I al vuitè any el risc es va fer real
Després d’anys sense impacte econòmic, el Procés ha viscut un sotrac encara no quantificat
BarcelonaAquesta mateixa setmana, un dels principals financers catalans reflexionava en veu alta sobre l’impacte econòmic que ha tingut el Procés que des del 2012 monopolitza la política i les tertúlies catalanes. “No entenc que no s’hagi jugat la carta, que no s’hagi dit, que en tots aquests anys Catalunya ha crescut més que Espanya en termes d’ocupació, d’inversió estrangera, d’exportació”.
Les dades així ho acrediten. Però l’enduriment de les posicions polítiques i la diferent potència dels altaveus mediàtics d’una banda i de l’altra han fet que en l’últim lustre s’instal·lés el discurs que el moviment independentista estava actuant com una llosa per a l’economia. Els principals indicadors, en qualsevol cas, situen Catalunya amb creixements superiors als que ha tingut Espanya, amb el Principat inclòs: entre el 2009 i el 2016, el creixement català ha estat per sobre de l’espanyol des que va esclatar la crisi (amb dues recessions i dues recuperacions incloses) excepte en un brevíssim període al final del 2011.
Les dades d’atur i exportacions van en la mateixa línia: el tercer trimestre d’aquest any la taxa de desocupació era del 12,5% a Catalunya, mentre que a Espanya estava en el 16,3% (de nou les dades espanyoles inclouen el Principat: si Catalunya n’estigués exclosa, la diferència encara seria més gran). Pel que fa a les vendes a altres països, Catalunya és, amb diferència, la comunitat més exportadora, i aporta un 25% del total. I malgrat la dificultat de mantenir l’acceleració quan vens de més amunt, seguia creixent el primer semestre a un ritme del 9,5%, mentre que a Espanya era del 10%.
Dues dades reforcen la tesi que el Procés no ha tingut impacte en l’economia: la crisi financera i immobiliària que va esclatar el 2008 ha sigut la més greu en 80 anys. Si fixem una data aproximada de l’esclat independentista a Catalunya, es podria situar al mes de juny del 2010, amb la sentència del TC sobre l’Estatut. En els anys posteriors, l’economia va vorejar la fallida però se’n va sortir malgrat que el debat polític ja pujava de temperatura: el 2012, CiU va guanyar les eleccions amb un programa orientat a la independència, i encara més clara era la proposta de JxSí el 2015, que també va guanyar les eleccions. Va ser amb aquests governs que Catalunya va abandonar la recessió i es va instal·lar en creixements del voltant del 3%.
Un octubre negre
Aquesta realitat, però, s’ha truncat. Hi ha discrepàncies entre els experts sobre si el punt d’inflexió va ser la violència policial de l’1 d’octubre durant el referèndum o bé l’aprovació de la llei del referèndum, el 6 i 7 de setembre. El que és segur és que a l’octubre es va notar un fort sotrac econòmic, del qual van alertar des del sector immobiliari, l’automoció o les grans inversions. El diagnòstic, aleshores, era clar: “Està tot aturat”.
El clima de politització a l’hora de publicar o interpretar les dades no ha ajudat a saber fins a quin punt el sotrac ha sigut intens. Però més enllà de les percepcions, alguns indicadors són clars: més de 2.600 empreses s’han endut la seu social de Catalunya, ja sigui per por a un canvi del marc jurídic o pels boicots de la resta d’Espanya. El lobi Exceltur va afirmar que les reserves hoteleres havien caigut un 30%, tot i que el sector català va rebaixar l’alarmisme. Una cosa similar va passar amb el comerç: alguns deien que la caiguda es devia a la situació política, i altres apuntaven que les altes temperatures -que han ajornat compres de roba- també hi han influït.
A l’espera que les xifres siguin oficials, es pot afirmar que la política va tenir a l’octubre un efecte negatiu en l’economia catalana. Això, però, respon en part al discurs catastrofista que ha fet servir el govern central. “En economia, la norma número u és que quan una cosa va malament es diu que va normaleta”, lamentava un important empresari aquesta setmana. Perquè, en cas contrari, la via de la por pot desembocar en la temuda profecia autocomplerta: la por genera contenció en el consum i les inversions, cosa que acaba afectant l’economia.
Precisar quin ha sigut l’impacte, mirar de recuperar seus d’empreses i tornar a crear un clima de confiança econòmica són els reptes dels pròxims mesos, difícils a curt termini perquè s’acosten unes eleccions decisives. Per fer-ho, potser seria imprescindible tenir una actitud escèptica com la que dos prestigiosos professors de l’Iese van prendre després d’estudiar durant setmanes la viabilitat d’un estat català. “Hi ha massa variables i no es pot saber. Només sabem que qui digui que sap què passarà menteix”.
