60 anys de construcció europea
El camí cap a la integració sobre les cendres de dues guerres mundials
Barcelona1957. Tractat de Roma
Sobre les cendres de dues guerres mundials, sis països europeus -Alemanya, França, Itàlia, Bèlgica, els Països Baixos i Luxemburg - ajunten forces en favor de la pau per allunyar l’horror del continent. Després de mesos de negociacions, es firma a Roma el tractat que crea la Comunitat Econòmica Europea (CEE), el Mercat Comú que serà la llavor de la UE.
1963. Veto al Regne Unit
El Regne Unit demana l’ingrés a la CEE el 1961 però el president francès, el general Charles de Gaulle, el veta el 1963 i, novament, el 1967. Els francesos temen l’hegemonia britànica i la proximitat de Londres als EUA. No és fins a la retirada de De Gaulle el 1969 que les negociacions arriben a bon port. Així, el 1973 entren a la CEE el Regne Unit, Irlanda i Dinamarca.
1979. Neix l’Eurocambra
El 1979 se celebren les primeres eleccions al Parlament Europeu. Els nou països integrants en aquell moment de la CEE elegeixen un total de 410 eurodiputats. Una dona, la francesa Simone Veil, n’és la primera presidenta.
1989. Cau el Mur de Berlín
La història s’accelera el 1989 amb la caiguda del Mur de Berlín. Acaba la Guerra Freda i la política de confrontació mundial que marca Europa després de la Segona Guerra Mundial. La CEE s’amplia per acollir l’Alemanya comunista i es prepara per donar entrada als països de l’Est, en unes ampliacions que es faran realitat el 2004 i el 2007.
1992. Tractat de Maastricht
Neix la Unió Europea (UE). L’eufòria europeista toca sostre amb l’aprovació del Tractat de Maastricht, que posa les bases de la unió política i preveu la creació de l’euro, la moneda única. Així, la UE es llança a parlar amb una sola veu al món i posa en comú algunes competències en matèria de justícia i interior. A més, neix el concepte de ciutadania europea.
2002. L’euro surt al carrer
L’euro veu la llum. La moneda única s’implanta en 11 estats: Alemanya, Àustria, Bèlgica, Espanya, Finlàndia, França, Irlanda, Itàlia, Luxemburg, els Països Baixos i Portugal. L’arrodoniment dels preus amb el canvi de moneda aixeca polèmica i surten els primers retrets cap a una moneda construïda sense una autèntica base política al darrere.
2005. Europa s’estavella a les urnes
Comença el declivi de l’europeisme. L’intent de promulgar una Constitució europea s’estavella a les urnes a França i els Països Baixos. És el primer gran cop al projecte europeu i la realitat s’imposa al somni d’una unió cada cop més política. El xoc entre l’Europa institucional i els ciutadans guanya intensitat.
2009. Tractat de Lisboa
La Unió Europea (UE) opta per la via del pragmatisme després del fracàs de la Constitució Europea. Així, s’acorda el Tractat de Lisboa, que actualment regeix el funcionament d’una UE cada cop més complexa, amb gairebé una trentena de socis. Les crítiques a la UE deixen la marginalitat i l’eurofòbia guanya pes a les urnes arreu del continent.
2010. Crisi de l’euro
La crisi impacta en la línia de flotació de la UE. Una tempesta perfecta en forma de sobreendeutament, falta de governança sobre l’euro i daltabaix econòmic, entre altres factors, forcen el rescat de les economies de Grècia, Irlanda i Portugal. S’imposa l’austeritat i les retallades com a fórmula de salvació amb un impacte superior sobre serveis públics i persones.
2016. El Brexit
La UE s’acosta a l’abisme. El Regne Unit decideix, en un referèndum, abandonar la UE. Una nova crisi se suma a la de l’euro i a la de refugiats, dues situacions límit que fracturen el club europeu. Desunida, enfrontada i amenaçada pel populisme i l’eurofòbia, la UE es repensa per sobreviure just quan fa 60 anys que es van posar els seus fonaments.
