Trump trenca la cadena dels mòbils ètics

BarcelonaLa marca Donald Trump també s’estampa al sector de la tecnologia. El president nord-americà pretén revocar una llei de l’administració Obama que volia evitar l’ús de minerals provinents de zones en conflicte per fabricar telèfons, tauletes o ordinadors. Tots els ginys moderns que connecten amb el món globalitzat, tots, contenen microquantitats de 200 minerals. En alguns casos la seva extracció es fa de manera il·legal, genera violència i mort o serveix per finançar conflictes armats.

El 2010, dos anys després de la catàstrofe financera, Obama va aconseguir impulsar una norma per garantir la transparència en les finances nord-americanes i la protecció dels consumidors i del medi ambient. Coneguda amb els cognoms dels seus dos promotors, la llei Dodd-Frank recull en l’apartat 1502 l’obligació de les empreses tecnològiques de capital nord-americà de controlar que els seus productes no utilitzin els anomenats minerals de conflicte o de sang i que no s’hagin produït abusos greus durant l’extracció dels minerals.

La gran mina mundial és a l’Àfrica, concretament a l’est de la República Democràtica del Congo. La lluita pel mercadeig de les riques reserves de diamants, tungstè, estany o coltan (aquests últims coneguts com les 3 T per la seva inicial en anglès) o or ha multiplicat els conflictes i els actors armats. La magnitud dels números és tan gran que l’han batejat com la Gran Guerra Africana o la Tercera Guerra Mundial, tot i que ha tingut pocs testimonis gràfics: en dues dècades han mort gairebé sis milions de persones, i dos milions més han hagut de deixar casa seva per la violència i l’extorsió exercides per mílicies, paramilitars, màfies i fins i tot l’exèrcit, que volen el control de les mines artesanes i han usat miners i civils com a peons del camp de batalla.

L’administració Trump ha anunciat una reforma de la llei al Congrés perquè la seva aplicació “ha sigut un desastre i no ha aconseguit els seus objectius”, en paraules del portaveu, Sean Spicer, per a qui, en canvi, ha amenaçat “la seguretat nacional”. Ningú no dubta, però, que la Dodd-Frank ha sigut un bon intent per reduir la inestabilitat congolesa i regular el comportament ètic de les empreses. Segons el projecte Enough (Prou), la secretaria de Mineria congolesa ha avaluat 193 explotacions, de les quals 166 s’han considerat verdes, és a dir, que no tenen relació amb grups armats ni hi tenen menors treballant. Les mateixes fonts apunten que augmenta el nombre de tones de minerals nets.

Per això, Amnistia Internacional afirma que la llei és “essencial” per trencar el vincle entre els productes tecnològics i els “terribles abusos” que es cometen en origen, així que retirar-la “seria una benedicció per a les empreses irresponsables” i una “amenaça” per als avenços fets fins ara. Josep Maria Royo, membre de la Xarxa Congo i investigador de l’Escola de Cultura de Pau de la UAB, lamenta els plans per derogar la Dodd-Frank, però adverteix que en qualsevol iniciativa com aquesta s’ha d’obrir el focus per captar la “complexitat de la situació” sobre el terreny i reduir al màxim les “conseqüències no desitjades”. Amb l’activitat extractiva sota la lupa -amb totes les limitacions i defectes-, els grups violents han passat a controlar el negoci del menjar, l’alcohol o el tabac que consumeix la gran comunitat minera, explica Royo, que també assenyala que el tràfic es produeix ara amb la fusta i altres materials.

L’extracció de les mines és la primera fase d’una cadena de producció que continua a 9.000 quilòmetres. Després de creuar per contraban fronteres africanes, els minerals es traslladen a la gran fàbrica del món: la Xina, l’Índia i Indonèsia són les grans transformadores, les encarregades de fabricar tecnologia que es vendrà sota marques europees, nord-americanes o japoneses.

Aquesta part de la cadena és especialment sensible per la precarietat que hi ha a tots els nivells a causa de la pressa per innovar i la competitivitat entre marques. Setem Catalunya és una de les entitats que impulsa el Mobile Social Congress, l’alternativa a l’àrea oficial que pretén conscienciar que una altra manera de fer és possible. També és una de les set fundadores de l’Electronics Watch (EW), supervisor independent que connecta governs, ajuntaments i universitats, compradors públics de grans quantitats de productes tecnològics que cada cop més valoren el valor afegit del producte ètic. L’objectiu és fomentar el consum “socialment responsable”, diu Alba Trepat, de Setem i representant de l’EW a Espanya.

Trepat afirma que el sistema d’auditories no funciona perquè molts cops es coacciona els treballadors perquè silenciïn l’explotació i les pobres condicions, així que l’organisme aposta per ajudar les administracions associades -l’Ajuntament de Barcelona hi està afiliada- a exigir en els seus plecs de contractació uns estàndards mínims de condicions laborals per als treballadors de les indústries asiàtiques: respecte horari, hores extres, sou mínim. És una gota d’aigua en un mar que els activistes descriuen com un rosari d’abusos dels drets laborals que fa que ara no hi hagi cap mòbil 100% ètic.