareu-vos per al rescat"

"Sense creixement, el deute sobirà d'Espanya necessitarà un rescat", pronostica Nouriel Roubini, l'economista que va predir la crisi financera del 2008 als Estats Units. "Hauria d'arribar immediatament i en forma d'injeccions directes dels fons de rescat europeus", recomana. Si no és així, i Espanya intenta pagar els rescats bancaris a força d'emetre més deute, l'economia de l'Estat "acabarà de genolls". El rescat "comprarà temps", que, segons Roubini, caldrà utilitzar per fer polítiques de creixement.