DÈFICIT AJUSTOS AUTONÒMICS
Dossier 18/05/2012

Tothom passa per l'adreçador

Joan Rusiñol
4 min
MANS ENCAIXADES Andreu Mas-Colell i Cristóbal Montoro es van saludar instants abans que comencés la reunió del Consell de Política Fiscal i Financera.

MADRIDAprovat general. Després de mesos d'amenaçar amb la intervenció, el govern espanyol ha aconseguit collar els governs autonòmics perquè retallin en conjunt 18.349 milions d'euros per quadrar els comptes a finals d'aquest any. La satisfacció de l'home que ha conduït amb mà de ferro aquest procés, el ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, era ahir evident. De fet, ha aconseguit una tisorada superior als 15.000 milions estrictament necessaris per passar del 2,9% de dèficit del 2011 a l'1,5% del PIB compromès amb Brussel·les.

El Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF) que es va fer a Madrid tenia un cert aire èpic. Tots els participants eren conscients que els mercats els examinaven amb lupa. Els números autonòmics, sumats a la incertesa grega i a les turbulències bancàries, han augmentat la pressió sobre el deute espanyol fins a límits de risc. Montoro va provar de treure-hi ferro. "No és un dia històric, aquí l'única història és complir", va assegurar després de la reunió i ja amb tots els plans d'ajust aprovats, menys el d'Astúries, pendent d'un nou govern, i el d'Andalusia, salvat en l'últim minut.

Privatitzacions "apamades"

Catalunya va rebre llum verda a mig matí. Les negociacions havien sigut intenses i el sí definitiu de Madrid al govern del president Mas es va acabar de tancar al matí, poc abans del CPFF. Tal com va avançar l'ARA ahir, les dues parts van acordar que la Generalitat mantingués la previsió d'ingressar els 211 milions de l'addicional tercera de l'Estatut, que Mariano Rajoy es nega a pagar, a canvi de preveure un coixí de dimensions semblants per si els diners de Madrid no arriben. Sense pèls a la llengua, el secretari d'estat d'Administracions Públiques, Antonio Beteta, va admetre que la hipòtesi de l'impagament és "totalment real". A la sala de premsa es van escapar alguns somriures. El pla que ha elaborat el departament d'Economia preveu la venda d'immobles per compensar-ho. Si la Moncloa no cedeix, caldrà anar "més ràpid a privatitzar, ho tenim apamat", va admetre el conseller.

Per a Mas es tracta ara d'una victòria en el terreny simbòlic però Madrid no té gens clar que sigui una bona estratègia per als interessos catalans a mitjà termini. Tot i que no s'ha fet pública la llista dels edificis afectats, fonts del ministeri van afirmar, amb ironia, que el simple anunci acabarà perjudicant els interessos de la Generalitat perquè, com que no hi ha voluntat de pagar els diners de l'Estatut, els compradors ja saben que caldrà vendre "abans del 31 de desembre" i això "mata el valor" dels immobles.

Però ahir les dues parts van provar de deixar aquest litigi a un segon pla per no distreure l'atenció del missatge d'unitat que es volia enviar als qui tenen l'aixeta del crèdit, fora de les fronteres de l'Estat. "És un aspecte petit", va dir Mas-Colell. "No hi ha causa", va respondre Montoro. El responsable de les finances catalanes va posar l'accent en el fet que era "un dia important, amb la prima de risc causant moltes inquietuds". Per això, el govern del PP i les comunitats volien sortir-ne "fent pinya".

Els assistents a la reunió van reconèixer després el paper actiu de mediador de Mas-Colell per assegurar aquest consens, en una trobada elèctrica per l'enfrontament entre Hisenda i la consellera d'Economia andalusa, Carmen Martínez Aguayo. El govern del socialista José Antonio Griñán s'ha convertit en l'ariet de l'oposició autonòmica a la política de Rajoy i ahir, en la primera ocasió de demostrar-ho després de la constitució de l'executiu PSOE-IU, es va visualitzar amb nitidesa.

La tensió entre les dues parts va anar pujant de to fins al punt que membres de les dues delegacions van haver de sortir de la sala i trobar-se per desbloquejar un pla que estava abocat al suspens. Les intenses reunions dels últims dies no havien permès trobar una sortida satisfactòria per uns i altres a les previsions d'ingressos derivades dels fons de cohesió europeus. El desajustament era superior als 500 milions. Finalment, i ja al CPFF, es va arribar a un acord in extremis perquè la Junta retalli 300 milions extres que puguin compensar aquesta partida si, finalment, és inferior. Per poder considerar la reunió com un "èxit", en terminologia del ministre, Hisenda no es podia permetre enviar a la repesca la comunitat autònoma amb més població d'Espanya i la més gran governada per l'oposició.

'Hispabons' com a premi

L'única comunitat que no va poder superar l'examen -de fet era la crònica d'un no anunciat-, va ser Astúries, que ha de retallar 616 milions. La interinitat política que viu el Principat feia inviable que s'aprovés. Ara el previsible nou president, el socialista Javier Fernández, haurà de posar l'accelerador per quadrar els comptes i portar-los al nou CPFF convocat per a mitjans de juny, en què també s'aprovarà l'objectiu de dèficit fins al 2015. Montoro, que es manté inflexible, ja va avisar que no deixarà de collar i que, si algú no compleix, no dubtarà a intervenir. "No hi ha pla B", va sentenciar.

L'única concessió a les comunitats que facin els deures són els anomenats hispabons , que poden estar enllestits al juliol i que s'aplicaran de manera individualitzada. I Madrid té la paella pel mànec.

stats