L'Estat imposa el que no aconsegueix que voti la gent

Trencar Catalunya des de fora

Cal destacar la gravetat de tres de les mesures de l'avantprojecte de llei de millora de la qualitat educativa presentat pel govern espanyol.

Primera. Els pares que es considerin aquí de passada (funcionaris, militars, càrrecs de l'administració estatal, executius de multinacionals) podrien evitar que els seus fills hagin d'aprendre el català. Això és negar l'oficialitat de la llengua pròpia. Una llengua és oficial en un territori quan podem presumir que tothom la comprèn, quan mai no es pot demanar a qui la usa que canviï de llengua. Per això el sistema educatiu ha de garantir que tothom l'aprèn. Excloure gent de l'aprenentatge és convertir el català en assignatura optativa i negar-li l'oficialitat. És promoure que una part de la ciutadania pugui forçar l'altra a parlar en castellà. És tornar a allò de " hábleme en castellano " en una lògica de metròpoli en una colònia.

Segona. Les proves de nivell que gestionaria l'Estat es farien en la llengua materna de l'alumne. El primer gran èxit del sistema educatiu català és que no separa els infants per raó de llengua o d'origen, garanteix que no hi hagi els catalans i els castellans i fa que Catalunya sigui un sol poble. Separar els infants per raó de llengua familiar a les proves crearia una rasa profunda entre famílies segons la llengua habitual i comportarà l'existència de dues comunitats separades en un intent de fer del nostre país una mena de Palestina, de Xipre o d'Irlanda del Nord i de posar a fi a les famílies mixtes que caracteritzen tan positivament la societat actual.

Tercera. Caldrà determinar les assignatures a impartir en català o en castellà. Això comporta substituir l'escola catalana per una de dual. El segon gran èxit del nostre sistema educatiu és que tots els infants aprenen el català i el castellà. L'escola, que funciona en la llengua pròpia en el que fins i tot el Tribunal Constitucional ha qualificat de pedra angular del sistema, compensa el dèficit de català que hi ha en moltes famílies, als mitjans de comunicació, al cinema, a l'empresa i en tants altres àmbits. Acabar amb això és promoure que els infants de llengua familiar castellana mai no dominin el català.

Tres atacs tan directes a la llengua, a la convivència i l'autonomia són impensables en un estat democràtic. Són contraris a l'Estatut i les lleis catalanes que, tot declarant la doble oficialitat, es fonamenten en el fet que el català és la llengua pròpia. Són contràries a la Carta Europea de les Llengües Regionals que Espanya va ratificar el 2001, i també a l'esperit de la Constitució, tal com la van entendre els catalans que la van votar el 1978. Són contràries, i això és el pitjor, al sistema de convivència que els catalans hem decidit que volíem tenir i que l'Estat ara vol destruir, tot imposant des de fora i des de lluny el que no aconsegueix que voti la gent d'aquí.

L'avantprojecte és simplement una represàlia contra la Catalunya que ha tingut l'èxit col·lectiu de salvar la identitat i esdevenir un sol poble, contra la Catalunya que ha gosat afirmar que és una nació. No té altra finalitat que crear una comunitat espanyola a l'interior de Catalunya, afeblir la cohesió social i laminar la nostra identitat. Hi ha arguments jurídics per titllar la proposta d'inconstitucional, però el que cal, abans que res, és denunciar l'objectiu polític de fons: trencar Catalunya abans no es trenqui Espanya.

El + vist

El + comentat