COMERÇ

La Unió Europea pugna per evitar els murs comercials

Europa es proposa mantenir-se al marge del clima autàrquic de Trump i el Brexit

“Comprar americà i contractar americans”. La màxima de Donald Trump, un dels pilars de l’efectista i controvertit discurs que l’ha portat a la Casa Blanca, ha tingut una traducció gairebé immediata en els acords comercials que mantenen els Estats Units, primera economia del món, amb altres països.

La seva primera víctima ha sigut l’Acord Transpacífic, que el seu predecessor, Barack Obama, va firmar amb onze països d’Amèrica i Àsia l’any passat. El magnat nord-americà també ha iniciat converses per “renegociar” el NAFTA, amb el Canadà i Mèxic, un llegat econòmic de Ronald Reagan.

La intenció de la nova administració Trump és imposar la força econòmica dels Estats Units per tancar acords bilaterals que “beneficiïn els treballadors americans”. La nova era que han iniciat els EUA, sumada al Brexit del Regne Unit, marca una nova tendència que topa de ple amb el rumb comercial dels últims segles. En aquest context, la Unió Europea està mirant de salvaguardar els seus propis acords comercials, tot i que ho fa, fins ara, amb sort ben diversa. Aquests són alguns dels principals reptes que té sobre la taula la Comissió Europea.

A L’ESPERA

CETA

Acord Integral d’Economia i Comerç entre la UE i el Canadà

Està a l’espera d’entrar en vigor. El Parlament Europeu va votar-hi a favor dimecres passat. Encara ha de passar per la cambra del Canadà, però no s’esperen sorpreses. A partir de la primavera, el 95% del tractat entrarà en vigor; el percentatge restant són normes que han d’aprovar els estats perquè són de la seva competència. Tot i així, Bèlgica va prometre al govern regional de Valònia que el portaria davant del Tribunal de Justícia de la UE perquè es pronunciï sobre la seva legalitat. I si el rebutja, s’anul·laria automàticament.

UE-Singapur

A l’espera que s’hi pronunciï la justícia europea

És un dels acords que la Comissió Europea considera “moderns”, i ja té amplis capítols negociats. Les converses van acabar el 2014, però està paralitzat a causa de problemes legals (els estats demanen tenir més poder a l’hora de ratificar-lo i Brussel·les assegura que aprovar-lo forma part del seu mandat). La sentència definitiva es coneixerà aquesta primavera, tot i que les conclusions de l’advocada general, no vinculants, donaven la raó als estats. La Comissió creu que la sentència pot ajudar a marcar jurisprudència en futurs tractats comercials.

UE - el Vietnam

A l’espera de ser aprovat

Les negociacions van començar el 2007 i van finalitzar formalment el 2015. En els pròxims mesos cal que els estats membres i el Parlament Europeu el votin, amb l’objectiu que entri en vigor el 2018. La UE és el segon soci comercial del Vietnam, amb un volum de negoci que supera els 28.000 milions d’euros. Amb l’eliminació d’aranzels, l’acord va ser molt mal rebut pel sector agrícola europeu, especialment pels productors d’arròs: la UE espera importar-ne 76.000 tones del Vietnam, un dels principals productors del món.

PARALITZATS

TTIP

Acord Transatlàntic de Comerç i Inversió (UE-Estats Units)

És un dels 18 pactes que negocia la UE. Els seus defensors expliquen que el tractat podria augmentar el PIB europeu en 120.000 milions. Les negociacions van començar a finals del 2013, però ho van fer qüestionades per la seva falta de transparència gairebé des de l’inici. Els documents que presenta la UE són ara sempre públics (no així els dels Estats Units), però informacions filtrades per Greenpeace el maig de l’any passat van posar en evidència les dificultats que han tingut els dos blocs per avançar. La quinzena i última ronda de negociacions es va produir abans de les eleccions nord-americanes, però després que Donald Trump arribés al poder, Brussel·les espera encara tenir interlocutors. Des de la institució admeten que hi ha incertesa i que els senyals des de Washington en matèria de comerç no són positius.

TiSA

Acord sobre el Comerç de Serveis de 23 països

Una negociació també polèmica. Les organitzacions critiquen la seva falta de transparència perquè gairebé cap document és públic. En formen part 23 països més els 28 de la UE. El pacte té com a objectiu liberalitzar el comerç de serveis. L’última ronda de negociació va ser al desembre, però ara està a l’espera dels Estats Units, un dels participants. La nova administració Trump encara no ha designat els seus interlocutors.

NEGOCIANT

UE-Japó

L’acord més avançat

La Comissió Europea està centrant les seves forces en aquest pacte i espera poder finalitzar-lo aviat. Les negociacions van començar el 2012, però s’han accelerat els últims mesos. Els punts en què s’ha progressat més són els referents a serveis, béns i inversió. Amb tot, encara cal arribar a un acord en qüestions com l’agricultura i l’entrada de productes europeus al Japó. L’executiu comunitari creu que pot ser el pròxim pacte a signar-se.

UE-Mercosur

Un intent que data del 1999

Les negociacions amb el bloc de països sud-americans han sigut difícils des del principi. Van començar el 1999 però es van suspendre el 2004. La presidència espanyola de la UE el 2010 va aconseguir reprendre-les, però no van tornar a ser del tot fluides fins al 2016. Tot i que la pròxima ronda de contactes serà al març, l’envolta la preocupació sobre l’impacte que pot tenir per al sector agroalimentari europeu. Segons estimacions de l’executiu comunitari, la producció de carn de vedella cauria un 16% a la UE, per la qual cosa molts estats membres han pressionat per demanar més garanties durant les converses.

UE-Xina

Alta prioritat per a l’executiu comunitari

El nou acord d’inversió va començar a negociar-se el 2013. Ara s’ha convertit en un dels objectius de la Unió Europea davant la incerta relació amb Washington. La mateixa comissària de Comerç, Cecilia Malmström, va admetre recentment que és un acord important, tenint en compte el gran nombre “d’empreses xineses que estan fent àmplies inversions a la UE”.

Més continguts de