CRISI IMPACTE EN EL SECTOR TURÍSTIC I ELS COSTUMS
Dossier 02/09/2012

Amb l'entrepà a la platja: torna el turisme dels 80

La contenció ha marcat les vacances dels catalans: allotjament barat, o en una segona casa, o a la dels pares o amics. En un retorn als 80, s'han vist excursions amb carmanyola. El turisme estranger ha salvat els mobles.

Thaïs Gutiérrez / Dani Revenga / Elisabet Escriche / Miquel Andreu / Enric B. Abelló
6 min
VACANCES DE CONTENCIÓ
 L'allotjament en càmpings i albergs ha crescut un 10%. Al càmping Mas Sant Josep fins i tot ha augmentat per sobre d'aquesta xifra.

BARCELONA / TARRAGONA / GIRONA / LLEIDA / PALMACristina Vila, el seu marit i els seus dos fills han canviat l'esquema de les vacances. Com molts catalans. Enguany no han fet cap viatge, han anat a casa d'uns amics, que els han deixat la casa, i s'han dedicat a fer excursions per la zona, sempre portant el menjar preparat de casa per estalviar el màxim. "La crisi ens ha condicionat la manera de fer vacances", reconeix ella, que fa dos anys que està a l'atur, i explica que l'estalvi ha marcat el seu estiu, com el de molts altres catalans. Josep Francesc Valls, catedràtic d'Esade i expert en turisme, opina: "Hem tornat a les vacances dels anys 80, les d'anar a la segona residència o a casa d'algun amic, i portar sempre la carmanyola, ja sigui a la platja o a la muntanya". I explica que enguany "s'ha utilitzat més el transport públic que no pas el cotxe privat, per mirar de gastar menys".

Les xifres corroboren aquesta teoria: enguany les famílies que han passat el juliol en segones residència o en cases d'amics han augmentat un 4% respecte a l'any passat, segons les dades de Frontur, i els que han optat per allotjaments més econòmics, com els càmpings i els albergs, han crescut un 10%. En canvi, al juliol van baixar les pernoctacions en hotels, tant de turistes catalans com d'espanyols, que han retrocedit un 11% i un 19% respectivament, segons l'Observatori d'Empresa i Ocupació.

Menys consum als restaurants

Els restaurants de la costa també han notat molt la falta de turistes locals, que en lloc de fer una paella en qualsevol xiringuito han optat per portar la nevera a la platja i tirar de plats preparats a casa. A la Costa Brava, el sector calcula que el consum ha baixat 15 punts percentuals respecte a l'any passat, segons Martí Sabrià -gerent del grup Costa Brava Centre-, que explicava a l'ARA fa uns dies que la contenció dels turistes espanyols "s'ha notat per tot arreu: bars, terrasses, restaurants, botigues i parcs aquàtics" de la zona.

"Sort n'hem tingut, del consum estranger, als establiments de la ciutat que viuen del turisme", explicava aquesta setmana el president del Gremi de Restauració de Barcelona, Gaietà Farràs. I és que el sector dóna gràcies per l'augment de visitants internacionals, que permetrà salvar la temporada.

Més turistes estrangers

Segons les últimes dades de Frontur, els visitants internacionals han augmentat un 9% al juliol a Catalunya, superant els dos milions de visitants, una xifra que permetrà compensar la davallada de turistes domèstics. Dels estrangers, els russos són els que més han augmentat, un 49% respecte a l'any passat. Gràcies a això, l'ocupació als hotels de la Costa Central de Catalunya -des del Maresme fins al Garraf- i de la Costa Daurada ha estat del 95% de mitjana a l'agost, i a la Costa Brava, del 90%, segons les xifres publicades per l'ACN, que són molt similars a les de l'any passat.

A més, els visitants estrangers que han vingut a Catalunya han gastat quasi un 12% més respecte a l'any passat. Els russos, els nord-americans i els anglesos han estat els que s'han deixat més diners a Catalunya.

Oriol Miralbell, professor a la UOC i expert en turisme, alerta que aquest tipus de vacances que han fet els catalans, marcat per l'estalvi, "podria allargar-se en el temps i convertir-se en tendència". Segons diu, caldria que el sector reaccionés davant d'aquesta realitat i abandonés algunes pràctiques tradicionals "com apujar els preus en temporada alta", per intentar recuperar els visitants locals.

TARRAGONA

Els russos deixen empremta al comerç tarragoní

Per segon any consecutiu, els russos han estat el gran factor dinamitzador de l'estiu a la Costa Daurada pel que fa a l'ocupació hotelera, però també al comerç. La predisposició d'aquest col·lectiu a aprofitar les vacances per anar de compres ha transcendit els municipis més turístics i ha tingut un notable impacte a Reus i Tarragona, els dos grans pols comercials de la zona. Una allau de turistes russos que passen les seves vacances a Salou, Cambrils o la Pineda s'han desplaçat durant tot l'estiu a aquestes dues ciutats per anar de compres. La Gemma Molner, que regenta Xarol, una botiga a la capital del Baix Camp, explica que "durant tot l'estiu hem tingut molts russos, més que mai. Gràcies a ells podem compensar la tendència a la baixa del consum intern. Són els únics estrangers que compren". Per mirar de treure el màxim profit del fenomen, a la botiga de la Gemma, com en moltes altres, enguany han contractat una dependenta ucraïnesa. "Als russos se'ls ha de saber tractar i si pot ser amb el seu idioma, millor", raona la Gemma. Una estratègia que té el seu reflex en la proliferació de cartells, fullets i guies comercials en rus.

GIRONA

Els estrangers salven la temporada

El càmping Mas Sant Josep de Santa Cristina d'Aro ha aconseguit escapar dels efectes de la crisi i tancar els mesos de juliol i agost amb un augment d'ocupació del 17,5% respecte al mateix període de l'any passat. Els 90 bungalous han penjat, un any més, el cartell de "complet" mentre que les 1.025 parcel·les han registrat un 70% d'ocupació. El motiu d'aquest ascens és la seva especialització en el turisme estranger. "L'holandès, el francès i el belga són els nostres principals clients", assegura el director, Juan José Reina. "La temporada la planifiquem pensant en les seves vacances", explica. Aquesta especialització s'ha anat aconseguint des que fa sis anys van entrar a formar part de la franquícia francesa Yelloh Village. "L'altra clau han sigut les inversions anuals que es fan a les instal·lacions", diu el director. Tot i que l'Associació de Càmpings de Girona encara no disposa de dades definitives, el sector assegura que ha sigut un estiu "correcte" però que han punxat els que tenen com a client principal el turisme domèstic. Aquesta tendència s'ha repetit als hotels, als apartaments i a les cases de turisme rural. Els hotelers de la Costa Brava centre "han salvat" l'estiu amb una ocupació del 80% al juliol i prop d'un 90% a l'agost. A l'Alt Empordà les xifres no han estat tan positives: al juliol només es va arribar al 65% i a l'agost al 80%.

En el que sí que coincideixen tots és que el més perjudicat ha sigut el sector de la restauració, en què la facturació ha caigut fins a un 30% al litoral gironí i fins a la meitat a comarques de muntanya. "Han tingut un estiu nefast", diu el president de la Federació d'Hostaleria de Girona, Antoni Escudero. Pel que fa als apartaments, han registrat un descens d'un 6% al juliol, en què van arribar al 66% d'ocupació; i del 8% a l'agost, en què només han assolit el 83%. Les cases de turisme rural han punxat un 20% el juliol a l'interior, mentre que a l'agost s'han igualat les xifres del 2011: un 80% a l'interior i un 95% a la Costa Brava.

LLEIDA

A l'interior la crisi es nota amb l'escurçament de les estades dels turistes

Amb més o menys intensitat, la crisi també ha arribat al turisme rural de les comarques de Lleida. Una crisi, però, que es va deixant notar de manera gradual. "Ara no s'omple al 100%, com sí que passava altres vegades", explica Maribel Guàrdia, propietària de Cal Bosch, un conjunt de vuit apartaments rurals independents al poble de Llagunes (Pallars Sobirà). "La primera setmana d'agost va ser fluixa, però la segona i la tercera han anat prou bé, mentre que a l'última no hem acabat d'omplir".

Més que caure l'ocupació en picat, el canvi s'està traduint en estades de menys dies, caps de setmana o 3 o 4 dies en lloc de setmanes senceres o 10 dies, i reserves amb menys antelació, sovint d'un dia per l'altre o per l'endemà. "El repte és anar omplint els forats que deixen aquestes estades més curtes", afirma Josep Lluís Farrero, president de la Federació de Turisme Rural de les Terres de Lleida, que agrupa uns 250 propietaris.

Malgrat unes previsions inicials que feien témer el pitjor i un inici de temporada incert, que no va acabar d'arrencar fins entrat l'agost, Farrero es mostra satisfet de com ha anat l'estiu, que es pot equiparar al de l'any passat, i atribueix bona part d'aquesta estabilitat a la calor que ha fet arreu del país. "És una sort per al Pirineu i el Prepirineu, que tenen un paisatge, uns rius i un clima que permeten fugir de la calor i dormir bé a les nits", diu.

BALEARS

La temporada turística és cada cop més curta

La gerent de la Federació Empresarial Hotelera de Mallorca, Inma de Benito, no dubta a l'hora d'afirmar que aquest estiu els hotels han fet "una bona temporada" amb ocupacions del 95% al juliol i de fins al 94% a l'agost. Però també lamenta que "la temporada és cada vegada més curta". "Al maig hi ha hagut una ocupació baixa i la majoria d'establiments tancaran a l'octubre", avança de Benito, que no preveu una ocupació més alta del 76% durant aquest mes. Una temporada turística de quatre o cinc mesos "no és sostenible ni per als negocis ni per a les illes Balears", segons de Benito. Les institucions de l'arxipèlag fa anys que diuen que lluiten per la desestacionalització, però la gerent de la federació hotelera admet que són "vistos només com un destí de sol i platja" i que no aconsegueixen canviar aquest tòpic, encara que treballen en projectes per aconseguir-ho.

Enguany els hotelers de Mallorca tenen una batalla particular: els allotjaments irregulars. "Calculem que un 40% dels turistes que arriben a l'aeroport de Palma fan nit en allotjaments que no s'han legalitzats", avisa de Benito. "Només volem que competeixin en les mateixes condicions que nosaltres", afegeix. Per això ja han lliurat al govern una llista d'establiments d'aquesta mena i una altra amb les webs on s'anuncien. Explica que fins i tot poden perjudicar la imatge de les illes Balears "perquè n'hi ha que són insalubres". De Benito admet que la nova llei del turisme hi fa alguna cosa, augmentant les multes per exemple, però creu que no és suficient.

stats