El Suprem estreny el setge al català a l'escola

BARCELONA.La caixa dels trons que va obrir la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut encara ressona. Després del seu primer cop de maça el desembre del 2010, quan va dictaminar que el castellà havia de ser llengua vehicular a les escoles catalanes al mateix nivell que el català (una sentència que va originar l'ultimàtum del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i ha comportat un degoteig de resolucions similars en els últims mesos), el Tribunal Suprem va donar ahir una segona patacada a la immersió lingüística. Va anul·lar diversos articles del decret del 2008 sobre el segon cicle d'educació infantil (l'etapa de tres a sis anys), en concret aquells que fixen el català com a llengua vehicular, descarten separar en grups diferents per motius de llengua, estableixen una atenció preferent en català per als nouvinguts i, en general, la "implementació de mètodes d'immersió lingüística".

Com en tots els anteriors episodis jurídics sobre el català, la reacció de la consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, va ser immediata. I va ser la mateixa: "Som on érem. Res no canviarà a les escoles el mes de setembre vinent", va dir Rigau. El Govern s'escuda en la llei d'educació de Catalunya (LEC), aprovada el 2009, un any després que el decret recorregut i que "dóna cobertura al model d'immersió lingüística en català", va remarcar Rigau. A més, va al·legar que, en quedar anul·lats els articles del decret del 2008, són d'aplicació també els de decrets anteriors sobre aquesta etapa educativa, que ja des del 1992 fixaven el català com a llengua vehicular.

Amb tot, Rigau va admetre la seva "preocupació" per la insistència del Suprem a "interpretar molt restrictivament tot el que concerneix el model lingüístic escolar català". "Hi ha un canvi de corrent evident, si el decret del 1992 ja ho establia i mai no es va recórrer", apunta.

Els juristes, alerta

El catedràtic de dret administratiu de la UAB Joaquim Ferret també considera que el Suprem va massa enllà a l'hora d'interpretar la sentència del Tribunal Constitucional. "El TC només deia que excloure el castellà com a llengua vehicular no era correcte, però el TS està aprofitant aquesta porta oberta per anar més lluny", va indicar. L'expert subratlla la "inseguretat" jurídica que generen aquestes sentències sobre el model lingüístic de les escoles catalanes, ja que, tot i que admet que la LEC preval com diu Ensenyament, apunta que "si la llei diu alguna cosa genèrica i el reglament que ho detallava és anul·lat, en algun punt potser la llei no ens protegirà prou".

Segons el jurista i representant d'ERC a la comissió que va redactar l'Estatut, Joan Ridao, la LEC i també la llei de política lingüística de 1998 permeten a la Generalitat "fer cas omís" de les sentències del Suprem, que no pot invalidar normes amb rang de llei, però apunta que "la mare de les batalles és la que està pendent al Tribunal Constitucional amb el recurs del PP a la LEC", perquè podria fer caure aquest blindatge. Per Ridao, en la sentència de l'Estatut, el TC "va voler arrogar-se la condició d'intèrpret suprem, com si fos un poder constituent, sense respectar la voluntat legislativa" i va donar peu al reguitzell de sentències contraries al català com a llengua vehicular a l'escola. Una opinió semblant a la del notari i jurista Lluís Jou, que també destaca la "preocupant tendència del Suprem a fer una lectura esbiaixada i que va més enllà del que deia el TC".

El recurs sobre la LEC al TC podria trigar molt a resoldre's. Ensenyament diu que els articles referents a la llengua no formen part del recurs i, tal com recorda Jou, l'alt tribunal "només pot dictaminar sobre allò que li demanen". Però tot i així, no descarta que pugui acabar fent en la seva sentència sobre la LEC "la mateixa lectura estranya que va fer de l'Estatut". Jou advoca per "ser valents i mantenir-se ferms en l'estira-i-arronsa de sentències.

Les entitats, molt crítiques

Som Escola, la plataforma en defensa de l'escola en català integrada per les principals entitats cíviques i educatives, considera que la sentència d'ahir és la més greu de totes les que hi ha hagut fins ara contra la immersió. "La diferència és que les anteriors l'abordaven des de l'òptica del cas individual, mentre que aquesta toca el cor del sistema", va argumentar Miquel Àngel Essomba en declaracions a l'ARA. Essomba va anar més enllà dient que "no és moment per a mitges tintes" i reclamant a la Generalitat "un gest clar i explícit". La plataforma va anunciar en roda de premsa que convocarà una mobilització a les escoles el 26 de setembre, Dia Europeu de les Llengües. El mateix dia un acte acadèmic i polític a la Universitat de Barcelona tractarà el tema des d'un punt de vista científic.

Escola en Català es va afegir als posicionaments crítics alertant que les sentències del Suprem "culminaran amb la fi de l'escola catalana amb el català com a llengua vehicular i de cohesió social" i demanant al Govern que no les acati.