CRISI EL FUTUR D'EUROPA EN JOC
Dossier 17/06/2012

Com ens afectarà el que passi a Grècia

Si el país hel·lè acaba sortint de l'euro, els economistes veuen difícil que no caiguem darrere seu. Per això confien que la Unió Europea acabarà fent el que calgui per evitar-ho

E.freixa / D.sánchez Ugart
4 min
Com ens afectarà el que passi a Grècia

BARCELONAGrècia ha de seguir dins la moneda única un cop passin aquestes eleccions crucials. Així és com ho veuen la majoria d'economistes europeus, que assenyalen que no és voluntat de ningú -ni dels grecs, ni de la mateixa UE- deixar-los fora de l'eurozona. La situació límit, però, és una realitat compartida pels experts, que veuen com al cor d'Europa cal un canvi de política radical per allunyar el risc no ja de perdre Grècia, sinó d'abocar la moneda única a un carreró sense sortida. De fet, alguns economistes consultats consideren que, en el pitjor escenari d'una eurozona sense els grecs, l'autèntic drama podria donar-se a Espanya, on no seria gens fàcil neutralitzar les amenaces i pressions dels mercats. Molts es mostren convençuts que a Europa hi ha pla B si els resultats dels comicis obliguen a unes dures negociacions per mantenir els grecs dins l'euro.

Per evitar l'efecte contagi que es pot desencadenar si les coses es torcen després de les eleccions, els experts aposten perquè els governants europeus recuperin el lideratge perdut els últims anys i facin de tallafocs amb un missatge de defensa d'Espanya, que està en una situació de feblesa i desconfiança davant dels mercats. Allunyar el perill d'Espanya i, consegüentment, de l'euro, exigirà dur a terme una integració econòmica, fiscal i monetària molt més contundent del que s'ha fet fins ara. Segons els economistes, serà un procés llarg i amb noves convulsions pel camí. L'alternativa, però, seria molt pitjor: deixant caure Grècia, s'obre la porta a una caiguda en cadena dins l'eurozona.

ANTONIO ARGANDOÑA

Professor d'economia de l'IESE

A Grècia poden passar dues coses: que el govern que surti decideixi complir els requisits i quedar-se a l'euro o que no. Sigui com sigui, la situació difícilment es reconduirà immediatament després de les votacions. Segons el professor d'economia de l'Iese Antonio Argandoña, "l'escenari postelectoral aboca a més incertesa, noves convulsions i prima de risc alta". Assegura que la pressió sobre Espanya continuarà perquè encara no està "lliure de dubtes i sospites".

Argandoña defensa que una eventual sortida de Grècia de l'eurozona suposa, en qualsevol cas, un risc i un escenari "terrible" per a Europa. Frenar el contagi cap a Espanya, afegeix, és responsabilitat dels líders de l'eurozona. "Cal que facin pinya i que el missatge clar sigui de suport i de defensa fèrria d'Espanya dins la moneda única", assenyala el professor. Pel que fa a l'Estat, poca cosa pot fer per protegir-se de l'amenaça del contagi, diu el professor, més enllà de refermar la voluntat de ser part de l'eurozona. Europa, avisa, ha deixat fins ara els reptes i les mesures "a mitges".

SANTIAGO NIÑO BECERRA

Catedràtic de l'IQS

"No passarà res. La gent votarà el que vulgui i, segons això, la resposta de la unió monetària serà més o menys forta", opina el professor de l'IQS Santiago Niño Becerra, que descarta una sortida de Grècia de l'euro perquè "ni els grecs volen marxar, ni se la farà fora, ni Europa vol que marxi".

Segons Niño Becerra, els líders europeus han seguit una estratègia per pressionar els grecs perquè votin "el que han de votar", és a dir, opcions que garanteixin o possibilitin el compliment dels acords que es van signar en rebre els rescats. Ara bé, si això no és així, entrarà en marxa un "pla B", que passa per allargar els terminis i "fer un nou referèndum". A més, segons Niño Becerra, l'estratègia ja ha donat els seus fruits i ha modificat el discurs dels líders de Syriza. "És millor tenir Grècia dins que fora de l'euro" per evitar un efecte contagi, explica Niño Becerra, que creu que el problema "ha deixat de ser Grècia", que és fàcil de neutralitzar. Per trobar l'autèntica amenaça a l'estabilitat de l'euro cal mirar més aviat a Espanya. "Ens espera un estiu difícil, però al setembre arribarà la quimioteràpia", diu. Caldrà "per avançar" cap a una unió fiscal.

JUAN JOSÉ DOLADO

Catedràtic d'economia de la UC3M

Un escenari amb Grècia fora de l'euro seria molt traumàtic, segons la descripció que en fa el catedràtic d'economia de la Universidad Carlos III de Madrid Juan José Dolado. Per començar, els efectes sobre l'economia del país serien "una devaluació automàtica del dracma en un 50%", per tant, els deutes que "ara ja són difícils de pagar en euros, esdivindran impossibles".

Per tant, hi hauria una quitança de "pràcticament el 100% del deute grec", cosa que perjudica molts bancs de l'eurozona. Considera que seria una situació "tan lamentable" que no passarà. I si passés, seria l'inici d'una crisi "encara més important".

Però no només són preocupants els escenaris interns que s'obririen. Segons Dolado, darrere de Grècia "cauríem tots com les fitxes d'un dòmino". El professor dóna per segur un efecte contagi en un moment de finances alterades i mercats neguitosos. Per aquest motiu, conclou que "caldria repassar els acords" dels rescats que s'han fet, perquè inclouen "uns ajustos bastant brutals".

AGUSTÍ ULIED

Professor d'economia d'ESADE

"El problema ja no és Grècia dins o fora de l'euro, sinó que va més enllà", segons el professor d'economia d'Esade. Utilitzant un símil mèdic, assegura que si s'obre la porta de la sortida traumàtica de Grècia de la moneda única "correm el risc de constipar-nos tots". La solució, segons Ulied, passa inevitablement per més unió fiscal i monetària, un gir decidit de 180 graus en la política que Europa ha desplegat fins ara. "El lideratge europeu, absent els últims anys, és el que ens farà sortir d'aquesta crisi i evitarà un contagi general", conclou.

A curt termini, sigui quin sigui el resultat de les eleccions gregues, el professor dóna per fet un encariment de l'endeutament per a tots els països, però relativitza el problema. "Durant molts anys països com ara el Brasil han conviscut amb el deute i ara són una potència emergent", assegura. Ulied aposta per donar un vot de confiança a la voluntat expressada pels líders europeus François Hollande i Mario Monti, que no volen una Grècia fora de l'eurozona, i espera un senyal polític que acompanyi aquestes paraules i que aparqui l'austeritat com a recepta única contra la crisi.

stats