Una altra política per a l'Amèrica Llatina

BARCELONA Els estudiants xilens per una educació igualitària i universal

"Per una educació pública, gratuïta i de qualitat". Un lema tan familiar com aquest és el dels estudiants xilens, que des de la primavera del 2011, coincidint amb el moviment del 15-M, estan en peu de guerra contra les condicions "discriminatòries i elitistes" del govern conservador de Sebastián Piñera. Durant mig any van paralitzar el sistema educatiu i van aconseguir fer caure el ministre d'Educació. Poques coses han canviat des de llavors i per a aquest 16 de maig està preparada una altra convocatòria de vaga general, afavorida per l'eclosió de nous líders socials. Una de les seves portaveus, Camila Vallejo -vicepresidenta de la Federació d'Estudiants de la Universitat de Xile (FECH)- té gairebé 454.000 seguidors a Twitter, a només 300.000 del mateix president de la república. "La dictadura militar de Pinochet va imposar aquest model noeliberal d'educació i l'executiu no fa més que perpetuar-lo", explica Andrés Fielbaum Schnitzler a l'ARA, secretari de comunicació de la FECH. "La majoria d'estudiants i les seves famílies s'han d'endeutar per poder anar a la universitat, només unes elits tenen excés a una educació de qualitat. Els interessos arriben al 8,5% i de mitjana es paguen uns 500 dòlars al mes".

Mèxic renega de la impunitat del crim

El 28 de març del 2011, un dels múltiples crims impunes a Mèxic en la guerra contra el narcotràfic treia la vida a Juan Francisco Sicilia. El brutal assassinat va fer que el seu pare, Javier -poeta i periodista-, se sublevés contra el conflicte. Va ser el catalitzador. Milers de persones van sortir al carrer per denunciar un govern que tractava les víctimes com a "danys col·laterals" en la lluita contra els càrtels. Un any més tard, el Moviment per la Pau amb Justícia i Dignitat ha aconseguit un primer pas simbòlic: la llei general de les víctimes. "La llei no ataca el problema ni el resol, però és un reconeixement jurídic. El govern és responsable d'aquesta guerra", explica Raúl Romero, membre de la junta de coordinació del moviment.

Indígenes bolivians contra Evo Morales

Va arribar al poder gràcies al suport de les seves bases indígenes, que ara se senten traïdes. Evo Morales, el president de Bolívia, viu un moment d'hores baixes per les contradiccions del seu mandat. "¿És normal que en tres anys d'un govern d'esquerres, d'un govern indígena, haguem fet més marxes de protesta que amb qualsevol altre executiu?", es pregunta per telèfon Mariana Gauasania, secretària de gènere de la Confederació de Pobles Indígenes de Bolívia. "Cal que el món vegi que no compleix el discurs que predica", afegeix. L'agost del 2011 van aconseguir aturar l'autopista que havia de creuar el Parc Nacional Isoboro Sécure. Ara tornen a fer marxes. "Volem recuperar els drets que Evo ens va prometre", conclou.

El Brasil escombra la corrupció

D'ençà que Dilma Rousseff va prendre el relleu del president Lula da Silva al Brasil ja han caigut vuit dels seus ministres per corrupció. "Aquesta creu abraça totes les maneres de treballar al Brasil", denuncia des de Brasília Giderclay Zeballos, portaveu del moviment Brasil contra la Corrupció. Cansats dels escàndols que esquitxen cada cop més els polítics, 30.000 brasilers van inundar el centre de la capital el 7 de setembre. Pocs dies més tard s'hi van sumar Rio de Janeiro i Sao Paulo. La platja de Copacabana va despertar plena d'escombres, un símbol per netejar l'estat de la corrupció. "Les xarxes socials són la base del moviment -explica Zeballos-, però encara ens falta molt camí per recórrer respecte dels indignats , són un model a seguir".