GIRONALa situació va canviar ahir quasi de sobte a Llers (Alt Empordà), on fins a mitja tarda els veïns havien anat seguint des de la distància l'avanç de les flames a la Jonquera. I, de cop, el cel va ennegrir sobre seu i la densitat del fum va començar a disparar-se. A fer-se més i més difícil respirar. Així ho recorda el periodista i veí d'aquesta població empordanesa Francesc Cruanyes, que va quedar "sorprès" quan va sentir que el missatge que donaven els Mossos d'Esquadra als veïns a través dels altaveus del cotxe no era que es tanquessin a casa, sinó que abandonessin el poble ràpid i en direcció a Figueres. "En 40 minuts, el poble -d'uns 1.000 habitants- va quedar buit, tot i la dispersió de les cases", recorda.
Cruanyes va ser un dels últims a començar el trajecte cap a Figueres per la seva vocació informativa i, un cop allà, l'alcalde el posava al corrent de la situació de Llers, on l'aire ja era "quasi irrespirable".
Els cotxes s'acumulaven al pàrquing d'entrada de la capital de l'Alt Empordà, a l'espera que es reobrís la carretera i, mentrestant, es començava a habilitar el poliesportiu per allotjar-hi aquells veïns que, a causa del fum, no podrien tornar a casa seva.
Paula Vic estava de visita a Barcelona amb la seva filla i el seu marit quan es van tenir les primeres notícies de l'incendi. Va agafar el cotxe i, tot i que els principals accessos ja estaven tallats, va aconseguir arribar a casa seva, a Capmany, per carreteres secundàries.
"Les flames han passat molt ràpid per sobre les teulades", explicava. Unes hores més tard continuava mirant per la finestra i l'únic que hi veia era foc i més foc. "Vagi a l'habitació que vagi, veig arbres cremant", explicava. Per si l'angoixa no era suficient tenia el telèfon al costat esperant que els seus tiets, que superen la seixantena i viuen en una casa aïllada del municipi, li diguessin que estaven bé. "Ens han trucat dient que estan envoltats de flames i ara un camió de bombers els ha anat a buscar", explicava al vespre. I, just en aquest moment, sonava el mòbil. "Els bombers ja els han rescatat", deia alleujada. Era conscient que li esperava una llarga nit i que hauria de tenir un ull obert. Havia posat tovalloles mullades a totes les finestres perquè l'aire ja era irrespirable. No deixava de repetir que esperava que les pèrdues fossin materials i, tot i així, també encreuava els dits perquè el seu marit treballa a les vinyes. "De moment només se n'ha cremat una petita part", assegurava ahir.
