Votar en llibertat i fent olor de talc

El Centro Galego de Barcelona és en un edifici de la Rambla que passa desapercebut i que només identifico pels quatre mossos apostats a la porta. Hi ha un míting del PP i també hi ha festa grossa pels 120 anys del centre. Els gallecs comparteixen edifici amb l'Hostal Benidorm. El lloc és poc glamurós però si t'agraden les cases regionals, és el paradís: parquet ratllat, pintures folklòriques, vestits i figuretes tradicionals i una biblioteca de fusta de despatx de notari noucentista amb llibres atrotinats. El grup de gaiters A Voengo toquen per rebre Alícia Sánchez-Camacho i " el presidente " Feijóo. Pregunto a les noies que dansen si s'han maquillat amb pólvores de talc i ho neguen, però em confirmen el que jo fa estona que sospito: fa molta olor de talc.

Ningú em sap explicar d'on ve l'olor, però es nota arreu de la biblioteca. També a la sala d'actes on parlaran Feijóo i Camacho. Potser és perquè hi ha gent molt gran que encara conserva l'hàbit de la higiene amb talc, però totes les senyores a qui pregunto neguen usar-ne. Deixo de fer preguntes, comencen els parlaments. Em situo en un racó, envoltat d'homes grans vestits amb jaquetes de cuir, americanes de quadres o jersei de cremallera, d'aquests que combinen bé amb les plantofes de treure a passejar el gos.

Des del racó on sóc em giro i acollonit descobreixo la fotografia d'un home fent un discurs sota una esvàstica. Llegeixo el peu: és el jurista i escriptor Valentín Paz Andrade impartint una conferència el 1932 a la seu a Sant Sebastià del partit Acció Nacionalista Basca, un precedent de HB que substituïa el lauburu per l'esvàstica centreeuropea.

Inspecciono les imatges de Paz Andrade mentre Camacho assegura que Alberto Fernández Díaz serà alcalde de Barcelona i Feijóo critica Mas pel seu "ego". Paz Andrade em fascina: apareix amb Jordi Pujol a principis dels 80, o amb el seu fill inspeccionant el 1973 una fàbrica de Pescanova, que va ajudar a fundar. Deixo de mirar fotos de Paz Andrade quan Feijóo insisteix en conceptes que em sorprenen: "El més important és votar en llibertat. Un home, un vot. Un polític té el mateix poder que un ciutadà". És el primer cop que sento un polític a Catalunya destacar aquests principis, com si no estiguessin garantits.

L'acte acaba en una escena llarguíssima d'abraçades entre els pensionistes presents i els dos líders del PP. Feijóo i Camacho, potser cansats de tant contacte físic, se salten el piscolabis. L'aperitiu és a base d'embotits, formatge i un vi blanc que puja ràpid. Per això, quan marxo, haig de mirar dues vegades el programa d'actes del novembre, amb el discurs de Feijóo a la portada anunciat com a "visita institucional": els patrocinadors són, a banda de la Xunta, la Generalitat, l'Ajuntament, la Diputació i La Caixa. Sí, els poders fàctics catalans han portat Feijóo de tour electoral.

Més continguts de

El + vist

El + comentat